Ajuntament d'Olesa de Montserrat

Ple municipal del 24 d'octubre de 2024

El Ple de l’Ajuntament d’Olesa ha aprovat el plec de clàusules del nou contracte del servei de recollida d’escombraries i neteja viària, que dona el tret de sortida a la licitació del contracte i a la seva posada en marxa, l’any vinent. Es tracte del contracte més important que gestiona l’Ajuntament d’Olesa, per import i volum de servei, i ascendeix a més de 30 milions d’euros per un termini de vuit anys. Ara, es proposa un canvi en el model de gestió de la recollida de residus, basat en contenidors amb xip incorporat que les persones usuàries només podran obrir amb una targeta identificativa vinculada al seu domicili. El plec es va aprovar al Ple ordinari del mes d’octubre, celebrat aquest dijous al vespre, amb els vots favorables de l’equip de govern tripartit (Bloc Olesà-CUP, ERC i Junts per Olesa) i del regidor no adscrit Jordi Martínez. PSC, PP, Olesa Oberta i Ciutadans hi van votar en contra. 

El regidor de Medi Ambient, Ivan Carreira, va ser l’encarregat de detallar les principals novetats del contracte. Donat que l’actual “ha tocat el sostre qualitatiu”, va dir el regidor, es necessita un canvi de model en el qual ja es va començar a treballar el mandat passat.

En aquest sentit, Carreira va recordar que el març de 2021 es va constituir un grup de treball amb representació dels partits polítics per debatre les necessitats i els objectius. Després, es va contractar un equip d’assessorament, es van fer una desena de sessions de treball i finalment es van presentar diferents alternatives per assolir el millor model possible per a Olesa. Un cop escollit el model, es va contractar l’equip redactor dels plecs i es van fer visites a municipis amb solucions similars per conèixer quin resultat havien donat. 

El plecs finals portats a Ple aporten novetats respecte el contracte actual. Quant al servei de recollida de residus, una de les novetats és la substitució de tots els contenidors per uns de nou amb xip incorporat que les persones usuàries només podran obrir amb una targeta identificativa vinculada al seu domicili.

També destaca la incorporació d’un nou servei d’àrees emergents a la Rambla, on una tractora amb remolcs deixaran al vespre les bateries de contenidors i les recollirà al matí. Segons Ivan Carreira, “d'aquesta manera donem servei a la zona de la Rambla, que és una part densament poblada i que a hores d'ara té molt poques bateries. Això implicarà una inversió en vehicles, en remolcs i en contenidors”.

A més, hi ha un increment d’un dia setmanal de recollida de paper i cartró en els contenidors de càrrega lateral. Amb aquest canvi, va dir el regidor, “s’absorbirà l'increment de recollida selectiva previst per aquesta fracció reduint el risc de desbordaments”.

També s’incrementa el servei de recollida de voluminosos, per tal de reduir el nombre d'abandonaments al costat dels contenidors i poder recollir-ne aquells que aflorin degut al tancament dels contenidors. En aquest cas, es preveu afegir al servei actual una recollida de voluminosos a demanda i hi haurà tres dies de recollida d’abandonaments i tres dies de recollida a demanda.

El nou contracte manté la recollida de poda als barris de Les Planes, el Collet de Sant Joan i Oasis i s’incrementa la recollida de poda domiciliaria sota demana a la resta de barris del poble.

En l’àmbit de la recollida de residus comercial, es dotarà el mercat setmanal dels divendres de contenidors per a que es pugui separar en origen. Alhora, s’amplia la recollida comercial porta a porta amb l'objectiu d'incrementar els resultats de recollida selectiva i permetre la creació d'una taxa per participació o generació de les activitats econòmiques, segons va avançar Carreira. La implementació d'aquest nou servei requereix de la compra de vehicle recol·lector de càrrega posterior.

Un cop el nou servei estigui en marxa l’Ajuntament disposarà d’un seguit de material ja amortitzat com son els vehicles o les bateries de contenidors. Els vehicles seguiran donant servei mentre l’empresa adjudicatària vagi adquirint els nou vehicles, i posteriorment potser es traspassaran al servei de manteniment de la ciutat. També hi ha la possibilitat que l’empresa que actualment presta el servei de recollida els adquireixi. Precisament, també hi ha la possibilitat de vendre els contenidors que es retiraran a altres municipis. 

Quant al servei de neteja viària, el nou contracte preveu un increment del servei d’escombrada manual amb un equip addicional integrat per un peó i el seu utillatge. A més, s’adquirirà una nova escombradora de gran capacitat, segons el regidor de Medi Ambient “amb l’objectiu d’incrementar l’escombrada mixta i mecànica i així poder donar un major servei a zones on actualment la freqüència d’escombrada és inferior”. Igualment, hi haurà un augment de freqüències de neteja en espais de major demanda.

El cost total del nou contracte d’escombraries supera els 30 milions d’euros. Aquest increment del cost no només respon al canvi de contenidors o la millora del servei, sinó també a altres factors. S’ha fet una actualització de costos salarials de personal d’un 14% (comptant del 2016 al 2024) i també dels costos sobre combustibles, lubrificants i manteniments.  

Aquest contracte es divideix en 3 lots:

LOT 1: Serveis de recollida i transport de residus i neteja viària. 

