L'acte institucional d'obertura del Parc de la Memòria homenatja als 5 represaliats per la dictadura franquista
L'acte institucional d'obertura del Parc de la Memòria ret homenatge a les 5 persones que van ser afussellades en aquest espai i a totes les víctimes de la Guerra Civil, la dictadura franquista, els camps de concentració i l'exili.
Famílies i autoritats a l'homenatge davant del Mur de la Memòria
L’acte protocol·lari ha comptat amb l’assistència de la Consellera de Cultura i Memòria Democràtica, Lídia Muñoz; el Director del Memorial Democràtic, Jordi Forn; l’alcalde d’Abrera i diputat de Memòria Democràtica, Jesús Naharro; l’alcalde d’Olesa, Jordi Parent; i el regidor de Memòria Històrica, Xavier Rota. També hi ha assistit d’altres regidors de la corporació com alcaldes anteriors que van participar en el projecte de l’espai.
L’acte d’obertura institucional d’aquest nou espai ha començat a les 12.00 h amb una interpretació musical de "Cançons de la República i l’exili", a càrrec del grup La Febre, instal·lat a un escenari al costat de la capella, que ha donat pas als parlaments institucionals
El regidor de Memòria Històrica de l’Ajuntament d’Olesa, Xavier Rota, ha estat el primer en intervenir. Al seu discurs, Rota ha relatat que amb aquest acte al Cementiri Vell es vol honorar a les 5 persones assassinades: 3 d’Olesa i 2 d’Abrera, i ha agraït la tasca dels historiadors d’Olesa en la recerca de prop d’un miler de víctimes assassinades a la rereguarda de la Guerra Civil, la dictadura franquista i els camps de concentració. “Aquest acte és un punt i seguit per continuar amb diferents actuacions com és museïtzar la capella com a espai de record a les víctimes de la repressió franquista, i, conjuntament amb la Diputació de Barcelona, Memorial Democràtic i els historiadors i historiadores d’Olesa, erigir aquí un espai de record a totes les víctimes d’Olesa. Aquesta és una zona d’esbarjo però també un espai de reflexió i de record, que uneix també història i patrimoni”
Al seu torn, la Consellera de Cultura i Memòria Democràtica, Lídia Muñoz, ha volgut destacar que es preservin els valors i les llibertats democràtics que avui dia encara estan en risc i ha agraït “el compromís dels Ajuntaments i de Memorial Democràtic i de totes les institucions per la recuperació de la memòria democràtica. Des del Consell Comarcal continuarem treballant a la comarca per posar la Memòria Democràtica al lloc que es mereix” ha dit.
L’alcalde d’Abrera i diputat de memòria democràtica, Jesús Naharro, ha fet un especial record a les 5 víctimes assassinades i en especial als 2 veïns d’Abrera. Com a diputat, Naharro ha manifestat el compromís de la Diputació de Barcelona “amb la reparació de les víctimes de la Guerra Civil, l’exili i la deportació. Volem reivindicar els valors de la lluita antifranquista, als deportats, exiliats i als que van estar tancats als camps de concentració, reivindicant a totes aquelles persones transmetem al futur valors de llibertat i democràcia”.
Per la seva banda, el Director del Memorial Democràtic, Jordi Font, ha ressaltat la importància d’integrar el parc de la Memòria d’Olesa a la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica de Catalunya. “La Memòria Democràtica s’ha de construir des de el rigor històric, la cultura de la pau, i el respecte pels drets humans i no es pot ometre cap violació dels drets humans. El que avui inaugurem contribueix a enriquir la Xarxa de Memòria Democràtica de Catalunya, d’implementació territorial de la memòria democràtica com a patrimoni col·lectiu del país” ha explicat.
Finalment, l’alcalde d’Olesa, Jordi Parent, ha estat l’encarregat de tancar els parlaments protocol·laris a l’homenatge. “Actes com aquest son molt importants pel què signifiquen, son espais per al gaudi de la ciutadania però també pel què signifiquen. És important que aquests actes siguin reparadors per a les famílies de les víctimes i que siguin també elements de cohesió i conscienciació perquè actes com aquests del 1939 no tornin a passar”.
Tot seguit ha tingut lloc l’ofrena floral als 5 represaliats per la dictadura franquista que estaven representats per les seves famílies:
-Juan Garrido Abad – CNT Olesa
-Enric Cortell Miñana – regidor de la CNT d’Abrera
-Ramon Massagué Serracantis – membre CNT Abrera
-Isidre Galceran Pujabet – treballador del Círcol Federal Democràtic Obrer
-Basilio Arroyo Embiz – treballador ferroviari
Les autoritats han lliurant als familiars de les víctimes rams de flors que s’han dipositat al Mur de la Memòria. L’acte ha finalitzat amb la interpretació del Cant dels Ocells.
Aquest projecte del Parc de la Memòria és la darrera fase de l’actuació de remodelació i millora de la plaça del Doctor Fleming i entorn. El projecte de la remodelació de tot aquest espai va arrencar al 2016, amb un procés de participació ciutadana i les tasques administratives per aconseguir el tancament i enderroc del Cementiri Vell. Posteriorment a la presentació pública del projecte, al 2019 es va redactar l'avantprojecte, i el 2020 es va fer el projecte constructiu.
La feina més complexa de l'antic cementiri va ser la gestió de buidat i trasllat de les restes, la recerca de fosses, i enderroc de columnes de nínxols per possibilitar la urbanització d’aquest espai, qualificat com a zona verda.
A més del simbolisme, aquest espai també té interès patrimonial, ja que el cementiri vell data del segle XIX, i té edificacions d’interès de l'antic cementiri construït el 1856, com la portalada d’entrada, el mur, la capella d'estil neoclàssic amb cúpula de ceràmica vidriada de colors, els panteons, el monòlit, i una seixantena de làpides de l’escola gaudiniana.
