Resum del Ple ordinari del mes de novembre

El Ple municipal ordinari del mes de novembre va rebutjar la moció del Moviment Veïnal d’Olesa que demanava la paralització del POUM per fer una consulta popular. Es va aprovar una moció de suport als tretze estudiants encausats per desordres públics durant una manifestació, en defensa de la unitat de la llengua catalana i de suport al poble sahrauí.

Image
Resum del Ple ordinari del mes de novembre

El Ple municipal ordinari del mes de novembre es va centrar aquest dijous principalment en el debat quatre mocions. La primera moció, de la plataforma Moviment Veïnal, demanava la paralització temporal del Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) i l’obertura d’un nou procés participatiu popular. La proposta es va rebutjar amb els vots en contra de Bloc Olesà, PSC, Ciutadans i Junts per Catalunya; ERC s’hi va abstenir i la CUP hi va votar a favor.

 

Les altres mocions presentades feien referència a mostrar el suport del consistori als 13 estudiants catalans, dels quals dos d’Olesa, acusats de desordres públics i danys per defensar la universitat pública; una altra moció de defensa de la unitat de la llengua catalana a petició de Plataforma per la Llengua; i la tercera moció, de suport al poble sahrauí davant l’escalada militar del Sàhara Occidental. Totes tres mocions va ser aprovades.

 

Rebuig a la moció de Moviment Veïnal per demanar aturar el POUM i fer una consulta popular

 

El Ple de l’Ajuntament d’Olesa va rebutjar aquest dijous una moció presentada per la plataforma Moviment Veïnal que demanava paralitzar provisionalment el procés d’aprovació del POUM d’Olesa; convocar i organitzar “amb la participació directa de les associacions de veïns” una consulta popular per demanar l’opinió de la ciutadania sobre el POUM; i considerar les propostes de Moviment Veïnal nous mecanismes de participació i decisió col·lectiva “més enllà de la democràcia representativa”.

 

L’Alcalde d’Olesa, Miquel Riera, va aclarir que la moció havia arribat al Ple gràcies a la voluntat política del Bloc Olesà, Ciutadans i la CUP, que havien valorat dictaminar la seva inclusió a l’ordre del dia. Després de fer la revisió de les 565 signatures presentades, va dir l’Alcalde, només s’havien pogut validar 444, que no arribaven al mínim que 500 signatures que demana el ROM (el Reglament orgànic municipal) per poder presentar una moció per iniciativa popular. Com  que també hi ha la possibilitat que es presenti a través d’entitats veïnals, Riera va explicar que va caldre fer les comprovacions pertinents per certificar que aquestes associacions havien acordat per junta presentar aquesta moció.

 

Després d’aquesta explicació introductòria, Oriol Francesch va exposar la moció de la plataforma veïnal, destacant inicialment que la voluntat era presentar una moció directament sense necessitat d’intermediació dels grups polítics.

 

El representant de la plataforma veïnal va explicar les propostes de l’acord de la moció que contempla la paralització del POUM i l’organització d’una consulta popular. “Proposem aturar provisionalment l’aprovació del POUM, que parem per consultar a la ciutadania  i que el poble decideixi si vol créixer o no. Avui no estem decidim sobre el contingut del POUM, sinó si estem a favor o no que els olesans i olesanes pugin decidir el futur del seu poble” va dir.

 

Abans del torn dels grups polítics, l’Alcalde va explicar que el Secretari de l’Ajuntament havia redactat un informe sobre les conseqüències d’aturar el POUM, com demanava aquesta moció. Riera va dir que aturar el POUM suposaria “tornar tres anys enrere”, i malbaratar molts recursos econòmics i hores de treball de molts professionals així com de la ciutadania i representats polítics. Segons va argumentar l’Alcalde “aturar el POUM és tirar per terra tot el temps i els diners invertits en el procés participatiu i acabar amb la voluntat real de poder solucionar els problemes del poble. Aturar el POUM a aquestes alçades seria perjudicial perquè representa que continua vigent el Pla General d’Ordenació Urbana de 1993, un pla expansiu, dens i amb carències que no va poder resoldre els problemes de manca d’equipaments, d’espais verds, d’habitatge social i de la indústria, entre d’altres”.

 

El regidor de Junts per Catalunya, Domènec Paloma, també es va manifestar en contra del que deia la moció sobre la participació ciutadana, afirmant que el mandat passat es van destinar moltes hores a fer tallers i entrevistes, i lamentant que la moció qüestioni la legitimitat de les decisions plenàries. Segons Paloma, en la seva exposició, el representant de Moviment Veïnal havia qüestionat “tot el procés participatiu fet durant els darrers 6 anys. Hi ha hagut molta feina on la majoria de grups polítics hem anat participant, per això també es va crear el Consell Assessor Urbanístic. No ens podem permetre quedar fora de joc en l’evolució territorial del Baix Llobregat”.

