Ajuntament d'Olesa de Montserrat

Ple municipal del 23 de maig de 2024

El Ple municipal ordinari del mes de maig va aprovar aquest dijous l’Ordenança municipal reguladora de les mesures aplicables a l’abastament d’aigua potable i als usos de l’aigua en situació de sequera a Olesa.Un altre dels punts destacats que es va aprovar va ser la modificació de preus públics a les llars d’infants municipals. 

La sessió plenària va començar amb la lectura d’una declaració institucional per part de l’alcalde, Jordi Parent, com a mostra de condol i rebuig per l’assassinat d’una dona a Esparreguera el passat diumenge i de suport a totes les víctimes de violència de gènere. “Segons l’Institut de les Dones de Catalunya s’han registrat 11 feminicidis al 2024, 141 dones assassinades des del 2012. L’Ajuntament d’Olesa ha activat el protocol de dol en cas de feminicidi i durà a terme accions de condemna i rebuig per aquests actes. Demanem tenir més recursos per lluitar contra les violències masclistes i implementar una estratègia educativa efectiva. Prou de terrorisme masclista” va dir Parent.

Modificació dels preus públics de les llars d’infants municipals

Acte seguit es va iniciar el debat plenari de maig on es va aprovar la modificació de l’ordenança reguladora de preus públics per la prestació de serveis de les llars d’infants municipals: la llar d’infants Taitom i La Baldufa.

La regidora d’Educació i Infància, Anna Valero, va explicar que amb la modificació de l’ordenança s’amplia el ventall de famílies que es podran acollir a bonificacions.

Amb aquest increment s’intenta reduir el desequilibri existent entre els ingressos i despeses que té el servei, tenint en compte que el curs anterior el preu de les llars d’infants no es va incrementar.

Aquesta variació representa un increment del 10% de preus (sobre la quota d’escolarització, no de menjador) i es passa d’una quota aproximada de 200 euros a 220 euros mensuals en 10 quotes. 

La regidora Anna Valero va explicar que “es va fer un estudi de costos de les famílies usuàries de l’any passat i es va comprovar que amb la nova ordenança, famílies que fins ara no rebien cap tipus de reducció de la quota, ara es podran acollir. Continuem doncs amb el propòsit d’afavorir aquelles famílies que tenen menys recursos i amb la convicció de què són aquelles famílies que cobren menys les que han de rebre més ajudes”.

La regidora d’Educació i Infància va destacar que el proper curs 2024-25 les llars d’infants públiques oferiran 3 grups d’I2 (2 anys) a cada llar per tal de donar cabuda al màxim nombre d’infants.

El regidor no adscrit Jordi Martínez, va recolzar aquest argument i va justificar “com a raonable poder reduir els dèficits que pateixen serveis com les llars d’infants municipals, l’Escola Municipal de Música o les instal·lacions esportives i poder fer front així a l’augment de costos”. 

Per la seva banda, José Maria Paniello, portaveu de Ciutadans, va explicar la seva disconformitat amb aquest augment de quotes “la nostra formació voldria que les llars d’infants fossin totalment gratuïtes i en aquest servei no s’hauria de pujar els preus. Hi ha moltes famílies que han de treballar i necessiten fer ús de la llar d’infants”.

El regidor d’Olesa Oberta-En Comú Podem, Samuel Rodríguez, va explicar que la seva formació s’hi abstindria “perquè no volem que el servei estigui externalitzat, però trobem positiu que, tot i incrementar un 10% la quota, s’hagi millorat la bonificació amb coeficients reductors més importants per a les famílies”.

El portaveu socialista, Fernando Vicente, va lamentar que no totes les bonificacions proposades arriben a totes les famílies que ho necessiten. Va manifestar que la seva formació votaria en contra perquè “no compartim la pujada de preus del 10% que se suma a la pujades d’altres impostos com el de l’IBI, la taxa d’escombraries, o bonificacions que moltes famílies han perdut en el Servei d’Esports”

També la regidora del Partit Popular, Jessica Fernández, va dir que hi votaria en contra d’aquesta pujada i es va queixar que el preu a les llars d’infants municipals era més car que a les concertades “hi ha més de 130 euros al mes de diferència, i ara s’apuja encara un 10% més. El que esteu fent és obligar a les famílies a anar a les llars d’infants privades perquè no poden pagar a la pública”.

