Un article científic sobre petjades fòssils a Catalunya destaca la icnita de Puigventós com la més singular i ben conservada
Dos articles científics publicats per personal investigador vinculat a l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) descriuen a Catalunya 219 icnites (petjades fòssils) de diferents vertebrats tetràpodes, així com també d’invertebrats artròpodes, que van viure al territori de l’actual Catalunya fa uns 240 milions d’anys. La icnita de Puigventós, a Olesa de Montserrat, fruit de la troballa fortuïta d’una excursionista, destaca per estar extraordinàriament ben conservada.
La ciència avança amb l’esforç continu del personal investigador i també, de vegades, amb cops de sort. Això és el que va passar el 7 d’abril de 2016 quan, en una passejada per la muntanya, Belén Muñoz, membre del Centre Muntanyenc i de Recerca Olesà (CMRO), va observar una petjada que semblava esculpida a la roca. S’observaven perfectament les urpes i fins i tot el relleu de la pell. La petjada fòssil va ser duta a l’Ajuntament d’Olesa que, posteriorment, la va lliurar al Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya. Finalment, va ser dipositada a les col·leccions de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) per al seu estudi.
La icnita de Puigventós va resultar ser una impressió del peu esquerre d’un arcosaure, un grup de rèptils que assolien mides considerablement grans i que es consideren avantpassats dels dinosaures i cocodrils. L’aspecte d’aquests arcosaures era similar a la dels cocodrils actuals, també caminaven a quatre potes, però aquestes eren relativament més llargues i en una posició més vertical que les dels cocodrils. Els arcosaures van dominar els ecosistemes terrestres posteriors a l’extinció de finals del Permià, també anomenada “la gran mort”. Va succeir poc abans de l’aparició dels dinosaures i és la més gran extinció ocorreguda a la Terra, molt més devastadora a la que posteriorment va acabar amb els dinosaures. La icnita d’Olesa de Montserrat correspon al Triàsic Mitjà (fa uns 240 milions d’anys) i és una de les més ben preservades de totes les petjades fossilitzades trobades fins ara a la península Ibèrica.
Recentment, personal investigador de l’ICP ha publicat dos articles que amplien el coneixement de la fauna que va viure al que ara és Catalunya durant el Triàsic Mitjà. La icnita de Puigventós no és l’única que s’ha trobat en aquesta localitat. A més, s’han descrit dues altres noves localitats amb petjades de tetràpodes (animals de quatre potes): Penya Rubí (al terme municipal de Vallirana, Baix Llobregat,) i Montmany (a Figaró-Montmany, Vallès Oriental). Aquestes noves localitats s’afegeixen a les dues úniques que es coneixien (Collcardús i Pedrera de Can Sallent), i enriqueixen enormement el registre i biodiversitat de la unitat geològica on es troben, coneguda com les fàcies Muschelkalk mitjà, que es distribueix al llarg de les serralades prelitoral i litoral catalanes. En total s’han descrit 219 petjades fossilitzades. Aquestes localitats a Catalunya són les úniques a nivell de tota la península Ibèrica d’aquesta cronologia, cosa que posa de relleu la seva importància i l’escassetat de jaciments existents en aquestes fàcies.
La recerca duta a terme sobre els rastres que els animals van deixar sobre el sediment i que s’han conservat fins als nostres dies posen de relleu l’extraordinari registre fòssil català d’aquest període. S’han identificat 9 morfotips (és a dir, formes diferents de petjades) que corresponen a petits teràpsids (precursors dels mamífers), possibles grans amfibis i/o precursors de les tortugues, petits rèptils lepidosauromorfs i/o arcosauromorfs, i grans rèptils arcosaures, com és el cas de la icnita de Puigventós. Moltes de les icnites estan extraordinàriament ben conservades, fins i tot mostren els patrons de la pell, els coixinets dels dits i les urpes.
Aquesta recerca s'engloba en el projecte quadriennal de recerca (2018-2021) "Evolució dels ecosistemes durant la transició Paleozoic-Mesozoic a Catalunya" (ref. CLT009/18/00066), realitzat amb el suport del Departament de Cultura".
Articles originals:
- De Jaime-Soguero, C., Mujal, E., Dinarès-Turell, J., Oms, O., Bolet, A., Orlandi-Oliveras, G., Fortuny, J. 2021. Palaeoecology of Middle Triassic tetrapod ichnoassociations (middle Muschelkalk, NE Iberian Peninsula) and their implications for palaeobiogeography in the western Tethys region. Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology 565: 110204. DOI: 10.1016/j.palaeo.2020.110204
- De Jaime-Soguero, C., Mujal, E., Fortuny, J. 2020. First xiphosuran traceway in the middle Muschelkalk facies (Middle Triassic) of the Catalan Basin (NE Iberian Peninsula). Spanish Journal of Palaeontology 35 (2): 197–208. DOI: 10.7203/sjp.35.2.18483
