Olesa fa balanç del Pla de Salut a la 4a jornada de Salut Pública
L'Auditori de la Casa de Cultura d'Olesa ha acollit la 4a Jornada de Salut Pública, on s'han donat a conèixer els resultats de l’avaluació del Pla de Salut d’Olesa 2019-2021, s'han analitzat els aprenentatges i adaptacions dels municipis davant la crisi sanitària i el seu impacte al Pla de Salut; i s'ha debatut sobre els reptes de futur en salut pública en el món local.
La pandèmia ha tingut un protagonisme especial a la jornada de salut d'enguany per l'impacte que ha tingut en els diferents Plans locals de salut i com s'hi han hagut d’adaptar. Experts en la matèria han analitzat com es va gestionar aquesta crisi de salut i han exposat els reptes de futur que es planteja en el món local davant futures crisis sanitàries.
La presentació de l’acte ha anat a càrrec de la regidora de Salut Pública d'Olesa, Ada Agut; la directora del Sector Sanitari Baix Llobregat Nord de CatSalut, Blanca Muntané, i del director del CAP Olesa, Carles Martí.
La regidora de Salut Pública de l'Ajuntament d'Olesa, Ada Agut, ha explicat que "tot el Pla Local, les Jornades i també l'avaluació tenen la finalitat que les polítiques municipals reverteixin en la millora de la salut de la nostra comunitat. Posem l'accent en com els olesans i les olesanes poden tenir una vida millor, partint de l'estratègia que la salut i el benestar siguin al centre, desenvolupant actuacions planificades, acordades, adaptables i avaluables".
En aquesta línia, el Pla de Salut d'Olesa i la seva avaluació és l'eix vertebrador de totes les Jornades de Salut Pública, posant la mirada en l'avaluació, en els serveis de salut pública municipals, quines estratègies s'hi han implementat i quins elements cal tenir presents davant les crisis sanitàries. La tècnica de Salut Pública de l’Ajuntament d’Olesa, Vicky Gázquez, ha explicat les actuacions que s’estan fent en matèria de salut al municipi, recollides al pla de Salut del municipi 2019-2023. “S’han hagut d’adaptar les actuacions previstes per la pandèmia, les accions no assolides a 2020 s’han inclòs al pla d’acció de 2021" ha explicat Gázquez, que ha afegit "l’objectiu final del Pla Local de Salut és incloure la salut a totes les polítiques municipals per millorar la salut i el benestar de les persones, i reduir les desigualtats en salut.”
Gázquez també ha avançat que s’està redactant un pla de contingència justament per poder donar resposta a futures crisis “l'objectiu d'aquest pla de contingència és incrementar la resiliència dels serveis de salut pública davant de crisis sanitàries com la que hem viscut, definint els procediments, l’organització i els recursos necessaris per poder garantir la prestació dels serveis davant futures crisis i és previst que abans que acabi l’any estigui enllestit” ha explicat.
Per la seva banda, Joan Guix, exsecretari de salut pública de la Generalitat de Catalunya i membre del Medical Anthropology Research Centre de la Universitat Rovila i Virgili, ha explicat que cada any hi ha cinc noves malalties, tres d’elles d’origen animal, i que les alteracions en el canvi climàtic també afecten cada cop més la salut generant futures pandèmies. Guix ha explicat que en 50 anys hi haurà un altre impacte similar al de la Covid-19, i per aquest motiu és tant important aprendre de la situació que hem viscut amb la crisis del coronavirus, la importància del treball en xarxa, d’identificar el més aviat possible una situació de crisi i tenir plans de contingència per fer-li front. "Amb la globalització i la crisi climàtica les pandèmies seran freqüents. Amb la crisi del coronavirus hem d’aprendre les lliçons, planificar i corregir els elements per poder actuar tant aviat com es detecti, tenir el personal i recursos suficients, reforçar la salut pública i tenir clar que el concepte de salut ha de ser present a totes les polítiques públiques, i, sobretot, que l’administració local té un paper clau en tant que és la més propera al ciutadà”.
En aquesta línia també s'ha manifestat el diputat de salut pública de la Diputació de Barcelona; Jesús Naharro, que ha destacat la importància de l’administració local per a donar resposta a aquestes situacions de crisi. Naharro ha dit que cal dotar-la de més recursos humans i materials, d’una estructura i organització adequada per a donar resposta als nous reptes, de la importància de la coordinació entre institucions, de fer servir metodologies per a decidir les intervencions més adequades, i finalment, que cal involucrar a la societat, entitats i agents socials. “Des de Diputació hem d’afavorir les eines com els plans locals de salut per afrontar aquestes situacions. Els municipis han de tenir els eixos bàsics ben treballats, de forma participativa, cohesionada i transversal”, va explicat.
La jornada de salut també ha comptat amb les intervencions d'Elisenda Solsona, cap de la Unitat de Sanitat de l’Ajuntament de Manresa, i Teresa Terricabras, regidora d'atenció a les persones i salut pública de l'Ajuntament de Gironella; que han explicat les experiències dels seus municipis en matèria de salut pública i de com es van adaptar a la situació pandèmica.
La cloenda de la jornada ha anat a càrrec de Jesús Naharro, diputat; Fernando Girón, cap del servei de salut pública al Baix Llobregat Centre-Litoral i L'Hospitalet de Llobregat i Baix Llobregat Nord. Agència de salut publica de Catalunya; i Miquel Riera, alcalde de l'Ajuntament d'Olesa.
