La Generalitat de Catalunya obrirà la fossa comuna del Cementiri Vell d’Abrera durant el 2025
El director general de Memòria Democràtica, Xavier Menéndez, va anunciar diumenge, durant la celebració del "Memorial Abrera 19F-Olesa 21F", que la Generalitat accedirà a obrir la fossa gràcies a les noves dades aportades en la investigació dels afusellaments del febrer del 1939 a Abrera i Olesa.

Foto de grup amb les famílies de les persones homenatjades, autoritats i investigadors.
Unes 200 persones van assistir diumenge al “Memorial Abrera 19F- Olesa 21 F”, que va comptar amb dues activitats per homenatjar les víctimes d’Olesa, d’Abrera i d’Esparreguera afusellades pel franquisme el febrer de 1939.
La primera activitat, amb una vuitantena de participants, va començar a les 10 h al Parc de la Memòria d’Olesa i va consistir en una Marxa Antifeixista que va enllaçar els cementiris vells d’Olesa i d’Abrera, llocs on es van assassinar 24 persones el 19 i el 21 de febrer de 1939.
El regidor de Memòria Històrica, Xavier Rota, va ser l’encarregat de fer la benvinguda al Parc de la Memòria i d’explicar que la caminada serviria per “recrear simbòlicament aquest últim camí dels olesans cap al Cementiri Vell d’Abrera, on van ser afusellats”.
Rota va recordar que s’homenatjaven un total de vint-i-cinc persones (vint-i-dues residents a Olesa de Montserrat, dues a Esparreguera i una a Abrera) vinculades al sindicat anarquista Confederació Nacional del Treball (CNT); a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC); al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), i a la Unió de Rabassaires (UR). Vint-i-quatre de les víctimes van ser afusellades entre el 19 i el 21 de febrer de 1939 als cementiris vells d’Abrera i d’Olesa i una altra va ser assassinada l’agost de 1939 en el local de la Falange d’Olesa de Montserrat.
La marxa va partir del Parc de la Memòria, va recórrer el Camí del Riu i l’Areny del Molí, va travessar pel pont de la C-55 fins a la Riera de Magarola i va arribar a Abrera. La caminada va comptar amb el suport del Departament d'Espai Públic i Equipaments; del guia de rutes de muntanya Joan Soler; els Mossos d'Esquadra; Protecció Civil d'Abrera; i la col·laboració de TGO Direxis que va oferir gratuïtament un autocar per garantir el retorn dels caminants.
La Marxa Antifeixista va arribar a les 12 h al Cementiri Vell d’Abrera on ja estava tot a punt per començar l’acte institucional. La regidora de Memòria Històrica d'Abrera, Arantxa Galofré, va ser l'encarregada de donar la benvinguda, amb la col·laboració del regidor homònim d'Olesa, Xavier Rota, per a la conducció de l'acte. Els parlaments institucionals van anar a càrrec del director general de Memòria Democràtica de la Generalitat, Xavier Menéndez; l’alcalde d’Olesa, Jordi Parent; la regidora d’Esparreguera, Desiré Gómez; i l’alcalde d’Abrera, Jesús Naharro.
Per part de l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat també van fer la Marxa Antifeixista i van assistir a l'acte institucional el primer tinent d'alcalde, Marc Serradó, i els regidors Ivan Carreira i Raül Asensio.
L’acte va acabar davant la fossa on hi ha enterrades les persones assassinades a Abrera el 19 de febrer de 1939 i va consistir en una ofrena floral al conjunt de les vint-i-cinc persones assassinades a Abrera i Olesa el 19 i el 21 de febrer i l'agost de 1939: Basilio Arroyo Embiz, Ramon Badia Blasi, Josep Bayona Vidal, Joan Campos Periz, Josep Campos Periz, Enric Cortell Miñana, Fèlix Figueras Aragay, Josep Font Cugat, Isidre Galceran Pujabet, Juan Garrido Abad, Ginés González Gallardo, Juan Heredia Martínez, Miquel Hinojosa Izquierdo, Joan Jané Casajoana, Martí Lahosa Queralt, Joan Martí Pons, José Martínez Campos, Juan A. Martínez Moreno, Rossend Massagué Serracantis, Tomàs Matas Capañá, Juan Pérez Garviche, Jaume Picas Vila, Joana Piñero Fernández, Ramon Ribó March i Lluïsa Xifré Morros.
Valoració del “Memorial Abrera 19F – Olesa 21F”
L’alcalde d’Olesa de Montserrat, Jordi Parent, ha valorat molt positivament el memorial, que ha definit com “molt emotiu i solemne” i ha destacat la importància tant de la Marxa Antifeixista com de l’acte institucional. Per Parent, ha estat “molt destacable” el treball conjunt dels consistoris d’Abrera i d’Olesa i que, finalment, també s’incorpori el d’Esparreguera després de descobrir que dos dels afusellats eren d’aquesta població.
L’alcalde d’Olesa, però, ha remarcat que un dels elements més importants derivats de l’acte d’homenatge és la intenció de la Generalitat de Catalunya d’obrir la fossa comuna i poder identificar les restes de les persones enterrades i que les famílies puguin recuperar els cossos:
El regidor de Memòria Històrica, Xavier Rota, també ha confirmat que el director general de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya, Xavier Menéndez, va manifestar que s’està treballant per obrir la fossa comuna del Cementiri Vell d’Abrera durant el segon semestre de 2025. Rota ha manifestat la seva satisfacció, ja que “ha estat una reclamació que s’ha fet durant molts anys, tant des de l’Ajuntament d’Abrera, l’Ajuntament d’Olesa i familiars a títol individual”:
L’alcalde d’Abrera, Jesús Naharro, va destacar que aquest memorial era un nou acte de record i de memòria a més del que s’organitza tradicionalment l’1 de novembre al Cementiri Vell d’Abrera i al cementiri de Can Singla d’Olesa. Naharro va assegurar que cal transmetre a les generacions joves el que va suposar la Guerra Civil, la repressió franquista i “les afectacions que va tenir als veïns i les veïnes d’Abrera, d’Esparreguera i d’Olesa”:
Després d’acabar l’acte institucional, Pau Figueras, besnet de Fèlix Figueras i Aragay, es va mostrar molt satisfet del memorial i a l’expectativa per veure si finalment es pot obrir la fossa comuna i identificar les restes de les persones enterrades:
El regidor de Memòria Històrica, Xavier Rota, ja ha avançat que els ajuntaments d’Abrera i d’Olesa de Montserrat han iniciat els tràmits necessaris a la Generalitat per obrir la fossa comuna del Cementiri Vell d’Abrera. També ha agraït la tasca d’investigació dels darrers mesos, que ha permès esclarir dates, noms i fets i que ha estat possible gràcies a Jordi Abellán; Blanca Mampel; Fèlix, Pau i Guillem Figueras; Joana Llordella; Teresa Morral; els arxius municipals d’Abrera i d’Olesa, i el jutjat de pau d’Abrera.