Ajuntament d'Olesa de Montserrat

Segons ha pogut saber Olesa Ràdio, i tal com es desprèn de l'informe del Consell Comarcal del Baix Llobregat sobre el Nomenclator d'Olesa, són susceptibles de revisió i obtenció de consens els carrers de Benet Margarit Font, de Cebrià Montserrat, dels Germans Casals, de Jaume Duran Duran, de Josep Torres Vilalta (Toreski), de Pere Vilata, de Salvador Casas i Baltasar. A més a més, en el mateix informe s'apunta, com a susceptibles d'eliminació i canvi, el carrer d'Alfons Sala, Colom, Duc de la Victòria, Menéndez y Pelayo, República Argentina, de Rius i Taulet, i la Plaça de Pius XII i del Terç de Ntra Sra de Montserrat, així com la travessera de Tetuan.

L'Ajuntament d'Olesa va sol·licitar al Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat un estudi històric del nomenclàtor de carrers de la localitat, sensible a una certa demanda de l'opinió pública local que demanava fer justícia a aquells que van patir les conseqüències dramàtiques dels anys convulsos de la II República, la Guerra Civil i la dictadura franquista, i que van ser subjugats i oblidats per les circumstàncies històriques viscudes.

Fruit d'aquesta específica sensibilitat de l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat envers la memòria històrica local, demanava al centre d'estudis comarcals una anàlisi general dels noms dels carrers actuals, conscient que el nomenclàtor ha estat molt sovint un camp de batalla polític que s'ha dirimit de manera general a favor del que ha imposat els seus criteris al marge, en moltes ocasions, de l'opinió popular i dels raonaments històrics, tradicionals, d'equanimitat, de sentit comú, etc.

No tot el nomenclàtor d'una població és polèmic. Ben al contrari, la majoria dels carrers de qualsevol municipi s'ajusten a criteris que podrien aplegar un ampli consens social. Però n'hi ha d'altres que són sovint producte específic de les conjuntures històriques i que són susceptibles de modificació en funció de la radicalitat dels canvis produïts. A més radicalitat en la conjuntura política més dificultat per mantenir algunes nomenclatures històriques. Així, en la fase revolucionària republicana, no solament els carrers, fins i tot la toponímia municipal es va veure alterada per la visió redemptorista de les noves autoritats sorgides del Front Popular, i una cosa semblant, però en sentit contrari, es va donar a molts municipis de Catalunya quan van entrar les tropes rebels del feixisme.

Durant els anys de la primera Transició, els ajuntaments democràtics ja van fer una urgent revisió del nomenclàtor més aclaparador i es van canviar molts noms que semblaven d'urgència. Però molts altres noms van quedar mig emboirats sota la pàtina del temps passat, sense que es fes, gairebé en cap cas, una revisió històrica acurada, acadèmica i desapassionada.

Això és el que s'ha pretès en l'estudi actual per tal que les possibles modificacions que dimanin d'aquest treball, estiguin despullades de qualsevol mirada partidista i esbiaixada, malgrat que resulta inocultable un criteri ideològic de fons que respira sobre la base del que avui resulta afortunadament majoritari al país: una visió democràtica de la societat, avençada, pel que fa als criteris socials; de progrés, pel que fa als valors culturals i científics, i de respecte, pel que fa a la recerca de propostes que vagin en la línia del màxim consens social.

Així, doncs, s'ha partit d'una reflexió bàsica sobre el nomenclator de carrers dels municipis, observant que, de manera general, els noms adjudicats històricament, es poden agrupar en deu categories: carrers dedicats a personatges o fets vinculats al món de la política, carrers dedicats a personatges o fets del món cultural, carrers dedicats a personatges o fets de l'òrbita religiosa, carrers dedicats a personatges o fets de l'àmbit militar, carrers dedicats a qüestions territorials, carrers dedicats a institucions diverses, carrers dedicats a efemèrides i commemoracions, carrers dedicats a simbologies asèptiques, carrers dedicats a elements de caràcter tradicional i/o local i carrers dedicats a altres temes diversos.