 

Des de la CUP, Marc Guevara va afirmar que el seu grup estava d’acord en fer una consulta popular sobre el POUM però fer-ho específicament sobre dos punts per no paralitzar el Pla: “nosaltres plantejaríem fer una consulta popular sobre la Ronda Nord de circumval·lació i la urbanització de la riera de Can Carreras, perquè fer-ho de tot el POUM seria molt complex. Les modificacions d’aquests dos aspectes es podrien incorporar al text tant abans com després de la seva aprovació definitiva, i no es paralitzaria el POUM”.

 

El regidor de Ciutadans, José Maria Paniello, va dir que el seu grup no vol la paralització de la tramitació del POUM, ja que, tot i que “el nostre grup no va participar en la seva elaboració i creiem que és millorable, el document és millor que l’actual pla urbanístic del 1993, i per responsabilitat i respecte a les decisions democràtiques i tot el treball realitzat a l’anterior mandat no votarem a favor de la moció”.

 

Des d’ERC, Jordi Parent, va dir que s’hi abstindrien perquè compartien amb Moviment Veïnal la visió d’introduir canvis en els processos participatius però no la manca de legitimitat de la feina feta per la Corporació: “s’està qüestionant la representativitat dels regidors electes, de la participació als tallers, a les xerrades, i de tot el procés participatiu”. I va afegir que “darrera dels lideratges de Moviment Veïnal hi ha el partit polític Movem Olesa, que també participava al Consell Assessor Urbanístic i mai van manifestar el seu rebuig a les propostes, i en el moment de la seva aprovació al ple es van abstenir. Nosaltres som defensors del dret a decidir però si ho paralitzem tornaríem al pla general anterior i empitjoraria tot”.

 

El regidor del PSC, Fernando Vicente, per la seva banda, va explicar que el seu partit va participar activament en tot el procés: “es posa en dubte la participació i això no és cert. Com a grup hem participat i escoltat a la població. El POUM és un instrument positiu per a Olesa pels propers anys. Va tenir procés de participació, moltes reunions del Consell Assessor i el resultat de la participació s’ha de respectar”. Vicente va afegir que “el POUM ha tingut un bon procés, hi ha hagut un bon treball, una bona participació i molts diners invertits”.

 

Finalment, el regidor del Bloc Olesà, Jordi Martínez, com la majoria de grups, va ser molt crític amb la postura de Moviment Veïnal sobre la legitimitat del procés d’elaboració del POUM i va repassar tot el procés participatiu del Pla. Segons va detallar, durant dos anys es van fer tallers presencials, sessions de debat, mapes interactius, entrevistes amb l’equip redactor, trobades amb diferents col·lectius, i la creació del Consell Assessor Urbanístics amb representats polítics i de la ciutadania a través dels consells de participació.

 

Jordi Martínez va recordar que el procés va començar el 2015 “amb la celebració d’una consulta popular sobre qüestions urbanístiques de Can Llimona i de l’actual camp de futbol” i que al 2017 s’aprova l’avanç del Pla amb el vot favorable de tots els partits polítics. Al ple de novembre de 2018 es va fer la seva aprovació inicial “sense cap vot en contra i ara Moviment Veïnal posa en dubte tota aquesta participació, la qüestiona i la menysté”. “Participació hi ha hagut, però potser no ens agrada el resultat”, va sentenciar Martínez, que va afegir que “s’està construint un relat fals de “l’Olesa del ciment” i no és cert. El Pla del 1993 va fer créixer molt el poble, es van crear els barris i ara els ciutadans demanen més equipaments i espais verds. Aquest és un projecte complex que ve a resoldre els problemes que tenim actualment per l’accés a l’habitatge, de mobilitat, que ajudarà a protegir el patrimoni natural i històric, que facilitarà la connexió amb espais verds. El Pla de 1993 és el que està en vigor, i cada any que passa es desenvolupa més, ocupa més habitatges a Can Carreras, fa que el barri de l’Eixample sigui més dens.... La urbanització de Cal Candi és del POUM del 93”.