LOT 2: Recollida dels residus voluminosos i el seu transport fins a la deixalleria municipal.

LOT 3: Campanya d’implementació i seguiment del servei. Aquest darrer lot treballarà com implementar la tecnologia, com fer el repartiment d’identificacions, com identificar les particularitats que poden sortir en cada llar, fer l’estudi de generació comerç per comerç o resoldre amb agilitat les incidències que sorgeixin.

Quant a la reposició de contenidors, el servei actual inclou la reposició anual d’un 5%, que representa uns 30 a l’any. Donat que Olesa ha patit molts actes de vandalisme que acaben amb la crema de contenidors, el nou contracte augmenta aquesta reposició i la categoritza per tipus de fracció. 

Pel que fa a l’horari, el dels serveis de recollida de matí serà de 7.00 h a 13.15 h durant tot l’any, excepte els mesos d’estiu, de juny a setembre, que serà de 6.00 h a 12.15 h per evitar cops de calor. L’horari dels serveis de recollida de tarda serà de 13.00 h a 19.15 h.

El control del contracte es farà amb auditories fetes per una empresa externa a l’adjudicatària que ajudaran a fiscalitzar la qualitat del servei i si cal, fer les modificacions necessàries.

El contracte també protegeix la plantilla del servei, va remarcar Carreira, ja que l’empresa adjudicatària te l’obligació de subrogar els treballadors de recollida de residus i de neteja viaria, així com les seves condicions contractuals. Si s’ha de contractar personal complementari per cobrir els llocs de treball, l’adjudicatària haurà de vetllar per la paritat o igualtat de dones-homes a la plantilla i/o la contractació dels col·lectius amb més dificultats d’inserció.

En el debat de la proposta, el regidor no adscrit Jordi Martínez va felicitar l’equip de govern “perquè aquesta feina calia fer-la”. Segons Martínez, el nou plec “té molt a veure amb una nova manera de fer, perquè la que fèiem fins ara no ha funcionat. Crec que és una gran responsabilitat, perquè les coses no seran fàcils, perquè vindran moltes dificultats ja la població això no ho viurà bé, ni l'augment de la taxa ni probablement el nou model de recollida. Per això cal un acord de consens.” 

Des de Ciutadans, el regidor José Maria Paniello va titllar la neteja viària d’Olesa de “deficient” i va desitjar “que el nou contracte representi una millora, tenint en compte que s’ha incrementat molt la taxa d’escombraries”. També va apostar per fer “molta pedagogia”. 

A això, el regidor Ivan Carreira va recordar que municipis propers han incrementat molt més que Olesa la taxa d’escombraries i va recordar que tots els municipis ho estan fent perquè per llei la taxa s’ha d’adequar al cost que té el servei. 

El regidor d’Olesa Oberta-En Comú Podem Samuel Rodríguez va afirmar, per la seva banda, que el seu grup no està en desacord amb el nou model de recollida de residus però sí en el model de gestió. Olesa Oberta, va dir, aposta perquè no sigui a través d’una empresa externa sinó d’una societat municipal de gestió de serveis que “permetria estalvia durant els vuit anys de contracte més de cinc milions d’euros”.

Jésica Fernández, regidora del PP, es va posicionar totalment en contra del nou contracte i va afirmar que tancar els ordinadors amb xip “és un atemptat contra la intimitat de les persones”. Segons la regidora, “no volem les nostres dades en possessió de l’Ajuntament o d’una altra empresa”. 

Sobre això, el regidor de Medi ambient va recordar que el sistema informàtic dels contenidors treballa amb uns llistats amb dades anonimitzades i, per tant, “ningú pot venir i recuperar informació d'un contenidor. Ningú sabrà el que el seu nom i cognoms fa”.

Des del PSC, el regidor Cristian Mesa va dir que el procés per al nou contracte “ha estat un cúmul de despropòsits. I no només afectarà negativament les butxaques als ciutadans, sinó que tampoc ens permetrà complir els objectius marcats”. El regidor socialista va reiterar que el PSC d’Olesa “està totalment a favor de millorar la recollida de residus, però no a qualsevol preu” i que no estan d'acord amb les conclusions de l'equip de treball, que a parer seu ha fet una proposta “continuista del model actual però amb un cost molt més elevat, principalment a causa del canvi de contenidors”. En aquest sentit, va afirmar que “un dels punts febles del sistema de contenidors tancats és que aconsegueix un percentatge de recollida selectiva inferior al sistema porta a porta”. Cristian Mesa també es va queixar que el plec no ha recollit cap de les propostes fetes pel seu grup, com ara un sistema diferent per a la zona de la Rambla.  

El regidor Ivan Carreira va rebutjar les acusacions del regidor socialista i va explicar que, si bé el sistema porta a porta a priori donava millors resultats de recollida selectiva, també ho és que “és molt més car i ens encaria el contracte més d’un milió i mig d’euros a l’any”. 

Lluny de les tesis de la majoria de grups de l’oposició, els grups de l’equip de govern van defensar el plec de condicions del nou contracte d’escombraries. 