Sembla evident que només els carrers dedicats a qüestions territorials, simbologies asèptiques i elements de caràcter tradicional i local o a altres temes diversos, són els únics que poden tenir —i no sempre— un component menys problemàtic o polèmic, i per tant, són susceptibles de no precisar modificacions al llarg del temps. Però, són a la vegada aquestes nomenclatures les que, en moltes ocasions, sofreixen canvis, justament per la seva asèpsia, quan es volen dedicar carrers a qualsevol de la resta de categories.

Donar nom al carrer d'un municipi representa, especialment en les categories més controvertides, atorgar un constatable honor local i és precisament aquest honor local el que es posa en qüestió (és a dir, s'analitza desapassionadament) en la revisió del nomenclàtor de carrers. Així, l'Ajuntament d'Olesa, a través de la sol·licitud al CECBLL, vol tenir un element més de judici extern, per tal de concretar, com li correspon, si els noms dels carrers d'Olesa són justificatius dels honors atorgats, o resulta propícia una modificació.

Així, després d'un extens estudi del nomenclator, dels 189 carrers d'Olesa es va fer una primera selecció subjectiva de 52 noms revisables i una segona encara més precisa de 41 noms revisables.

Les dades aportades sobre els 42 noms seleccionats (43 si considerem que en el nomenclàtor aportat per l'Ajuntament hi ha un carrer i un passatge dedicats a la memòria de l'arquebisbe Ramon Torrellla) poden donar llum sobre el resultat de l'anàlisi.

Els criteris de selecció es basen en dos aspectes fonamentals: la seva vinculació al municipi que els honora i la justificació dels honors rebuts tamisats pel sedàs del temps i per l'objectivació de les ideologies imperants en èpoques totalitàries o obscurantistes.

Sobre aquesta doble lectura s'ha fet el següent anàlisi discriminant:

Noms que no ofereixen discussió: un total de 27.

Carrer d'Adolf Cortel, Carrer d'Amadeu Paltor, Carrer de l'Arquebisbe Ramon Torrella, Carrer de l'Arquitecte Ros, Carrer de Cecília Vallhonrat, Carrer de la Creu Real, Carrer d'Emili Blanxart, Carrer de Francesc Monné Casanovas, Carrer d'en Gras, Carrer de Jaume Baltasar, Carrer de Jaume de Vivers, Carrer de Joan Coca i Grau, Placeta de Joan Povill i Adserà, Carrer de Joaquim Font, Carrer de José Perpiñá, Carrer de Lluís Feliu, Carrer de Lluís Puigjaner, Carrer de Maria Pardinilla, Carrer del Mestre Joan Llongueras, Carrer del Metge Carrera, Plaça del Reverend Massana, Carrer de la Reverenda Margarida Biosca, Carrer de Salvador Boada, Carrer d'en Sastre, Carrer de la Senyora, Carrer de Sor Lucía Martínez Santidrián.

Noms susceptibles de revisió i obtenció de consens:

Carrer de Benet Margarit Font, Carrer de Cebrià Montserrat, Carrer dels Germans Casals, Carrer de Jaume Duran Duran, Carrer de Josep Torres Vilalta (Toreski), Carrer de Pere Vilata, Carrer de Salvador Casas i Baltasar.

Noms susceptibles d'eliminació i canvi:

Carrer d'Alfons Sala, Carrer de Colom, Carrer del Duc de la Victòria, Carrer de Menéndez y Pelayo, Plaça de Pius XII, Carrer de la República Argentina, Carrer de Rius i Taulet, Plaça del Terç de Ntra Sra de Montserrat, Travessera de Tetuan.

A més a més, l'informe del Centre d'Estudis Comarcals també constata que el nomenclàtor olesà conté una aclaparadora diferència entre els carrers dedicats a homes i els dedicats a dones.