Sobre la diferència dels imports, la regidora Anna Valero va respondre que  la diferencia de costos és de 35 euros al mes i que amb aquesta modificació de l’ordenança aquelles famílies amb dificultats econòmiques que reben subvencions tindran una reducció més gran, i passaran de pagar 150 euros al mes a 70 euros”.

En aquesta línia també es va manifestar l’alcalde, Jordi Parent, que va voler destacar “l’esforç de l’Ajuntament per ajudar a les famílies més necessitades apostant per la progressivitat dels imports. Les  persones més necessitades que reben ajuts pagaran 70 euros al mes per la llar d’infants municipal, un import molt inferior al que es paga a qualsevol llar d’infants concertada. S’ajuda a les persones més necessitades amb bonificacions. Per aquelles persones que ho poden pagar, sí que se’ls incrementa el preu un 10%”. 

Aquest modificació dels preus públics es va aprovar amb 12 vots a favor (5 BO-CUP, 4 ERC, 2 JxO i 1 del regidor no adscrit Jordi Martínez), 8 vots en contra (6 PSC, 1 PP i 1 C’s) i l’abstenció d’Olesa Oberta- En Comú Podem.

Ordenança reguladora d’usos de l’aigua potable en situació de sequera

El Ple ordinari d’aquest dijous també va fer l’aprovació definitiva de l’Ordenança municipal reguladora de les mesures aplicables a l’abastament d’aigua potable i als usos de l’aigua en situació de sequera a Olesa. Aquesta ordenança ja es va aprovar inicialment al Ple del mes de febrer i hi ha hagut un període d’exposició pública i al·legacions. S’havien presentat dues al·legacions, una de la Comunitat Minera Olesana, que es va desestimar, i dos més de la ciutadania, que es van estimar parcialment i queden incorporades a l’ordenança.

El regidor d’Aigua i Energia, Ferran Cerdeira, va fer l’exposició del punt i va explicar  que “s’ha desestimat l’al·legació de la  Comunitat Minera que demanava que els sobrecostos produïts del serveis s’imputesin a les tarifes; i s’han incorporat les dues al·legacions presentades per la ciutadania que fan referència a que s’indiqui a l’ordenança el llindar diari màxim de consum domèstic es funció de l’estat de la sequera”. 

Aquest llindar màxim és de 115litres/persona/dia en estat d’Excepcionalitat; 100 litres/persona/dia en premergència o emergència 1; 90 en el cas d’emergència 2; i 80 litres/persona/dia en el cas d’emergència 3.

El regidor socialista, Cristian Mesa, va destacar que tot i que estaven d’acord amb aquesta ordenança “havien quedat aspectes pendents que s’haurien de continuar treballant, com fer plans de consum per als grans consumidors d’aigua, campanyes de conscienciació per als més petits o incidir en la importància del canvi a comptadors digitals, entre d’altres”.

Aquesta ordenança va quedar aprovada amb 19 vots a favor (6 PSC, 6 BO-CUP, 4 ERC, 2 JxO, 1 Olesa Oberta i 1 del regidor no adscrit Jordi Martínez). PP i C’s es van abstenir.

Creació d’una comissió sobre els fets ocorreguts envers el regidor Jordi Martínez

Durant la sessió plenària ordinària del mes de maig no va tirar endavant la moció conjunta dels grups municipals del PSC, Olesa Oberta-En Comú Podem i Ciutadans que demanava la creació d’una comissió d’investigació sobre els fets que van portar al cessament del regidor Jordi Martínez Vallmitjana com a membre de l’equip de govern. Aquesta petició l’havia feta primer, de paraula, Jordi Martínez al Ple del mes d’abril. La proposta, però, no va tirar endavant pels vots en contra de l’equip de govern format pel Bloc Olesà-CUP, ERC i Junts per Olesa, que defensa que la investigació de l’assumpte, en tot cas, l’ha de fer el jutjat de Martorell al qual l’Ajuntament ha traslladat el cas. 

