Ajuntament d'Olesa de Montserrat

El ple municipal ordinari del mes de desembre de l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat va abordar l'aprovació del segon Pla d'Igualtat d'Oportunitats i de Tracte per al període 2025-2028. Aquest document, liderat per les regidories de Gènere, Feminismes i LGTBIQ+ i Recursos Humans, pretén enfortir la igualtat de gènere i erradicar les desigualtats estructurals en l'organització municipal. La regidora Laia Montes va presentar el Pla com una iniciativa clau per promoure una administració més justa i equitativa, destacant tres reptes principals: la infrarepresentació de les dones en llocs de decisió, la bretxa salarial i la distribució desigual de càrregues laborals. "Aquest pla estableix com a objectiu general convertir la igualtat de gènere en un valor fonamental de la nostra cultura organitzativa", va afirmar Montes, subratllant que inclou mesures com la transparència retributiva, la sensibilització del personal, el foment de la representació paritària en els òrgans de decisió i la conciliació laboral i familiar.

En el torn de regidors, el regidor no adscrit, Jordi Martínez, va elogiar el treball realitzat però va destacar la importància d'ampliar l'aplicació del Pla més enllà de l'àmbit intern de l'Ajuntament. "El nostre objectiu de futur hauria de ser poder tirar això endavant de cara a tota la societat d’Olesa", va declarar. Montes va agrair l'aportació i va confirmar que des del serveis tècnics es treballaria per fer que aquest pla sigui extensiu a la ciutadania.

En la mateixa línia, Fernando Vicente, regidor del Partit dels Socialistes de Catalunya, i Samuel Rodríguez, regidor d'Olesa Oberta-En Comú Podem, van valorar positivament el Pla. Vicente va voler deixar clar que "si creiem en la igualtat, no han d'existir dubtes ni excepcions". Rodríguez en va destacar l’estructura i la claredat de les seves mesures, recalcant la necessitat de "treballar perquè els plans d’igualtat siguin documents vius, amb sistemes d’avaluació que permetin ajustar les accions al llarg del temps".

El punt de discordança va venir per part dels regidors de Ciutadans i el Partit Popular. José María Paniello, de C's, va expressar reserves sobre el contingut del Pla tot i votar-hi a favor. Va remarcar que "la Constitució espanyola ja garanteix la igualtat real entre dones i homes" i va manifestar el desig que el Pla fomenti una igualtat efectiva. Montes va aclarir que la Constitució desplega mesures molt generals, sense entrar a la concreció que necessiten aquests temes.

En el torn de portaveus, Jessica Fernández, del PP, va manifestar la seva oposició al Pla. Va qüestionar la necessitat de mesures específiques en igualtat, afegint que mai s'ha sentit discriminada com a dona. Va apuntar que "la regidoria de Gènere, Feminismes i LGTBIQ+ no hauria d'existir, ja que les seves funcions podrien ser assumides per Serveis Socials".

L'alcalde, Jordi Parent, va recordar a Fernández que es trobava en el torn de portaveus, destinat a manifestar el sentit del vot i no per a generar debat. Aquest comentari no va ser ben rebut per la regidora del PP que, un cop emès el seu vot, va abandonar el ple.

El segon Pla d'Igualtat d'Oportunitats i de Tracte va ser aprovat amb els vots del PSC (6), Bloc Olesà-CUP (5), Esquerra (4), Junts per Olesa (2), Olesa Oberta-En Comú Podem (1), Ciutadans (1) i el regidor no adscrit. La regidora del PP va votar en contra.

S'adapta el nomenclàtor general per a l'ús de l'espai públic

Un altre dels punts destacats va se la modificació del nomenclàtor general de les taxes per a la utilització privativa o l'aprofitament especial del domini públic local, un tema que no es revisava des de 2008. El regidor d'Hisenda, Ivan Carreira, va justificar aquesta revisió per l'evolució urbana del municipi i la necessitat d'actualitzar les categories dels carrers en funció de la seva ubicació i ús. Carreira va explicar que la categoria de les vies serà menor com més allunyada del centre urbà sigui, tenint en compte el caràcter comercial de cada zona i les possibles molèsties que se'n derivin".