Des de Junts per Olesa, el regidor Domènec Paloma va dir que e nou sistema és necessari millorar la recollida selectiva a Olesa i va apostar per un canvi de mentalitat que permeti “que deixem un planeta millor als nostres fills”. També va coincidir a destacar que el sistema de recollida porta a porta encariria molt més el servei.

El portaveu d’ERC, Raül Asensio, va destacar l’esforç de l’equip de govern en buscar alternatives al contracte actual de recollida de residus i neteja viària  per millorar el servei. 

Des del Bloc Olesà-CUP, el seu portaveu, Marc Serradó, va defensar el nou contracte per diferents motius. D’entrada, va dir, pel procés que s’ha seguit per redactar els plecs “de la mà d’experts i dotant a l’oposició de participació”. I les alternatives que donaven els experts, va dir, eren dues: la recollida porta a porta o a través de contenidors intel·ligents, opció que permet “aconseguir bons resultats sense castigar tant la butxaca dels olesans”. En aquest sentit, va dir Serradó, si bé és cert que s’ha aprovat una pujada de la taxa d’escombraries per a l’any vinent, la pujada feta a Olesa “s’ha fet de manera més responsable que a poblacions dels voltants” on la taxa ha pujat més d’un 50%. Finalment, Marc Serradó va remarcar que aquest contracte “fa un esforç econòmic enorme per tenir un bon sistema d'implantació” i acompanyar la ciutadania en aquest canvi i fer “que quest tràmit sigui tan fàcil per tothom com sigui possible. Per això a l’OAC tindrem un punt físic per atendre tota la ciutadania i ens hi deixarem la pell perquè cap veí se senti abandonat”.

El plec de condicions del nou contracte de recollida de rsidus i neteja viària es va aprovar amb els vots favorables de l’equip de govern tripartit (Bloc Olesà-CUP, ERC i Junts per Olesa) i del regidor no adscrit Jordi Martínez. PSC, PP, Olesa Oberta i Ciutadans hi van votar en contra. 

Aprovació de la licitació del contracte de neteja dels edificis municipals

El de recollida de residus i neteja viària no va ser l’únic contracte que el Ple de l’Ajuntament d’Olesa va aprovar licitar aquest dijous. També es va aprovar l’inici del procediment de licitació per al servei de neteja dels edificis i dependències municipals, amb un pressupost base de licitació de prop de 4,5 milions d’euros per un període de tres anys. 

Segons el regidor d’Espai Públic, Raül Asensio, aquest contracte manté l’estructura de l’anterior, però inclou “millores i ajustos basats en les necessitats actuals dels equipaments i en els convenis laborals vigents” que s’han anat implementant en els darrers anys. 

Asensio va explicar que s’ha realitzat una revisió a fons dels espais que abasta aquest contracte per assegurar una distribució equilibrada de la càrrega de treball, en funció de les superfícies i de l’ús dels diferents equipaments. Aquest estudi detallat ha permès incorporar nous espais al servei, com l’edifici de l’antic convent de les Paüles, la nova biblioteca o els vestidors de l’atletisme, garantint així que tots els espais públics rebin el nivell adequat de manteniment. En total, el contracte inclou 32 edificis municipals. 

El regidor també va destacar que s’hi inclou una actualització salarial per al personal de neteja d’acord amb el conveni col·lectiu del sector a Catalunya, “amb increments salarials previstos d’un 7,75% per al 2024 i d’un 10,64% per al 2025”, a més de l’ajustament en la jornada màxima anual i la incorporació de dos dies d’assumptes propis. Asensio va subratllar que “tots aquests elements han estat incorporats per garantir que el servei sigui de qualitat i que el personal comptin amb condicions laborals dignes i actualitzades”.

En el torn de debat, Samuel Rodríguez, d’Olesa Oberta-En Comú Podem, va tornar a plantejar la possibilitat que el servei es gestioni amb una empresa mercantil municipal que permeti “incrementar l’autonomia” i aconseguir “un estalvi potencial d’un milió d’euros durant els tres anys del contracte”. Rodríguez va defensar aquesta proposta com una oportunitat per reduir despeses, tot afirmant que “una empresa pública permetria gestionar millor els recursos i les condicions laborals”.

A això, el regidor d’Espai Públic, Raül Asensio, va respondre que no veia amb mals ulls la proposta de gestionar el servei a través d’una societat municipal, però que per a aquest contracte no havia estat possible aprofundir en aquesta via. De tota manera, es va comprometre a seguir-ho treballant. 

Samuel Rodríguez va agrair les explicacions d’Asensio i va anunciar que, després de la seva intervenció, canviaria el sentit del seu vot per donar suport a la proposta. Va remarcar que esperava que aquest pas “serveixi per avançar cap a una empresa pública en el futur, seguint els objectius del pla d’actuació municipal”.

Fernando Vicente, del PSC, va posar de relleu que el nou contracte garanteix la subrogació de les treballadores i va destacar la importància de “protegir els drets de les treballadores que cada any enllacen contracte rere contracte”. Vicente va agrair al regidor Asensio la feina feta per assegurar aquesta continuïtat i va expressar el suport del seu grup al contracte com “una eina necessària per millorar les condicions laborals i la qualitat del servei”.

Finalment, Jessica Fernández, del PP, va justificar la seva abstenció en aquest punt al·legant dificultats d’accés a la documentació necessària per revisar el contracte en profunditat.

