Resum del ple ordinari del mes de setembre

La sessió va començar amb un missatge de condol en nom de tot el consistori a la víctima mortal i resta de famílies afectades per l’incendi de l’habitatge del barri de Sant Bernat. A més, es va aprovar tres mocions: una en defensa de la llengua catalana i d'homenatge a la figura d’Enric Valor i Vives una altra referent al model de finançament de l’exercici 2020 i una tercera per demanar que el tram de la B-40 entre Olesa i Viladecavalls entri en servei el 2022.

Image
Assistents al Ple de setembre 2021

L'alcalde d'Olesa de Montserrat, Miquel Riera, va començar el ple del mes de setembre amb un missatge institucional de condol de part de tot el consistori a la família de la víctima mortal i la resta de persones afectades per l'incendi del passat 11 de setembre a un habitatge plurifamiliar del barri de Sant Bernat. Tot seguit, la sessió va continuar amb la presa de possessió del regidor del grup d’ERC, Raül Asensio, que s'incorpora a la corporació després de la renúncia de Marola Cantarell. 

Un dels punts, aprovats per unanimitat de tots els grups municipals, va consistir en establir els festius locals per al 2022 que van quedar establerts en els dies 10 i 27 de juny. Per unanimitat també es va aprovar una sanció per infracció a l’ordenança municipal de control, protecció i tinença d’animals per un import de 701,50 € per tres infraccions: dues d'abandonament d'animals en circumstàncies que no comporten cap risc per a l'animal i una tercera per no contractar l'assegurança de responsabilitat civil exigida en la tinença de gossos considerats potencialment perillosos.

Moció en defensa de la llengua catalana i d'homenatge a Enric Valor i Vives

El grup municipal de la CUP d'Olesa de Montrserrat va presentar una moció per retre homenatge a la figura d'Enric Valor i Vives (gramàtic, escriptor, periodista i activista en favor de la llengua catalana del País Valencià) i instar a la Comissió municipal de nomenclàtor la incorporació del seu nom al llistat de propostes en la categoria d’homes catalans. A més a més, la moció feia una defensa de la llengua catalana i manifestar preocupació per la davallada en el seu ús social. El regidor de la CUP, Miquel Barreres, va ser l’encarregat de fer l’exposició de la moció remarcant que "la llengua catalana és l’eix vertebrador dels Països Catalans i que ha estat capaç de sobreviure gràcies a la resistència dels seus parlants" i malgrat els múltiples atacs que ha patit al llarg de la història per part dels estats espanyol i francès. Barreres va denunciar que, recentment, a la població de Mutxamel (Alacant), governada pel PP i Citadans s’ha aprovat retirar el seu nom d’una avinguda per substituir-lo pel d’Espanya.

Des de Junts per Catalunya, el regidor Domènec Paloma va afirmar que votaria a favor de la moció, sobretot perquè "les dades evidencien que l’ús del català perd terreny i que, per tant, cal protegir i defensar la llengua". Sobre la petició de retre homenatge a la figura d’Enric Valor al nomenclàtor, Paloma va assegurar que la petició farà el recorregut establert per la comissió específica.

El regidor de Ciutadans, José María Paniello, va manifestar-se en contra de la moció, afirmant que el català "no es troba en perill" i que a l’estat espanyol es respecta la llengua de Catalunya i que des del seu grup es defensa "la llibertat de poder-la fer servir o no, sense imposicions i complint amb la cooficialitat que el català té amb el castellà per tal de vetllar per la convivència". Sobre la proposta de retre homenatge a Enric Valor i Vives, Paniello va afirmar que "defensava el valencià" i que "al nomenclàtor caldria proposar figures de casa".

El regidor d’ERC, Jordi Parent, va manifestar el seu suport incondicional a la moció, tot dient que  n’afegirien d’altres defensors de la llengua catalana com Joan Triadú, Jaume Marc, Jordi Carbonell o Climent Garau. En tot cas, Parent va dir que aprofitava la moció i la intervenció per fer un tribut a totes aquestes figures.