 

En aquesta línia, l’Alcalde, Miquel Riera, va explicar que en el procés del POUM hi han participat moltíssims agents “que coneixen les problemàtiques del municipi que cal resoldre i que després de l’aprovació inicial ha comptat amb el control i supervisió de departaments de la Generalitat que també han fet aportacions”. Per Riera, “si volem dotar de futur a Olesa tirem endavant un procés que ha tingut 6 anys de treball. És un projecte molt complex que ja està a la Generalitat i no tramitar-lo  deixaria el document al calaix i no podríem donar resposta a totes les necessitats que tenim, com els polígons industrials, la legalització de Ribes Blaves, o la necessitat d’equipaments municipals i zones verdes”.

 

La proposta de moció de Moviment Veïnal va quedar rebutjada amb els vots contraris dels grups de l’Equip de Govern (Bloc Olesà i Junts per Catalunya), del PSC, i de Ciutadans. ERC s’hi va abstenir i la CUP hi va votar a favor.

 

Moció de suport als 13 estudiants acusats de desordres públics i danys per defensar la Universitat pública

 

La CUP Olesa va presentar una moció de suport al cas conegut com “La Pública a judici” en el qual 13 estudiants estan acusats de desordres públics i danys a la universitat pública durant una jornada de vaga per demanar la rebaixa del 30% de les taxes universitàries.  S’enfronten a un total de 111 anys de presó (8 anys i mig per a cadascú d’ells) i 130.000 euros de multa, acusats de desordres públics i danys , amb l’agreujant d’incendi i de disfressa perquè anàvem amb la cara tapada.

 

L’encarregada de llegir la moció va ser una de les dues olesanes encausades, Anna Algarra. Segons consta a la moció que la llegir Algarra “l’acusació està basada en un informe dels Mossos d’Esquadra amb imatges de poca qualitat de persones amb la cara tapada que no les permeten identificar” i va denunciar que “més enllà dels seguiments que es van fer, moltes de les identificacions dels estudiants encausats es va fer a través de les xarxes socials i de la seva relació amb el moviment estudiantil, especialment amb el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans” va denunciar.

 

Per això, la moció demanava que l’Ajuntament mostrés el seu suport a les encausades i exigís la seva absolució i el rebuig a la persecució política i ideològica del moviment estudiantil.

 

Marc Serradó, de la CUP, va dir que a Catalunya el grau universitari més barat és més car que a qualsevol altra universitat “tenim sort que des dels sindicats d’estudiants es reclami la rebaixa de les taxes”, va dir, i va denunciar que “els Mossos d’Esquadra porten fent llistes ideològiques en aquest país des de fa molts anys, i aquí s’està denunciant que s’ha seguit als estudiants fins als seus domicilis i que s’han fet identificacions per xarxes socials. Tothom  hauria de donar suport a aquesta moció”.

 

Des de Ciutadans, Olga Vanessa Carrasco, va argumentar que “el nostre partit també defensa el dret a manifestar-se sempre, però quan sigui de manera pacífica. Els càrrecs que s’hi imputen no són només per manifestar-se. Lamentem la seva situació però hem de ser conseqüents dels nostres actes”.

 

Per contra, Marola Cantarell, d’ERC, va mostra el suport de la seva formació a la moció “sembla increïble que encara passin aquestes coses. Des d’ERC sempre defensarem el dret a la manifestació de forma pacífica. I per suposat tot el nostre suport a la Universitat Pública perquè l’educació és el futur del nostre país” va dir.

 

El regidor del Bloc Olesà, Xavier Rota, va explicar que “s’està fent una judicialització de la política, de la crítica i de la reivindicació. La mobilització i la lluita estudiantil va permetre avançar cap a la universitat pública gratuïta i ara estem davant una repressió estudiantil que reclamava una rebaixa justa del 30% de les taxes universitàries”.

 

Domènec Paloma, de Junts per Catalunya, va mostrar “tot el suport de la nostra formació per aquestes olesanes per a les quals s’han demanat penes totalment desorbitades”.

 

Des del PSC també van mostrar el seu vot favorable a la moció. Fernando Vicente va dir “tot el nostre suport a les 13 persones encausades i més concretament a les 2 d’Olesa que ens son més properes”.   

 

La moció es va aprovar amb el vot favorable de totes les formacions polítiques amb representació municipal, tret del grup de Ciutadans que hi va votar en contra.

 

Aprovació de la moció de Plataforma per la Llengua en defensa de la unitat de la llengua catalana

 

Al ple del mes de novembre també es va debatre dues mocions més. Una moció, a proposta de la Plataforma per la Llengua, en defensa de la unitat de la llengua catalana que va ser aprovada per tots els grups polítics menys Ciutadans que hi va votar en contra.