L’acord es va aprovar amb els vots favorables de l’equip de govern (Bloc Olesà-CUP, ERC i Junts per Olesa), el PSC i el regidor no adscrit Jordi Martínez. Olesa Oberta-En Comú Podem, Ciutadans i PP s’hi van abstenir. 
 

Modificació de diferents ordenances fiscals per al 2025

L'Ajuntament d'Olesa de Montserrat va debatre i va aprovar dijous la modificació de diverses ordenances fiscals per a l’exercici 2025. Es tracta dels impostos sobre vehicles de tracció mecànica i el de construccions, instal·lacions i obres, i diferents taxes: la d’ocupació de terrenys d’ús públic amb mercaderies o materials de construcció; la de taules i cadires; la de parades, casetes de venda o atraccions, entre d’altres, a terrenys d’ús públic; la taxa per serveis del Mercat Municipal; la de llicències o activitats comunicades en matèria d’urbanisme, i la taxa per prestacions dels serveis d’intervenció administrativa. Els canvis es proposen per ajustar els costos dels serveis i l’actualització de preus que no s’havien revisat des de feia anys. 

Marc Serradó, regidor d’Urbanisme, va ser l’encarregat de detallar les modificacions de les ordenances fiscals de la seva àrea. Serradó va voler destacar, d’entrada, l’esforç de l’Ajuntament per adaptar les taxes i impostos a la realitat actual i a les exigències legals. 

Quant a l’impost de construccions, instal·lacions i obres (ICIO), Serradó va detallar que només s’ha actualitzat el redactat per indicar que el preu per metro quadrat és el que disposarà el Col·legi Oficial d'Arquitectes. També va indiciar que es mantenen totes les bonificacions: un 50% per l'aprofitament tèrmic o elèctric de les obres; un 75% en cas de persones amb una discapacitat d’entre el 33 i el 65% i d’un 90% en el cas de persones amb una discapacitat de més del 65%; un 95% de bonificació en cas que s'incorporin certificats de sostenibilitat reconeguts a tota Europa, i finalment un 60% en el cas que hi hagi un certificat d'eficiència energètica de l'edifici tipus A o una eficiència de més del 30% de l'edifici.

Pel que fa a la taxa per ocupació de terrenys d’ús públic amb mercaderies, materials de construcció i altres instal·lacions anàlogues, el regidor va detallar que s’ha fet una actualització de preus, que no es feia des del 2020, i també una adaptació als requeriments tècnics i d’eficiència energètica de les normatives vigents. 

Quant al càlcul del preu, va dir, s’ha tingut en compte dos elements: el preu del valor del sòl i el preu de la tramitació administrativa de cadascun dels expedients. Serradó també va destacar la incorporació d’una nova tarifa que permetrà reservar espai públic per a obres de llarga durada sense necessitat de múltiples permisos, un canvi destinat a simplificar la tramitació i millorar la comoditat dels veïns i empreses que ho sol·licitin.

D’altra banda, Serradó va explicar que els tècnics han revisat la classificació dels carrers per reflectir millor el valor del sòl segons la ubicació i el tipus de via. El regidor va avançar que aquesta nova classificació de carrers es vol presentar al Ple abans de final d'any, amb l'objectiu de mantenir la coherència en les tarifes aplicades segons la zona i de fer que el sistema sigui més equitatiu per a la ciutadania. Això suposaria que els carrers amb més activitat o d’ús més intensiu tinguin una tarifa diferent d’aquells amb menys demanda, “en una revisió ajustada a les realitats urbanístiques actuals d’Olesa”.

De l’ordenança número 16, per llicències o la comprovació d'activitats comunicades en matèria d’urbanisme, el regidor va remarcar que no es revisava des del 2017. Com a responsable d'urbanisme, Serradó va subratllar que la millora en l'eficiència dels tràmits urbanístics “és una prioritat”, amb l'objectiu que siguin més àgils, accessibles i còmodes tant per a l'Ajuntament com per a la ciutadania.

Un dels canvis que s’estan implementant, va avançar, és la nova ordenança reguladora dels procediments d'intervenció municipal en l'edificació i l'ús del sòl i subsol, que estarà alineada amb les normatives vigents i que, segons va anunciar, probablement s’aprovarà abans de final d’any. Segons Serradó, “aquesta ordenança busca simplificar els procediments burocràtics, especialment per aquelles actuacions que actualment requereixen llicència però que, amb els canvis introduïts per la nova llei d'urbanisme, es podran acollir a un règim de comunicació prèvia”. Això inclou obres com ara les piscines privades, que si compleixen amb els requisits tècnics, es podran notificar sense necessitat de llicència, tot i que passaran una inspecció posterior per garantir que s'ajusten a la normativa.

Pel que fa a l’ordenança fiscal aprovada, incorpora diverses millores en la gestió urbanística. Per exemple, el cost de les pròrrogues s’unifica: tant per a les llicències com per a les comunicacions prèvies s’abonarà un 50% del cost original per cada pròrroga sol·licitada, eliminant incoherències anteriors. També s'han revisat les tarifes per procediments com els relacionats amb activitats d’interès públic, construccions en sòls no urbanitzables i els canvis de titularitat en les llicències d’obres, “que fins ara no tenien una taxació adequada”.