El regidor del PSC, Fernando Vicente, va considerar que per retre homenatge a la figura d’Enric Valor i defensar la llengua catalana  "no calia presentar aquesta moció"  ja que la petició s’hagués pogut canalitzar directament a la comissió de nomenclàtor. Vicente va criticar que la moció era "una excusa per  parlar de la situació del català al País Valencià i poder fer un discurs polític".

El regidor del Bloc Olesà, Xavier Rota, va titllar "d’astracanada" la retirada del nom d’Enric Valor d’una avinguda de Mutxamel i va dir "que era un dels múltiples atacas a la llengua i cultura catalana". Per Rota, al marge de la petició que es fa d'incloure el nom d'Enric Valor i Vives al nomenclàtor i que seguirà el seu curs, el més important és que la moció evidencia la "preocupació de l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat per la situació de la llengua".

La moció es va aprovar amb els vots a favor de Bloc Olesà, ERC, CUP i Junts per Catalunya, el vot en contra de Ciutadans i l’abstenció del PSC.

Moció sobre el la liquidació del model de finançament de l'exercici 2020

La segona moció la presentava ERC i feia referència a la liquidació del model de finançament de l’exercici pressupostari de 2020 dels ajuntaments. El regidor Jordi Parent va explicar que la moció havia sorgit per l’anunci que l’estat començaria a reclamar la diferència entre allò que va transferir als ajuntaments en base a les previsions d'ingressos prèvies a la pandèmia i el que efectimanet es va ingressar per les grans figures tributàries com són l'IRPF, l'IVA o Societats. Parent va destacar que, tot i que les últimes notícies apunten que aquesta liquidació no es farà efectiva, havien decidit mantenir la moció i reclamar que es posi en marxa "el Fons covid de 5.000 milions € en favor dels ajuntaments que va prometre el Ministeri d'Hisenda, que es prorrogui la suspensió de les regles fiscals el 2022 i que les aportacions de l’estat als ajuntaments no siguin inferiors a les d’aquest 2021".

El regidor de Junts per Catalunya, Domènec Paloma, va avançar que votaria a favor "per reivindicar la necessitat de millores de finançament per als ajuntaments, com a administració més propera a la ciutadania així com tenir més recursos per posar a disposició dels olesans i de les olesanes".

Des de la CUP, el regidor Marc Serradó va recordar que el 2020 el ple havia aprovat una moció que "reclamava que l’estat modifiqués l’article 135 de la Constitució i es deroguessin les lleis d’estabilitat pressupostària i de racionalització de les administracions públiques per tal que els ajuntaments recuperessin l’autonomia pressupostària" i que, per tant, la moció era “un pas enrere”. Serradó va demanar que es modifiqués l'acord número 3 i es demanés que "les regles fiscals es suspenguin definitivament i no només el 2022".

El regidor de ciutadans, Carlos Navia, va avançar que votaria a favor de la moció però va recordar que el seu grup havia presentat una moció que reclamava més recursos financers per als ajuntaments i la transferència del 10% dels Fons europeus de recuperació als consistoris i que en aquell moment "la moció no va prosperar i que ERC hi va votar en contra".

El regidor del PSC, Fernando Vicente, va afirmar que totes les peticions de la moció ja s’estaven treballant des del govern espanyol i que bona part de les peticions incloses al text "es tirarien endavant quan ERC votés els pressupostos generals de l’estat al Congrés dels Diputats."

ERC va acceptar la proposta de canvi de la CUP i va defensar que la motivació principal era reclamar que el Fons covid per als ajuntaments. Finalment, la moció es va aprovar amb els vots favorables del Bloc Olesà, ERC, Ciutadans, CUP i Junts per Catalunya i l’abstenció del PSC.

Moció per la finalització de les obres de la B-40

El Bloc Olesà va ser el grup municipal impulsor de la moció tot i que s'hi van acabar adherint la resta de partits polítics (PSC, ERC, Ciutadans, CUP i Junts per Catalunya). El regidor del Bloc, Jordi Martínez, va defensar la moció titllant de "vergonya el retard històric a l'hora d'acabar aquesta infraestructura" que seria "molt beneficiosa per la municipi, sobretot una oportunitat per al desenvolupament dels polígons industrials".  Tot i que Martínez va recordar que no és la primera moció que s’aprovava al ple reclamant que s’acabi la B-40; en aquests moments "volem aprofitar que la titular del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana és Raquel Sánchez, excalcaldessa de Gavà, del Baix Llobregat i coneixedora de la situació i del seguit de retards en aquesta i d’altres infraestructures a la comarca".