 

La moció, que va ser exposada pel regidor del Bloc Olesà, Xavier Rota, demanava que es reconegui i declari la unitat de la llengua catalana, sense que aquest fet suposi menystenir altres denominacions existents; rebutjar qualsevol mesura que imposi impediments normatius, administratius, tècnics o socials als ciutadans de les comunitats autònomes on aquesta llengua és oficial; i instar al govern de l’Estat a reconèixer pública i oficialment aquesta llengua, a corregir els serveis i polítiques públiques que la qüestionen i a vetllar perquè cap institució pública o empresa privada fomenti el secessionisme lingüístic en la seva activitat.

 

“El fet que l’administració pública no es vegi com a una única llengua es tradueix en una manca de coordinació de les polítiques lingüístiques i culturals dels diferents territoris de llengua catalana” va explicar Rota.

 

Des de la CUP, Marc Serradó, va argumentar que aquesta moció tenia més sentit que mai “i més ara que s’acaba de fer pública una enquestes sobre l’ús de la llengua del 2018 on només el 19% dels joves de la província de Barcelona parlen català, i el 60% castellà”. I va afegir “per això no hi ha motius evidents per afeblir el model del procés de normalització lingüística de que es va dotar per consens en aquest país, sinó més aviat per reforçar-lo”.

 

Per contra, des de Ciutadans, el regidor Carlos Navia, va explicar que des del partit sempre es defensen tots les llengües constitucionals “però  pensem que aquesta moció és un pretext des del sector independentista nacionalista per crear un territori que no existeix: els països catalans. La llengua no es pot imposar. No vull una persecució del català, com no vull una persecució del castellà” va concloure.  

 

Al seu torn, el regidor d’ERC, Jordi Parent, va replicar a Ciutadans dient que “el català és una única llengua amb diferents variants dialectals que l’enriqueixen” i va acusar Ciutadans de “utilitzar com a fi polític el no reconèixer la unitat de la llengua catalana, la seva varietat plurilingüe. La moció només demana el reconeixement de la llengua, no obligar a parlar en català o castellà” va dir.

 

També en aquesta línia es va manifestar el regidor de Junts per Catalunya, Domènec Paloma, que va explicar que “la llengua catalana al territori català en aquests moments és feble i el que hem de fer és potenciar-la. Està bé que es parli castellà però també hem de potenciar el català que ens aquests moments està en inferioritat de condicions. Només cal anar als instituts i patis d’escola per veure que tothom parla castellà”.

 

Des del PSC també es van mostrar favorables a aquesta moció. En paraules de Fernando Vicente, “lamentablement per algunes  intervencions d’alguns regidors, el que podria ser un debat sobre política lingüística ha quedat conformat en una altra cosa que no té res a veure. Des del PSC votarem a favor de la moció”.

 

Suport al poble sahrauí davant l'escalada militar al Sàhara Occidental

 

L’altra punt que va portar debat al ple ordinari de novembre va ser la moció de suport al poble sahrauí davant l’escalada militar al Sàhara Occidental i la va presentar a la sessió plenària la presidenta d’ACAPS Olesa, Jacinta Folch. Aquesta moció va ser aprovada per tots els grups, excepte Ciutadans que s’hi va abstenir.

 

La moció instava al Regne del Marroc a que compleixi els acords internacionals de les Nacions Unides i retiri els seus efectius militars del Guerguerat; fer una crida a la comunitat internacional per a que vetllin per aquesta resolució; i donar suport al poble sahrauí a través dels diferents espais en què treballen com la Coordinadora d’Ajuntaments Solidaris amb el poble Sahrauí i el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament.

 

A la moció, la presidenta d’ACAPS Olesa va explicar que el passat 9 de novembre el govern de la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD) va emetre un comunicat en que posava en alerta el Consell de Seguretat de Nacions Unides i la comunitat internacional  perquè el regne del Marroc va obrir il·legalment una bretxa al Guerguerat per formar un passadís pel pas de vehicles en la franja que separa la duana marroquina amb Mauritània, una agressió que podria revifar el conflicte armat al Sàhara Occidental.

 

Olesa té una estreta relació amb el poble Sahrauí des de l’any 1998 que es va crear l’Associació Catalana d’Amics del Poble Sanharuír (ACAPS) que té per finalitat el projecte “Vacances en pau”, on famílies del municipi acullen infants dels campaments de refugiats sahrauís. L’Ajuntament d’Olesa i el de Birganduf també tenen signat un conveni d’Agermanament per col·laborar i cooperar en el desenvolupament material, cultural i social.

 

Des de Junts per Catalunya, Domènec Paloma, va explicar que “l’Estat Espanyol va deixar abandonat aquest territori i el Marroc se’n va aprofitar. Ens mou un sentiment de solidaritat proper per aquests infants que venen a passar l’estiu a Olesa”.