Finalment, Serradó va explicar la unificació i simplificació de les fiances urbanístiques, passant a una fiança única que cobreixi els requisits de la normativa. Aquestes modificacions, va concloure, responen a l’objectiu de “fer més eficient el sistema i facilitar-ne l’ús per la ciutadania”.

El regidor de Promoció Econòmica, Domènec Paloma, va començar la seva intervenció parlant de l’ordenança fiscal 15.2, que regula la taxa per serveis del mercat municipal. Aquesta taxa s’incrementa un 8% per cobrir l’augment de costos en subministraments, serveis de neteja, manteniment de les cambres i armariets, i altres despeses relacionades amb la gestió del mercat. Va posar com a exemple les parades de venda fixa, les quals hauran d’abonar 16,36 € per metre quadrat, justificant que aquest increment “és necessari per garantir el manteniment de les instal·lacions comunes i preservar la viabilitat del mercat”. Va assenyalar que, tot i aquesta pujada, el Mercat Municipal continua necessitant un finançament aproximat de 80.000 €, però va destacar la importància de mantenir l’equipament “que és un referent als pobles del voltant”.

A continuació, va referir-se a la taxa d’ocupació de terrenys d’ús públic amb taules i cadires amb finalitat lucrativa. Aquí, Paloma va explicar que la revisió de les tarifes s’ha basat en l’anunciada nova categorització de carrers, que divideix els espais en primera, segona, tercera i quarta categoria, depenent de la ubicació i el valor del terreny. Va exemplificar que, per una taula i quatre cadires situades en un carrer de primera categoria, el cost serà de 215,97 € anuals, el que suposa uns 60 cèntims diaris. També va recalcar que aquests imports mantenen Olesa “per sota del preu per metre quadrat d’altres municipis similars”.

Pel que fa a l’ordenança fiscal número 12, que regula les parades, barraques i atraccions en terrenys d’ús públic, Paloma va detallar que incorpora la nova classificació de carrers en categories, la qual cosa ha suposat canvis en els preus. Per exemple, al mercat ambulant dels divendres, la taxa per metre lineal per semestre serà de 60,95 €, ja que s’ha actualitzat per primera vegada des de 2014. Segons el regidor, la revisió busca situar el preu en línia amb municipis de característiques similars.

Durant el debat, la majoria de grups de l’oposició van expressar els seus dubtes quant a la modificació de les ordenances. 

El regidor no adscrit Jordi Martínez va posar de relleu el fet que algunes taxes augmenten significativament la previsió d’ingressos, en alguns casos fins a un 35% més respecte a l’any anterior, com en el cas de l’impost sobre obres. Per aquesta raó va demanar a l’equip de govern més concreció sobre com es distribueixen aquests ingressos i quins criteris s’han seguit per establir-los. Martínez també va qüestionar la decisió d’aplicar increments importants en algunes ordenances, mentre que altres, com les taxes de telefonia mòbil o ocupació de serveis de comunicació, “que afecten més les grans companyies, es mantenen sense canvis”. Va insistir que aquest desequilibri fa recaure la càrrega fiscal principalment sobre els ciutadans i les petites empreses, i va demanar a l’equip de govern que estudiés mesures alternatives per evitar un impacte negatiu en les famílies olesanes.

José Maria Paniello, de Ciutadans, va reconèixer el treball realitzat pel govern municipal en actualitzar les ordenances, però va expressar el seu desacord amb l’impacte dels increments. Va posar èmfasi en la capacitat dels ajuntaments per flexibilitzar les taxes i impostos i va suggerir que l’Ajuntament considerés no només l’increment de taxes, sinó també opcions de copagament progressiu “que beneficien més a qui tingui menor capacitat econòmica”. També va lamentar que no s’hagués considerat una rebaixa de l’IBI i va subratllar que el pressupost d’Olesa per a l’any vinent “es podria haver treballat amb l’objectiu de disminuir la pressió fiscal dels ciutadans”.

Samuel Rodríguez, d’Olesa Oberta-En Comú Podem, va expressar la necessitat d’un enfocament més progressiu en l’estructura de les taxes, i va defensar que es gravi més a les empreses amb major capacitat econòmica. Va remarcar la seva “decepció” amb les dades de previsió d’ingressos basades en aquests increments, especialment amb l’ordenança 17, destinada a la prestació de serveis d’intervenció administrativa, “que preveu un augment del 39% d’ingressos respecte a l’any anterior”. Per a Rodríguez, cal aprofitar les taxes per impulsar “una fiscalitat justa, on qui més tingui més aporti”, i va qüestionar que l’augment no recaigui més sobre grans empreses o sectors com la telefonia mòbil.

Lourdes García, del PSC, va expressar la seva preocupació per l’impacte que tindran aquestes modificacions en les economies locals familiars, sobretot en sectors ja afectats per la situació econòmica actual. Va coincidir a lamentar que “no s’hagin buscat formes d’alleugerir la pressió sobre els comerços petits, especialment en el cas del mercat de divendres” i va suggerir que la nova estructura de taxes podria dissuadir els paradistes de mantenir les seves parades. A més, va insistir que, per evitar perjudicar aquest tipus de negocis i l’afluència de visitants al mercat, “s’hauria d’estudiar una reestructuració o una política d’incentius” per garantir-ne la viabilitat.