La categorització s'ha basat en quatre categories que ponderen l'impacte de les activitats al domini públic segons la seva ubicació, des del centre urbà fins a les zones més perifèriques. La primera categoria equivaldrà al nucli central urbà, la segona als voltants de la categoria u, la tercera al barris urbans més perifèrics i la darrera categoria a les zones residencials de baixa densitat i sòl no urbanitzable. 

José María Paniello, C's, va criticar l'augment de les taxes que es derivarà de la nova categorització, argumentant que "els carrers de primera i segona categoria han augmentat considerablement, cosa que incrementarà els costos per als ciutadans". Samuel Rodríguez, OO, també va qüestionar els criteris aplicats per a la nova classificació i va expressar dubtes sobre si la modificació influiria en l'impost d'activitats econòmiques (IAE). 

Per part del PSC, Lourdes García va acusar el govern d'aplicar un model de nomenclàtor "classista", criticant que alguns carrers allunyats del centre fossin classificats com de primera categoria. "Estem parlant de zones que no tenen res a veure amb el centre del poble, i tot i així se'ls aplica una pujada injustificada", va afirmar. Carlos Fernández va qualificar els criteris de classificació com a "subjectius i arbitraris". Recuperant el dubte del regidor d'OO, Fernández va apuntar que "l'IAE es veurà afectat pel increments de les taxes, perquè no es tracta de coeficient, sinó de la categoria del nomenclàtor".

Ivan Carreira va assegurar que l'IAE no es veuria afectat i va respondre que "amb aquesta modificació s'ha intentat fer una homogeneïtzació de certs barris basant-se en models de circulació i de trànsit, buscant que hi hagi poc impacte en els comerços".

La modificació del nomenclàtor general va ser aprovada amb els 12 vots a favor de Bloc Olesà-CUP (5), Esquerra (4), Junts per Olesa (2) i el regidor no adscrit (1); i els 9 en contra del PSC (6), PP (1), Olesa Oberta-En Comú Podem (1) i Ciutadans (1).

També en relació al Nomenclàtor, un dels punts de l'ordre del dia va anar destinat a la modificació del seu reglament. El regidor de Patrimoni i Memòria Històrica, Xavier Rota, va justificar la modificació per adaptar-lo als nous cartipassos municipals i incorporar un llenguatge inclusiu i no sexista. El regidor va explicar que aquesta modificació té un caràcter formal i respon a la necessitat d'alinear el reglament amb els valors que representen el consistori. "És una adaptació necessària per garantir que el text normatiu reflecteixi els principis d'igualtat i respecte que defensem".

La proposta va ser aprovada per unanimitat dels assistents.

Augment de preu en les tarifes de l'aparcament soterrat de la Plaça de Catalunya

Durant el ple municipal es va debatre i aprovar la modificació de l'ordenança fiscal número 27. En concret, la taxa de l'aparcament soterrani municipal. L'alcalde, Jordi Parent, va explicar que aquesta revisió de tarifes es basa en les condicions del contracte vigent, signat el 1992, que permet actualitzacions anuals segons l'IPC. La proposta preveu un increment del 1,5% en les tarifes per adaptar-les a l'augment dels costos, amb variacions específiques segons la tipologia d'abonament o servei. "Aquestes condicions estan recollides en el contracte i l'empresa concessionària té dret a sol·licitar aquestes revisions sempre que ho faci dins del marc normatiu establert", va afirmar l'alcalde. Les noves tarifes es van detallar de la següent manera:

• Tarifa per minut: 0,0422 €
• Tarifa de dia complet: 30,57 €
• Talonari de 50 hores: 99,04 €
• Abonament mensual cotxe: 98,32 €
• Abonament mensual moto: 52,31 €
• Abonament mensual furgoneta: 112,44 €
• Abonament per cotxe del mercat municipal: 57,03 €

En el torn de regidor, tant Samuel Rodríguez (OO) com Lourdes García (PSC) va apuntar que, tot i l'augment justificat de l'IPC, el preu de l'aparcament segueix sent massa elevat. Ja en el torn de portaveus, el regidor Paniello (C's) va mostrar-se en la mateixa línia que els dos regidors anteriors.