El regidor de Junts per Catalunya, Domènec Paloma, va desitjar que aquesta fos "la darrera moció que voto sobre la B-40" i que "és un altre exemple de quina és la situació de Catalunya pel que fa a compromisos d'infraestructures per part de l'estat".

Des de la CUP, Serradó va destacar que els incompliments amb les obres han estat reiterades i que serà una història que s’anirà repetint "fins que Catalunya tingui les eines i la capacitat necessàries com estat propi per decidir i planificar el seu futur".

La regidora de Ciutadans, Vanessa Carrasco, va destacar que tot i que no confiava que la ministra actués de forma immediata en aquest tema, es sumaven a la moció perquè era "una infraestructura que cal reivindicar perquè suposarà un benefici per als olesans".

La regidora d’ERC, Mireia Monfort, va destacar que el seu partit porta anys intentant que "des de Madrid s’agilitzin les obres sense cap tipus de resposta".  La regidora va puntualitzar que trobava a faltar que la moció no s’hagués treballat conjuntament amb la resta de municipis afectats.

En aquest sentit, el regidor del PSC, Carlos Fernández, va criticar que Olesa amb aquesta moció "anava per lliure”, sense consultar els municipis per on passa la B-40 que, a la vegada, tenen més informació". A més, Fernàndez va lamentar que, a diferència del mandat passat, Olesa de Montserrat ja no participava en totes les reunions amb els municipis veïns sobre temes com l'ampliació de l'A2 o la ròtula d'Abrera, situació que si es va donar en el mandat passat". El PSC va demanar que la moció no fes referència nominal a la ministre, només al Ministeri, qüestió que es va acceptar. 

L’alcalde d'Olesa de Montserrat, Miquel Riera, va respondre que es mantenen "reunions periòdiques amb els alcaldes de la zona per coordinar temes conjunts" però que en el cas de les reunions esmentades "ha estat el govern del PSOE el que no ha permès que el consistori olesà participi en aquestes trobades". La moció va ser aprovada per unanimitat. 

Pel que fa al torn de precs i preguntes, el regidor d’ERC va demanar a l’alcalde que contestés perquè no s’havia permès el debat al ple d’una proposta de moció del seu grup en referència al dolor menstrual i el dret a percebre permisos retributius sota aquest concepte a les treballadores de l’Ajuntament. Asensio va afirmar que la moció va ser tombada a la comissió informativa pels vots negatius del Bloc Olesà i el PSC.

L’alcalde va lamentar que Asensio fes referència a aquesta moció que es va votar i debatre a la comissió informativa i que la decisió es va sustentar en un informe del departament de Recursos Humans. El regidor del PSC, Fernando Vicente, va afegir que la comissió té aquesta funció i que no es va vetar sinó que no va obtenir els vots necessaris per incloure-la al ple.

El PSC va preguntar sobre el canvi d’empresa que gestiona el Centre Obert i la situació de dos treballadors que no han pogut continuar al lloc de feina que desenvolupaven per un canvi de normativa en la titulació requerida en aquest tipus de serveis. Sobre aquest tema, el regidor Jordi Martínez va assegurar que l'empresa té l'obligació de subrogar tots els treballadors i recol·locar-los i que caldrà obtenir tota la informació al respecte. El PSC, per últim, va preguntar sobre el dictamen del Síndic de Greuges sobre la ubicació dels contenidors del carrer Colom. L'alcalde va contestar que l'Ajuntament ha contactat amb el Síndic per fer tots els aclariments pertinents i també per demanar una resposta més concisa perquè era molt general i estàndard.

El grup municipal de Ciutadans va demanar que se solucionés el poc espai de pas que té el camío de recollida de residus pel carrer de Lluís Puigjaner i també que es revisessin l'estat de les llambordes al municipi, sobretot a zones remodelades recentment com la plaça de l'Oli o plaça de Catalunya.