Marc Serradó va respondre a les observacions de l’oposició remarcant que les taxes i els preus públics s’havien ajustat amb l’objectiu d’equilibrar el cost real del servei i el seu manteniment. Va subratllar que la nova estructuració de les taxes d’obres i serveis no només busca adequar-se a les exigències legals, sinó també cobrir els costos derivats de la seva execució. Serradó va fer referència a les bonificacions disponibles per a les obres d’interès social, com aquelles que milloren l’accessibilitat o la sostenibilitat dels edificis. Va destacar que l’Ajuntament havia treballat per no incrementar l’IBI més del necessari, gràcies a l’optimització de les taxes, i va remarcar la necessitat de cobrir els costos que l’augment de serveis suposa per al municipi.

L’alcalde, Jordi Parent, va cloure el debat destacant que el procés de revisió d’ordenances fiscals havia estat “un esforç necessari per garantir que els serveis públics es mantinguin sostenibles” i amb la qualitat esperada. Va elogiar la feina del Departament d’Urbanisme i de Promoció Econòmica “per la meticulositat” amb què s’havien elaborat els estudis previs que justifiquen els increments. Parent va posar èmfasi en el compromís del consistori amb la ciutadania per aplicar mesures fiscals que garanteixin un repartiment just, “tenint en compte les necessitats de serveis i els costos associats a la seva execució”. L’alcalde va concloure subratllant que, tot i els ajustaments, l’Ajuntament manté el seu suport a col·lectius vulnerables, amb bonificacions i exempcions específiques, per minimitzar-ne l’impacte.

La modificació de les ordenances fiscals es va aprovar amb el vot favorable de l’equip de govern (Bloc Olesà-CUP, ERC i Junts per Olesa) i el regidor no adscrit Jordi Martínez. PSC, PP, Olesa Oberta-En Comú Podem i Ciutadans van votar-hi en contra. 

Moció per reclamar millor finançaments per als ajuntaments

El finançament de l’Ajuntament va ser un tema que va planar en diferents punts tractats a la sessió plenària ordinària del mes d’octubre. Així, el Ple va aprovar una moció conjunta dels grups municipals de Junts per Olesa, Bloc Olesà-CUP, Esquerra Republicana i el regidor no adscrit Jordi Martínez, que reclama una reforma estructural del sistema de finançament local. L’objectiu de la moció és assegurar que els ajuntaments, especialment els catalans, disposin de recursos suficients per atendre les necessitats de la ciutadania i gestionar serveis essencials amb suficiència financera i autonomia local. La proposta va ser aprovada amb els vots a favor dels grups proposants, així com per PSC i Olesa Oberta-En Comú Podem. El Partit Popular i Ciutadans hi van votar en contra. 

Ferran Cerdeira, regidor de Junts per Olesa, va iniciar la presentació de la moció agraint la col·laboració de tots els grups en la seva redacció, subratllant que la moció sorgeix d'un treball conjunt amb la Joventut Nacionalista de Catalunya. Segons Cerdeira, el text pretén posar de manifest “la situació de tensió financera que viuen els ajuntaments” i demanar solucions immediates. “Els ajuntaments estem assumint un gran nombre de competències que legalment no ens pertoquen, però que hem de prestar perquè ningú més ho fa”, ha afirmat. També va destacar que la proximitat dels ajuntaments a la ciutadania els converteix en les institucions més indicades per gestionar molts serveis, però “això només és possible si es disposen dels recursos econòmics necessaris”.

Marc Serradó, regidor de Bloc Olesà-CUP, va continuar l’explicació de la moció recordant que “fa dècades que el finançament dels ens locals està estancat”. Segons Serradó, l’estructura de finançament no ha evolucionat des dels anys 70, i per aquesta raó, municipis de tot Catalunya “s’han vist obligats a pujar els impostos, com ara l’IBI, per poder fer front a les seves necessitats”. Serradó va demanar que el govern espanyol compleixi amb els compromisos de derogació de l’LRSAL i la Llei d’Estabilitat Pressupostària, ja que la limitació de finançament que imposen als ajuntaments és “una de les causes principals de la pressió fiscal als municipis”.

L’alcalde, Jordi Parent, d’ERC, va tancar la presentació destacant que la moció busca garantir un finançament just que permeti a les entitats locals donar un millor servei a la ciutadania sense dependre tant de les taxes i impostos municipals. “Els ajuntaments catalans estem a la cua en finançament, i això obliga a incrementar la pressió fiscal local”, va afirmar Parent, qui va destacar que aquest infrafinançament obliga a “pujar els impostos municipals per compensar la falta de recursos”. L’alcalde va fer una crida perquè el Ple donés suport unànime a la moció, subratllant que la reivindicació d’un finançament adequat ha de ser “una demanda compartida per tots els partits representats al consistori”.