Fernando Vicente (PSC) va anunciar que el seu partit optava per una abstenció, remarcant la disparitat en els percentatges d'increment segons les categories. "No entenem que els percentatges no siguin uniformes a totes les opcions, com ara el preu per minut o els abonaments mensuals", va destacar Vicente, tot recordant que la concessió original data de 1992 i va ser signat pel PSC sota condicions diferents.

La modificació de l'ordenança fiscal va ser aprovada amb els vots a favor de Bloc Olesà-CUP (5), Esquerra (4), Junts per Olesa (2), Ciutadans (1) i el del regidor no adscrit. La modificació va rebre els vots en contra del PP (1) i Olesa Oberta-En Comú Podem (1); i l'abstenció del PSC (6).

S'aprova el Pla d'Emergència en situació de sequera

Un dels altres punts tractat va ser l'aprovació inicialment la modificació del Pla d’Emergència en Situació de Sequera. Aquest document, revisat a petició de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), adapta les mesures de gestió de recursos hídrics a les exigències actuals i defineix els nivells d’actuació en tres estats: alerta, excepcionalitat i emergència. El regidor de Medi Ambient, Iván Carreira, va explicar que aquesta revisió respon a les indicacions de l’ACA, que havia assenyalat deficiències en la proposta anterior, com la falta de detall en el càlcul de dotacions i l’absència de mesures específiques. "Aquest pla reflecteix la realitat d’Olesa i proposa accions per afrontar episodis de sequera cada cop més freqüents", va afirmar Carreira.

Durant el debat, el regidor no adscrit Jordi Martínez va felicitar el regidor i l’equip tècnic per l’esforç realitzat en la revisió del pla. En el seu torn, Samuel Rodríguez (OO) va criticar el procés inicial d’elaboració d'aquest pla, assenyalant que l’ACA va rebutjar gran part de la documentació presentada "per la seva manca de qualitat i precisió".

Carlos Fernández (PSC) també va expressar que el procés d’elaboració inicial havia estat un exemple de mala gestió, destacant que "es van contractar serveis que no tenien la competència necessària per desenvolupar un pla d’aquesta envergadura". Fernández va acabar la seva intervenció fent una reflexió sobre la importància de prendre's seriosament el desenvolupament de projectes.

El regidor va reconèixer les dificultats del procés, destacant la importància d’haver treballat en estreta col·laboració amb l’ACA per garantir la qualitat del nou pla. També va reiterar que l'Ajuntament treballa per tenir els recursos necessaris per homologar tots els plans d'emergència.

El pla va ser aprovat per unanimitat dels regidors i regidores assistents.

Aprovació de la taxa d'ocupació de via pública amb finalitat lucrativa

L'equip de govern va presentar la desestimació de les al·legacions presentades per l'Associació de Botiguers i Comerciants i l’aprovació definitiva de l’ordenança fiscal número 11, que regula la taxa per a l’ocupació de terrenys d’ús públic amb taules i cadires amb finalitat lucrativa. Aquesta ordenança fiscal es modificarà a partir de l’exercici 2025. El regidor de Promoció Econòmica, Domènec Paloma, va explicar que les al·legacions han estat desestimades per criteris tècnics i jurídics, destacant que "les taxes estan establertes segons principis legals i basades en valors de mercat contrastats".

José María Paniello (C's) i el regidor no adscrit Jordi Martínez van demanar més diàleg amb els comerciants. A més, Martínez va mostrar preocupació per la manca de flexibilitat en la resposta a les al·legacions, especialment en el cas del fraccionament de les taxes sense interessos. Va destacar que "es podria haver buscat una solució imaginativa per evitar que s’hagin de generar interessos en casos d’ajornament". Paloma li va respondre que "el fraccionament no és competència de l'Ajuntament i que aquest ha treballat per fer menys feixuc el tràmit".