Abans del debat de la moció, bona part de la discussió es va centrar en el fet si el regidor no adscrit estava obligat o no al deure d’abstenció en aquest punt (i per tant, a no intervenir-hi ni emetre vot) en tenir un interès particular en l’assumpte. En aquest cas, el Secretari de la corporació havia determinat que Jordi Martínez tenia el deure d’abstenció basant-se, d’entrada, en l’article 23 de la Llei 40/2015, de Règim Jurídic del Sector Públic, que disposa que és així quan l’electe  pot “tenir interès personal en l’assumpte de què es tracti o en un altre en la resolució del qual pogués influir la d'aquell; ser administrador de societat o entitat interessada, o tenir qüestió litigiosa pendent amb algun interessat”, com és el cas. També es va basar en l’article 21 del Reglament Orgànic Municipal (ROM), que diu que “els regidors o les regidores hauran d'abstenir-se de debatre i votar els assumptes en els quals tinguin un interès directe i personal, o quan es donin les altres circumstàncies que s’esmenten a la legislació administrativa en general”.

Jordi Martínez, però, va manifestar no compartir el criteri interpretatiu del Secretari municipal, assegurant que, també segons el ROM, “les disparitats interpretatives no són competència del secretari sinó del Ple, prèvia consulta a la Junta de Portaveus”. 

En aquest sentit, el Secretari municipal va insistir que la primera norma que regeix és la Llei 40/2025, que també determina, al seu article 28.5, que “la no abstenció en els casos que procedeixi, donarà lloc a responsabilitat”.

No només va manifestar la seva discrepància el regidor no adscrit. Carlos Fernandez, del PSC, també va defensar que “en aquests casos,  l’òrgan competent per decidir sobre aquest tema polític és el Ple, i per aquest motiu demanem fer un recés per fer una reunió de portaveus i decidir sobre si el regidor Jordi Martínez pot participar en el debat i votació”.

Aquesta proposta no va tirar endavant. L’alcalde va explicar que “en aquest cas està clar que hi ha un conflicte d’interessos, ja que el regidor Martínez té un litigi obert amb l’Ajuntament i, com a part interessada, té l’obligació d’abstenir-se en el debat i votació d’aquest punt”.

Exposada la posició de la presidència del Ple, basada en el criteri jurídic del Secretari, el regidor socialista Fernando Vicente va ser l’encarregat de defensar la moció de proposta d’una comissió d’investigació. 

Vicente va defensar la creació de la comissió afirmant que, fins ara, les explicacions del govern municipal sobre els fets ocorreguts que van motivar la destitució del regidor “són insuficients”. El regidor socialista, de fet, es va queixar que “la consulta de l’expedient ha estat parcial, ja que s’ha denegat un seguit d’informació considerada com a rellevant, i dona la sensació, per les explicacions del regidor, que el cas és més greu del que sembla”. Per a Vicente, “la millor manera d’aclarir els fets és crear una comissió, no només per conèixer els fets sinó també per poder escoltar les explicacions del regidor Martínez”. 

L’alcalde, Jordi Parent, va assegurar que “des de l’equip de govern també es volen aclarir el fets i per aquest motiu hem fet l’acte de transparència més gran que hi ha i hem enviat  l’expedient al jutjat de Martorell, tant bon pont es va tenir coneixement dels fets i per a que el senyor Martínez es pugui defensar al lloc on toca”. L’alcalde va insistir que “aquest és un tema jurídic, no polític, i són els jutges qui han de resoldre”.

Com a mostra de que l’Ajuntament no ha deixat d’actuar  en aquest afer “i amb la ferma voluntat de mantenir garants els principis de transparència, d’informació, de veracitat i de privacitat” l’alcalde també va detallar cronològicament totes les actuacions dutes a terme fins ara.

Sobre l’expedient d’informació reservada sobre el cas, Parent va detallar que en data 19 de març d’aquest any s’elabora un informe des de la Policia Local en el qual es detalla que la instructora dels expedients sancionadors en matèria de trànsit havia informat “d’un presumpte assetjament laboral que podria haver comès l’aleshores regidor de Seguretat Ciutadana, Jordi Martínez”. 

Segons el mateix informe, la instructora havia indicat que, en els darrers mesos, s’havia vist incrementada “la pressió del regidor” per diferents vies posant “en dubte, reiteradament, el criteri tècnic de la instructora; proposant l’estimació dels recursos presentats per ciutadans prescindint de la normativa establerta, i instant a la instrucció a resoldre de manera més flexible o favorable a la persona administrada independentment de la conducta que aquesta hagués infringit”, especialment les infraccions relacionades amb l’illa de vianants. 