Per arribar a aquetes conclusions, es parteix de la base que fora aconsellable que els noms de carrers, especialment en municipis mitjans o petits, estiguessin sotmesos —no amb caràcter exclusiu però si prioritari— a dues alternatives bàsiques: referir-se a topònims tradicionals heretats del temps (masies, llocs, apel·latius populars, etc) o bé dedicar-se a honorar la memòria de personatges vinculats al municipi, bé sigui perquè formen part de la memòria històrica dels habitants, bé sigui perquè han transcendit la seva dimensió municipal. La realitat és que tots els municipis, grans o petits, s'han deixat endur per la dinàmica d'honorar fets, esdeveniments o personatges, de la cultura, de la política, de la milícia o de la mitologia històrica, que ultrapassen el territori municipal, la seva història estricta i els seus sentiments col·lectius.

No hi ha regles escrites pels honors de la nomenclatura i per tant, no poden haver regles escrites per decidir qui es mereix un carrer i qui no, però posats a seleccionar, convindria establir uns criteris de consens sobre aquests dos apartats bàsics que esmentàvem. Topònims propis tradicionals i personatges o fets molt propers.

Encara que s'exposen els motius per a cada nom. D'acord amb aquest criteri, es suggereix el canvi dels noms de carrers següents:

Alfons Sala. Personatge ultraconservador, monàrquic i anticatalà, va col·laborar activament amb la dictadura de Primo i després durant l'aixecament franquista es va alinear en el bàndol del general colpista.

Colom. Es tracta d'un mite històric amb honors sobrats i entorn del qual hi ha encara massa boires.

Duc de la Victòria. El simple fet d'haver ordenat el bombardeig de Barcelona, tan pel que representa com pels danys causats ja qüestiona l'honor del nomenclàtor.

Menéndez y Pelayo. Un altre mite històric de l'erudició conservadora del XIX. Com ell hi ha un munt de personatges que reclamarien els mateixos honors i molts de més propers, en el temps i en l'espai, que potser en mereixerien més.

Pius XII. Un Papa controvertit. Probablement el més controvertit dels últims 70 anys pels dubtes que la historiografia ha posat de manifest sobre el seu coneixement de la tragèdia nazi i la manera com es va desentendre.

República Argentina. No tan pel país, com pels honors que va rebre un país en un moment en què el seu règim donava cobertura internacional al franquisme.

Rius i Taulet. Un altre cas de mite historiogràfic. Personatges com Rius i Taulet van haver molts i que es mereixin honors a Olesa segurament molts més que no pas aquest.

Terç Ntra Sra de Montserrat. Una reminiscència de la guerra civil on s'honora una part de l'exèrcit que va combatre al costat dels sollevats contra l'exèrcit legalment instituït.

Tetuan. Una batalla del colonialisme espanyol de finals del XIX. Aquest aspecte exclusiu ja determina perquè s'aconsella el canvi.

Per les raons esmentades, es suggereix la revisió dels següents noms de carrers:

Benet Margarit Font. Era olesà, conservador i va morir assassinat en els anys convulsos de la revolució al juliol del 36. El seu nom posat a un carrer el redimeix de l'assassinat gratuït però costa d'entendre per què només aquest personatge té un carrer i els altres cinc personatges assassinats amb ell, també olesans, també conservadors i també assassinats gratuïtament no en tenen. En aquest cas, l'honor a Benet Margarit causa un greuge comparatiu amb els altres cinc. Per tant, caldria veure si per evitar greuges es dona el nom del carrer als “afusellats del 36” o bé es treu el nom del carrer i s'honora a tot el col·lectiu d'una altra manera.

Cebrià Montserrat. Era capellà i olesà. Va ser confessor del general Franco. Això bé podria ser un simple incident vital, conseqüència del seu prestigi sacerdotal però és innegable que marca i aconsellaria la revisió de l'honor.

Germans Casals. Sembla que els seus principals mèrits pel que hem pogut consultar, van ser mantenir una bona disposició en la venda de l'Hotel Gori, que es va fer en època republicana, per ubicar el nou Ajuntament. Va ser una venda, no una cessió, pel que tenim entès. Van marxar d'Olesa i van morir a Barcelona. Probablement, els germans Casals duen tenir altres mèrits, pels honors rebuts dels olesans. No els hem pogut constatar.

Jaume Duran Duran. Val, per aquest propietari pagès olesà, el mateix que s'esmenta pel cas de Margarit Font. Tres dies després de matar Jaume Duran van matar el Reverend Massana. Jaume Duran era un particular, Massana era el rector del poble, amb un paper social rellevant.