Durant el debat, els regidors Samuel Rodríguez (OO), Jessica Fernández (PP) i Carlos Fernández (PSC) va qüestionar la relació de l’ordenança fiscal amb el nomenclàtor vigent i l’aprovació simultània d’un nou nomenclàtor, manifestant dubtes sobre quin s’aplicarà. En concret, Fernández va destacar que el procediment genera incertesa entre els restauradors, "creant una situació d’indefensió per als restauradors". El regidor Domènec Paloma va respondre les qüestions plantejades pels regidors aclarint que l’ordenança fiscal s’aplicarà segons el nomenclàtor vigent, aprovat el 2009, mentre no entri en vigor definitivament el nou nomenclàtor.

En el torn de portaveus, Jessica Fernández va argumentar el seu vot negatiu criticant la manca de comunicació amb els comerciants i la desestimació de totes les al·legacions presentades. Les taxes s’han incrementat sense tenir en compte la situació econòmica dels restauradors" i va afirmar que això pot perjudicar el sector.

L’aprovació definitiva de l’ordenança fiscal número 11 es va aprovar amb els 11 vots a favor del Bloc Olesà-CUP (5), Esquerra (4) i Junts per Olesa (2); 2 en contra de PP (1) i Olesa Oberta-En Comú Podem (1); i les 8 abstencions de PSC (6), C's (1) i el regidor no adscrit.

Al·legacions a la modificació reglament municipal regulador de reserves d'estacionament

El punt del ple que va generar més debat va ser la resolució de les al·legacions, presentades pel PSC, i l'aprovació definitiva de la redacció final del reglament municipal regulador de les reserves d'estacionament. L’alcalde, Jordi Parent, va respondre a cada una de les aportacions presentades, acceptant una modificació de text. Tot i això, es va desestimar tant la sol·licitud d'afegir la tramitació per via presencial i la reducció de temps de resposta a cinc dies. Parent va explicar que el 82% dels casos es resolen en cinc dies i que en la resta s'ha tardat més per circumstancies excepcionals. L'alcalde va argumentar que "s'ha buscat protegir a la ciutadania anat a màxims en una norma que s'ha d'adaptar a totes les circumstàncies".

Martínez va expressar preocupació per la manca de flexibilitat en els terminis establerts, destacant que "si el 82% de les reserves es poden resoldre en cinc dies, no té sentit mantenir un termini màxim de quinze dies, ja que genera incertesa i podria perjudicar la planificació de la ciutadania". També va insistir en la necessitat d’incloure mecanismes per casos d’urgència, especialment per mudances o esdeveniments imprevistos.

Samuel Rodríguez (OO) va criticar la desestimació de gran part de les al·legacions presentades, assenyalant que "la normativa no ofereix una seguretat jurídica per a un ciutadà que vulgui fer una mudança". A més va manifestar que amb quinze dies, "hi ha marge de de sobre per poder assegurar-se que la tramitació presencial s'efectua amb èxit".

El regidor del PSC Carlos Fernández va assenyalar que, malgrat les millores introduïdes, el reglament continua sent insuficient per fer front a les necessitats dels ciutadans. "S’està normativitzant d'esquena a la realitat de la gent, creant traves burocràtiques innecessàries que dificulten tràmits senzills com una reserva per mudança", va afirmar, reclamant més flexibilitat.

En resposta a les intervencions, l’alcalde va defensar els terminis establerts com una garantia màxima que permeti gestionar situacions excepcionals sense incompliments normatius. "La majoria de les reserves es resolen en menys de cinc dies, però establir un límit màxim més curt podria posar en risc la correcta gestió en casos excepcionals", va explicar.

La resolució de les al·legacions i l’aprovació definitiva del reglament van ser aprovada amb els vots a favor del Bloc Olesà-CUP (5), Esquerra (4) i Junts per Olesa (2). La resolució va rebre els vots en contra del PSC (6), PP (1), Olesa Oberta-En Comú Podem (1) i Ciutadans (1); i l'abstenció del regidor no adscrit (1).