Segons l’alcalde, l’informe de la Policia Local alertava de possibles incidències detectades en expedients sancionadors de trànsit “en les quals podria existir una possible disfunció ocasionada pel regidor de Seguretat Ciutadana”, i adjuntava un arxiu amb decrets dels anys 2021 i 2022 que no haurien estat signats pel regidor o que s’haurien signat fora de termini. L’import de les sancions corresponents a aquests decrets, que no han estat ingressades per l’oficina de gestió tributària, és de 23.280 € malgrat que, segons l’alcalde, sumant decrets signats fora de termini però que finalment es van poder tramitar l’import ascendia a més de 100.000 €.

Arran l’informe de la Policia Local, el 20 de març l’Ajuntament demana una valoració jurídica penal externa, que conclou que els fets són susceptibles de ser considerats “un delicte de prevaricació per omissió continuada i d’un delicte d’assetjament laboral”. 

L’alcalde va seguir detallant que, després d’informar sobre l’existència de l’expedient d’informació reservada a l’exalcalde, l’instructor elabora un informe recopilatori sobre les possibles disfuncions en la tramitació de diversos expedients de Seguretat Ciutadana que és notifica al regidor Jordi Martínez el 3 d’abril. És el 4 d’abril quan declaren l’administrativa i la instructora dels procediments sancionadors en matèria de trànsit, que afirmen, entre d’altres, que el regidor sabia que havia de firmar les remeses d’expedients sancionadors, que se li comunicava amb antelació i que ningú era informat que no els signava.

Pel que fa a les diligències prèvies iniciades al jutjat de guàrdia de Martorell, va ser el 10 d’abril quan l’Ajuntament va presentar denúncia penal per un presumpte  delicte de prevaricació per omissió. No es va incloure a la denúncia el presumpte delicte d’assetjament laboral perquè la instructora de les sancions de trànsit havia manifestat que l’assetjament s’havia produït per raó del seu càrrec i com que aquest havia finalitzat un cop Jordi Martínez va deixar de ser el regidor, no havia volgut seguir amb la denúncia. Segons l’alcalde, la Llei d’enjudiciament criminal “assenyala l’obligació de denunciar de qui conegui la comissió de qualsevol delicte públic” i, per tant, “davant la possibilitat que això fos un delicte, vam agafar l’expedient i el vam portar a Martorell per fer un acte de transparència”.

Quant a la informació facilitada als grups de l’oposició, Jordi Parent va recordar que el 5 d’abril es va convocar una junta de portaveus per explicar a tots els grups el cessament del regidor Jordi Martínez i els motius que ho van provocar. 

L’11 d’abril es va tornar a fer una nova junta de portaveus en la qual es va explicar el contingut de l’expedient d’informació reservada. En virtut de la Llei de protecció de dades se’ls informa que les consultes als expedients es podran fer a un despatx de l’Ajuntament davant el secretari municipal i dos funcionaris. Segons va detallar l’alcalde, han fet consultes els grups el PP, PSC i Olesa Oberta. 

Jordi Parent també va detallar les actuacions internes de millora del procediment administratiu en matèria de sancions de trànsit, amb l’objectiu de reforçar el control de la signatura dels expedients.

Fet el repàs del cas i de les actuacions fetes, l’alcalde va justificar la negativa de l’equip de govern a la constitució d’una comissió d’investigació, com plantejava la moció del PSC, Olesa Oberta i Ciutadans. D’entrada, Parent va recordar que “no és possible investigar el cessament del regidor, ja que es tracta d’una competència de l’alcalde basada en la manca de confiança”. També va insistir que la investigació del fons de l’assumpte “s’ha traslladat al jutjat de Martorell, per la qual cosa estem davant d’una perspectiva jurídica en la que poc o res s’hi pot fer des d’una investigació política, més enllà de provocar interferències legals”. Una vegada finalitzada la via judicial, va afegir l’alcalde, “seria el moment d’analitzar si cal obrir alguna altra via, administrativa o política”.

Malgrat les explicacions, PSC, Ciutadans i Olesa Oberta van continuar defensant la creació de la comissió d’investigació. 

Des de Ciutadans, José Maria Paniello va dir que era necessària ja que “la via judicial no és ràpida i amb una comissió d’investigació podrem aclarir si hi ha responsabilitats polítiques. A més, el regidor Martínez té la possibilitat d’explicar-se per si al final el Jutjat de Martorell resolt que no prospera la denúncia”.