 

Des de la CUP, Marc Serradó, va explicar que “l’entitat ACAPS és un bon exemple de la cultura per la no-violència. A més de totes les activitats que fan, amb aquesta moció on demanen un referèndum pel Sàhara, demanen un compromís amb la sobirania política de la comunitat i amb les agressions que pateixen”.

 

Des d’ERC es va agrair la tasca que es fa des de l’entitat i Mireia Monfort va llegir la carta que els va adreçar una  noia que va estar escolaritzada a Olesa i que ha volgut mostrar públicament l’agraïment pel suport de l’Ajuntament al poble sahrauí.  

 

Ada Agut, del Bloc Olesà, va explicar que “moltes famílies olesanes fa més de 20 anys que acullen nens i nenes, que ara potser s’estan armant per fer front a un nou atropellament del regne del Marroc, per això, pel lligam que tenim i concretament amb Birganduf, ens sembla de justícia aprovar aquesta moció que demana la fi de la tensió, que reconegui al poble sahrauí tots els seus drets, i perquè el futur d’aquests nens i nenes que acollim a Olesa sigui pròsper i en pau”.

 

En la mateixa línia també es va mostra el grup del PSC que va manifestar que votaria a favor.

  

Per contra, Josep Maria Paniello, de Ciutadans, va dir que “no votarem a favor d’aquesta moció perquè pensem que hi ha d’haver una solució pacífica i ens abstindrem perquè això no està a les nostres mans”.

 

A part d’aquestes mocions que van centralitzar el debat, l’ordre del dia va contemplar molts punts que feien referència a la composició de diferents comissions i grups on hi ha representats els regidors municipals i que ara s’han hagut de modificar degut a la recent incorporació del regidor Iván Carreira en substitució d’Eva Creus. Tots es van aprovar per unanimitat. Concretament eren sobre el nou nomenament dels tinents i tinentes d’Alcalde, la composició de la Junta de Portaveus, de la Comissió Informativa d’Urbanisme i Espais Públics, de la Comissió Informativa del Codi de Conducta, i dels representats de la corporació en òrgans col·legiats. 

 

Un altre dels punts que es va aprovar de formà unànime i sense debat polític va ser l’aplicació de l’increment  addicional del 0,3% de la de la massa salarial , un import de 18.756 euros, per incrementar la quantia econòmica destinada a la paga de productivitat dels treballadors essencials durant l’onada per la Covid19.

 

També es va aprovar una modificació de crèdit de 2.180 euros del departament de Benestar Social destinada a l’escola Les Escolàpies. El regidor de l’àrea, Jordi Martínez, va explicar que des de Benestar Social hi ha una partida de 20 mil euros destinada a les escoles perquè cap alumne es quedi fora del camí curricular per manca de recursos econòmics. Enguany aquest centre va tenir un error tècnic amb Hisenda que es va esmenar i es va fer aquesta modificació de crèdit perquè, tot i haver passat el termini, no es quedés fora d’aquesta subvenció que es dona a tots els centres.

 

A la sessió plenària d’ahir, abans de l’inici del debat, l’alcalde Miquel Riera va voler una crida a no abaixar la guàrdia ara que s’han relaxat les mesures decretades per la Generalitat i amb l’obertura progressiva d’activitats “ens enfrontem a un virus molt real i continuem demanant que mantinguem durant els propers mesos el compliments de les mesures bàsiques de seguretat i prevenció, per a les persones més vulnerables i per a tots i totes”.

 

Riera també va anunciar que s’acaba de signar un conveni amb la Congregació de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül, propietàries de l’edifici conegut com a Convent de les Paüles,  pel qual cedeixen a l’Ajuntament la propietat que han ocupat els darrers 90 anys. La cessió s’ha fet sense cap contraprestació econòmica i amb la condició de que es destini a usos socials.

 

Precs i preguntes

 

En l’apartat de precs i preguntes del Ple ordinari del mes de novembre, els representants de les formacions polítiques van preguntar sobre l’evolució de les obres de construcció de la nova comissaria de policia, les mesures de suport al comerç i restauració, les multes de trànsit a l’illa de vianants, el reglament de càrrega dels vehicles elèctrics, la possibilitat de que el públic pugui tornar a assistir al plens, la decoració nadalenca i el pla de teletreball i la repartició de mascaretes reutilitzables entre el personal de l’Ajuntament, entre d’altres.

 

Als regidors assistents al ple se’ls hi ha obsequiar amb material que ha elaborat la regidoria de Gènere, Feminismes i LGTBIQ+ com samarretes o bosses amb motiu dels actes de commemoració del Dia Internacional contra la Violència Masclista.