Recurs extraordinari no admès

Un altre punt a debatre va ser la no admissió a tràmit del recurs extraordinari de revisió interposat per un ciutadà contra l’aprovació de la plaça d’inspector de la Policia Local i l’assignació de funcions al Departament de Protecció Civil. L’alcalde, Jordi Parent, va justificar la no admissió explicant que cap dels supòsits previstos per l’article 125.1 de la Llei 39/2015 del procediment administratiu comú es compleixen en aquest cas. "Aquest recurs està destinat a supòsits molt específics que no es donen en aquesta situació, com errors de fet evidents o documents falsos declarats judicialment", va afirmar Parent. També va recordar que la inadmissió es basa en la literalitat de la norma i en la doctrina jurídica.

En el debat, José María Paniello (C's) va expressar que el seu grup s’abstindria en la votació per coherència amb el seu posicionament anterior respecte a la creació de la plaça. En el cas del PSC, Carlos Fernández va remarcar que, tot i entendre els motius jurídics de la inadmissió, preveu que aquest assumpte pugui derivar en un conflicte judicial. "És una mala notícia que es pugui obrir un nou episodi jurídic per un tema que neix de decisions de fa anys", va assenyalar.

L’alcalde va respondre que l’aprovació de la plaça i el departament de Protecció Civil es va fer complint amb les normatives i obligacions municipals per poblacions de més de 20.000 habitants. "No és un tema que puguem triar, és una obligació comptar amb aquest departament, i les condicions econòmiques assignades ja estaven previstes en el capítol 1 del pressupost des de 2021", va aclarir Parent.

La no admissió del recurs extraordinari de revisió es va aprovar amb els vots a favor de Bloc Olesà-CUP (5), Esquerra (4), Junts per Olesa (2) i el del regidor no adscrit; 1 en contra del (PP) i 8 abstencions de PSC (6), Olesa Oberta-En Comú Podem (1) i Ciutadans (1).

Altres punts

En el ple municipal del mes de desembre, es va debatre i aprovar la declaració d’obres d’especial interès municipal per a la restauració i rehabilitació de la Capella de Sant Jaume, un element catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). El regidor de Planejament i Urbanisme, Marc Serradó, va explicar que aquesta iniciativa pretén facilitar i impulsar les obres mitjançant bonificacions fiscals. "És una bona notícia per al municipi i pel patrimoni d’Olesa que els privats vulguin dur a terme aquesta restauració, que ens permet recuperar una de les capelles més simbòliques i importants", va destacar Serradó. A més, va subratllar el potencial d’aquest projecte per convertir-se en un punt d’interès arqueològic i revitalitzar rutes locals.

També es va aprovar per unanimitat la sol·licitud de traspàs del tram de via del ramal de sortida de la C-55, en direcció Manresa, fins a la rotonda de la Flora. Marc Serradó va explicar que aquest traspàs és necessari per integrar el tram a la xarxa viària municipal i permetre l’accés al nou establiment de Burger King, que s’està construint a la zona. També va destacar que el manteniment del tram passarà a ser responsabilitat de l’Ajuntament, com qualsevol altre vial municipal.

Per últim, es van modificar la composició de les comissions informatives d’Economia i Serveis Centrals i la de Serveis a la Persona, així com el representant dels òrgans col·legiats, per adaptar-los a la incorporació de la nova regidora del PSC.

Tots aquests punts van ser aprovats per unanimitat.

Precs i preguntes

En l'apartat de precs i preguntes, el regidor no adscrit Jordi Martínez va aportar noves informacions i va reclamar que es preservés la presumpció d'innocència per a la causa judicial que va provocar el seu cessament el passat mes d'abril. En aquest sentit, el regidor d'Olesa Oberta-En Comú Podem, Samuel Rodríguez, es va sumar a les peticions del regidor Jordi Martínez. Tots dos van tornar a demanar que es creï una comissió d'investigació per poder abordar el tema des de l'àmbit polític.

També es va demanar informació sobre els fets violents succeïts recentment en un habitatge del carrer Mallorca i sobre l'estat de la restauració de l'ermita de Sant Salvador de les Espases. Finalment, tots els regidors van aprofitar la ocasió per desitjar-se un bon Nadal i un feliç 2025.

Pel que fa a les preguntes del públic, es demanar una actualització del sistema de catalogació de l'Arxiu Històric Municipal, la possible mala praxis d'un club esportiu i alguns assumptes relacionats amb el CAP i les farmàcies locals.