El regidor d’Olesa Oberta-En Comú Podem, Samuel Rodríguez, va apostar per la comissió “perquè creiem que el regidor Martínez té dret a intervenir en el ple. Hi ha una via jurídica i també una via política, que no té caràcter vinculant”.

En aquesta línia també es va manifestar la regidora popular, Jessica Fernández, que va dir que el Partit Popular hi votaria a favor “per transparència i perquè, que el cas estigui al jutjat, no exclou que es pugui debatre també en sessió plenària”.

El portaveu socialista, Carlos Fernández, va recordar que un procés judicial no impedeix que es creï una comissió d’investigació “perquè volem saber què ha passat els darrers anys a l’Ajuntament. Donat que hi ha tant de secretisme no ens queda una altra opció que poder fer una comissió per poder preguntar a les persones implicades en el procediment què ha succeït, i això és transparència”, va dir.

Per la seva banda, el portaveu de Junts per Olesa, Domènec Paloma, va manifestar el seu vot en contra: “l’alcalde ja ha explicat tots els fets suficientment raonats. A més, nosaltres també tenim els nostres assessors jurídics”. 

El portaveu d’ERC, Raül Asensio, que va dir que “la voluntat d’aclarir els fets ja està al jutjat de Martorell, que és l’òrgan competent, i quan es doni el cas ja ho tornarem a debatre, si cal ”.

Marc Serradó, portaveu del Bloc Olesà-CUP, va justificar el vot contrari del seu grup en el fet que “no pertoca fer política d’una investigació que s’ha de fer al jutjat”. Serradó va ressaltar que “l’alcalde ja ha fet una exposició detallada de totes les actuacions dutes a terme que mostren l’esforç i rigor jurídic que ha tingut l’equip de govern des del primer moment, amb la màxima transparència i compromís amb el bon govern”.

Finalment, la moció per a la creació d’una comissió d’investigació sobre els fets que van portar al cessament del regidor Jordi Martínez no es va aprovar amb els vots contraris de Bloc Olesà-CUP, ERC i Junts per Olesa. PSC, PP, Olesa Oberta i Ciutadans hi van votar a favor. 

D’altra banda, a la recta final de la sessió plenària, el regidor no adscrit Jordi Martínez va tornar a posar damunt la taula el seu cas defensant la seva actuació pel que fa a la signatura dels expedients sancionadors, assegurant que la situació era coneguda i demanant “un sol correu electrònic en el qual se m’advertís de les conseqüències de no signar”. 

Declaració d’obres d’especial interès municipal

El Ple municipal va aprovar la declaració com a obres d’especial interès municipal la rehabilitació d’una façana en una comunitat de veïns del carrer de República Argentina. Aquesta declaració comporta que tenen una bonificació del 95% en l’impost de construccions.    

Reglament de pas a segona activitat del personal municipal

D’altres temes que es van aprovar de manera unànime va ser el Reglament de pas a segona activitat dels treballadors i treballadores municipals, que regula que el personal de l’Ajuntament pugui sol·licitar el desenvolupament d’una segona activitat diferent, quan, per motius d’edat o per haver vist disminuïda la seva capacitat psicofísica, vegin limitades les seves capacitats per prestar el servei corresponent en plenes condicions.

Finalment una moció presentada pel grup municipal del Partit Popular en relació a l’ocupació de la via pública amb taules i cadires de terrasses de bars i restaurants no va prosperar. La proposta va comptar amb els únics 2 vots favorables de PP i Ciutadans, 7 abstencions (5 PSC, 1 Olesa Oberta i 1 del regidor no adscrit Jordi Martínez), i 11 vots en contra (5 BO-CUP, 4 ERC i 2 JxO).  

En el torn de precs i preguntes el regidor de Ciutadans José Maria Paniello va preguntar sobre la urbanització dels carrers de Ribes Blaves. Marc Serradó, regidor de Planejament i Urbanisme, li va respondre que la urbanització d’aquest barri  ja està prevista al POUM i que és un tema que s’està  tractant en les diferents reunions amb l’associació de veïns.

Podeu veure el Ple municipal ordinari del mes de maig al canal de Youtube de l’Ajuntament d’Olesa