El regidor no adscrit Jordi Martínez es va mostrar totalment d'acord amb la demanda de millor finançament, però va incidir en la importància d’introduir factors correctors en la reforma. Va argumentar que “un repartiment igualitari per càpita no seria suficient per corregir les desigualtats entre municipis”, i va posar exemples com el Prat de Llobregat o Martorell, que disposen de fonts de finançament externes (com ara el port o la SEAT) que els proporcionen recursos substancials. El regidor va defensar la necessitat d’una reforma que consideri aquestes diferències per garantir que municipis sense grans ingressos addicionals, com Olesa, “tinguin un finançament adequat per oferir serveis de qualitat als seus ciutadans”.

José Maria Paniello, de Ciutadans, va dir estar d’acord amb qwuè els ajuntaments han de tenir el finançament necessari per cobrir els serveis i les necessitats locals. Tot i això, va puntualitzar que aquesta millora del finançament no ha de suposar un increment de la pressió fiscal sobre els. Va fer referència també al tercer punt de la moció, que insta a derogar la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL), i va defensar que en el seu moment aquesta normativa “va ser necessària per limitar l’endeutament excessiu de molts ajuntaments”. A més, Paniello es va mostrar crític amb la compensació proposada per la pèrdua d’ingressos derivada de la reforma de l’impost de plusvàlua, suggerint que aquesta compensació es podria cobrir amb una part de la recaptació d’altres impostos.

Des d’Olesa Oberta, Samuel Rodríguez va emfatitzar la necessitat d'una autonomia local efectiva, explicant que la LRSAL, “aprovada durant el govern de Mariano Rajoy”, havia limitat aquesta autonomia i la capacitat de crear empreses públiques municipals per gestionar serveis locals. Així mateix, va posar en relleu la importància de revertir aquest tipus de restriccions perquè els ajuntaments puguin exercir les competències locals de forma més autònoma. En referència a l'IBI, va destacar que, si bé la majoria de municipis han hagut d'incrementar aquest impost, “hi ha alguns ajuntaments que han aconseguit congelar-lo o fins i tot reduir-lo gràcies a polítiques locals innovadores, com la creació d’empreses municipals de distribució d’energia”.

El regidor del PSC Fernando Vicente va mostrar el seu suport a la moció, però va plantejar dubtes sobre la necessitat d’incloure en dos paràgrafs de la moció una referència similar a l’afectació de la Llei 7/2022 de Residus i Sòls Contaminats per a una Economia Circular. Vicente va afirmar que el seu grup està d’acord amb qualsevol mesura destinada a millorar el finançament local, i va recordar que els pactes d’investidura del govern espanyol inclouen la revisió del finançament local, per la qual cosa esperava que aquesta reforma “avançarà en el futur pròxim”. Finalment, va expressar el compromís del PSC en continuar donant suport a “aquelles mesures que millorin la capacitat de gestió dels ajuntaments”.

La moció va ser aprovada amb els vots favorables de Bloc Olesà-CUP, ERC, Junts per Olesa, PSC, Olesa Oberta i el regidor no adscrit Jordi Martínez. PP i Ciutadans hi van votar en contra. 

Adhesió al Pla estratègic per a les persones grans del Baix Llobregat

El Ple de l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat va aprovar, amb el suport unànime de tots els grups municipals, l’adhesió al Pla Estratègic per a les Persones Grans del Baix Llobregat´, impulsat pel Consell Comarcal. Aquest Pla té com a objectiu fomentar polítiques d’envelliment actiu basades en els quatre eixos establerts per l’Organització Mundial de la Salut: salut, participació, seguretat i formació contínua. 

Emma Duran, regidora de Benestar Social, va exposar que aquest Pla s’emmarca en un context de creixent envelliment de la població, especialment en l’horitzó dels pròxims deu anys, en què s’estima que la proporció de persones majors de 65 anys representarà entre el 25% i el 30% del total de la població catalana. “El repte que tenim com a municipi és important, i la col·laboració amb el Consell Comarcal ens permetrà fer passos endavant en l’acompanyament i atenció a la nostra gent gran”, va destacar la regidora.

Duran va posar en relleu les diverses accions i serveis que ja impulsa el consistori olesà en aquest àmbit, esmentant que l’adhesió a aquest Pla “complementa una estratègia local consolidada”. Així, va explicar que, en el proper Ple de pressupostos, es preveu una partida de 975.000 € per al Servei d’Atenció Domiciliària, que oferirà més de 36.000 hores d’atenció per a persones grans o en situació de dependència, i una partida addicional de 77.000 euros per al servei de Teleassistència, que actualment dona cobertura a més de 1.000 persones i no té llistes d’espera. “Olesa ja és pionera en l’àmbit comarcal pel que fa a la dotació de serveis per a les persones grans, i aquesta adhesió ens permet reforçar el nostre compromís”, va subratllar.

A més, va destacar altres projectes municipals orientats a la gent gran, com el programa per a persones grans en situació de vulnerabilitat, els tallers de memòria i el servei de suport psicològic. També va esmentar iniciatives que mostren la visió transversal de l’Ajuntament d’Olesa envers l’atenció a la tgent gran, en àmbits com la pública, els esports o habitatge. 

Finalment, Duran va insistir en la importància de rebre més recursos de les administracions supramunicipals per donar resposta a aquest repte. “Per poder garantir una atenció òptima, necessitem més suport a nivell de recursos, perquè l’envelliment de la població no és una qüestió exclusiva d’Olesa sinó un repte que afecta tot el territori i que requereix col·laboració institucional”, va concloure.