Josep Torres Vilalta (Toreski). Va ser molt popular en la seva època però avui és un perfecte desconegut. La seva vinculació amb Olesa prové segurament de la seva popularitat radiofònica.

Pere Vilata. Olesa va tenir molts més alcaldes al segle XIX i molts, amb més anys d'exercici que Pere Vilata i, per tant, se suposa que amb més mèrits per rebre honors. No obstant això, Pere Vilata té un carrer, i només hi ha dos alcaldes més amb un espai al nomenclàtor (un d'ells recentíssim).

Salvador Casas i Baltasar. Va ser assassinat al setembre del 36 i el van anar a buscar expressament per matar-lo. Era olesà, conservador i va ser l'alcalde durant tota la dictadura de Primo de Rivera. Ser alcalde en una dictadura no és cap aspecte brillant però la seva mort va ser especialment insensata.

Ja dèiem que aquests darrers set noms de carrer requereixen d'una acurada revisió i d'un consens sobre la seva modificació. Som conscients que amb les dades disponibles tenim uns limitats elements de judici. És evident que si fossin superiors podrien modificar la proposta.

Finalment, l'informe fa un seguit de suggeriments en funció dels apartats:

Carrers dedicats a personatges o fets vinculats al món de la política.

Persones que van jugar un paper rellevant en fases de la història recent especialment controvertides per Olesa:

A banda de l'exalcalde Félix Figueras, que va efectuar una encomiable tasca d'ajut a persones en perill de mort durant l'estiu i la tardor del 36 cal ressenyar les personalitats de: Ermengol Maylinch (jutge municipal d'Olesa), Joan B. Izquierdo (secretari municipal), Joan Jané Casajoana (tinent d'alcalde), Pau Serra i Batalla (tinent d'alcalde), Joan Bargues (particular).

Carrers dedicats a personatges o fets del món cultural.

Més enllà dels de clara vinculació olesana, hi ha alguns noms que suggerim tenir en compte: Mercè Rodoreda, Montserrat Roig, Maria Aurèlia Campmany.

Carrers dedicats a personatges o fets de l'òrbita religiosa.

Joan XXIII i Joan N. Garcia-Nieto

Carrers dedicats a qüestions territorials.

Pel que fa a noms de llocs, el nomenclàtor d'Olesa presenta alguns dèficits a tenir en compte. No hi ha cap carrer dedicat al riu Llobregat (n'hi havia un i es va canviar, per tant caldria retornar-lo) i si bé hi ha noms dedicats a muntanyes catalanes allunyades (Montseny, Pedraforca) es troben a faltar el massisos més propers (Serra de l'Ordal, Massís del Garraf, Montbaig, Montpedrós, etc).

Pel que fa a les comarques faltarien: Ribera d'Ebre, Gironès, Garrotxa, La Selva, Barcelonès, Alta Ribagorça, Alt Urgell, Pla d'Urgell, Segrià i algunes de la Catalunya Nord.

Carrers dedicats a institucions diverses.

No hi ha carrer/plaça/avda, etc. de la Generalitat, ni del Parlament de Catalunya.

Carrers dedicats a efemèrides i commemoracions.

No hi ha carrer/plaça/avda, etc. de l'11 de Setembre

Carrers dedicats a simbologies asèptiques.

No hi ha ha carrer/plaça/avda, etc. Democràcia, Igualtat, Solidaritat, Agricultura, Pagesia, ...

Carrers dedicats a elements de caràcter tradicional i/o local.

És possible que no hi hagi un carrer dedicat a La Passió d'Olesa?

Carrers dedicats a altres temes diversos.

Potser caldria restablir el seu caràcter original a alguns carrers tradicionals que van modificar el seu nom fortuïtament: Carrer de les Argelines/Carrer de les Angelines. Carrer de la Mercè/Carrer de Marced. Carrer del Mestre Carreres/Carrer del Mestre Carrera.

(Font: Olesa Ràdio – 90.1FM) - Apunta't al podcast de la ràdio: www.olesaradio.tk