Durant el debat, José María Paniello, de Ciutadans, va manifestar el seu suport a l’adhesió, però va demanar la creació d’un Pla estratègic específic per a Olesa, defensant que “la nostra gent gran es mereix un pla adaptat a les necessitats d’Olesa”. 

Samuel Rodríguez, d’Olesa Oberta-En Comú Podem, va mostrar-se escèptic respecte a la participació ciutadana en l’elaboració del Pla comarcal, apuntant que només hi han intervingut 70 persones grans de tota la comarca, una mostra que considera insuficient. Rodríguez va assenyalar que “les polítiques per a la gent gran no poden construir-se amb una participació tan limitada”.

Fernando Vicente, del PSC, va donar suport a l’adhesió, però va assegurar que “no coincidim amb la manera de veure com cal treballar per la gent gran”. En aquest sentit, va expressar la seva inquietud per la manca de representació d’Olesa en el Consell Consultiu de la Gent Gran del Baix Llobregat. També va recordar que el seu grup havia proposat anteriorment la creació d’un consell local de la gent gran, lamentant que “Olesa continua sense representants en el Consell Comarcal ni un consell local que permeti una participació directa”. 

Emma Duran va respondre a les crítiques afirmant que la representació de la gent gran “es fa de manera transversal a través dels quatre consells sectorials locals ja existents”. Segons la regidora, “fomentem la participació de les persones grans a través de diversos espais transversals i continuem oberts a millorar aquesta representació”.

Adhesió al sistema de compra pública de la Diputació

El Ple de l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat va aprovar per unanimitat l’adhesió genèrica al sistema de la Diputació de Barcelona per a l’optimització de la compra pública local. Aquesta adhesió permetrà al consistori accedir a un sistema centralitzat per a la contractació de serveis, subministraments i obres. 

L’alcalde, Jordi Parent, va destacar que aquest sistema té l'objectiu de reduir els costos i les càrregues administratives associades a les adquisicions municipals, assenyalant que “amb aquesta tipologia de compra centralitzada ens estalviem una gran tasca administrativa i una part important dels costos”.

El regidor no adscrit Jordi Martínez va manifestar la seva preocupació pel fet que aquest sistema pogués entrar en competència amb la central de compres de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), a la qual l’Ajuntament ja està adherida. Martínez va qüestionar com es decidiria quina de les dues opcions utilitzar en cas de serveis o subministraments coincidents, plantejant si els criteris serien principalment econòmics o si es tindria en compte algun factor polític, ja que l’ACM i la Diputació “tenen colors polítics diferents”. També va subratllar la necessitat d’establir criteris clars per a l’elecció entre les dues centrals per tal de garantir el benefici econòmic de l’Ajuntament en cada operació.

Des de Ciutadans, José María Paniello es va sumar a les consideracions de Martínez, malgrat li semblava positiu tenir múltiples opcions de compra per part de l'Ajuntament. Samuel Rodríguez, d’Olesa Oberta-En Comú Podem, també es va afegir als dubtes i consideracions dels seus companys.

El regidor del PSC Carlos Fernández va afegir dues preguntes específiques. En primer lloc, va recordar que, segons la informació disponible a les bases, aquest sistema de compres de la Diputació estava orientat a municipis de menys de 20.000 habitants, mentre que Olesa supera aquest llindar, pel que va voler saber si aquest aspecte podria limitar les opcions de l’Ajuntament. En segon lloc, va preguntar per què el punt d’adhesió s’aprovava ara, a l’octubre, quan la Diputació havia posat en marxa aquest sistema al març, i va expressar la seva preocupació perquè l’adhesió s’hagués retardat fins a final d’any.

En resposta a les intervencions dels regidors de l'oposició, l’alcalde Jordi Parent va aclarir que l'adhesió al sistema de compres de la Diputació “no implica cap exclusivitat ni compromís per part de l’Ajuntament”. Va explicar que, de fet, les dues centrals de compres, tant la de la Diputació com la de l’ACM, funcionen de manera complementària, ja que la Diputació forma part també de l’ACM. Així, l’Ajuntament té la llibertat d’optar per la central que ofereixi millors condicions en cada moment, basant-se en criteris tècnics i econòmics, “sempre buscant el major estalvi per a l’administració local i evitant duplicar burocràcia”. També va confirmar que, tot i la referència a municipis petits, qualsevol municipi pot adherir-se al sistema de la Diputació, incloent-hi Olesa.

Finalment, l’adhesió es va aprovar amb el vot unànime de tots els grups. 
 

Renúncia de la rgidora del PSC Montserrat Velasco

Durant el Ple ordinari del mes d’octubre es va donar compte a la renúncia al càrrec presentada per la regidora del PSC Montserrat Velasco, que ja no va assistir a la sessió plenària. El cap del grup socialista, Fernando Vicente, va agrair la feina i dedicació de Velasco durant el temps que ha ocupat el càrrec.

Precs i preguntes

Ja en l’apartat de precs i preguntes, les qüestions plantejades pels grups de l’oposició van girar al voltant de temes com l’agenda urbana o actuacions per evitar inundacions de carrers en cas de pluges torrencials.