Ajuntament d'Olesa de Montserrat

El canvi de nomenclàtor municipal per ajustar-se a la Llei de Memòria Històrica i corregir errors gramaticals, la redacció del Pla Local d’Habitatge i Rehabilitació d’Edificis, el rebuig unànime als projectes de línies elèctriques aèries de molt alta tensió i la votació del jutge de Pau del municipi són els punts destacats en el Ple ordinari del mes de novembre de l’Ajuntament d’Olesa, celebrat dijous al vespre.

Canvis en el nomenclàtor municipal

Un dels punts destacats de la sessió plenària va ser l’aprovació dels canvis de nom del carrer Alfons Sala per carrer dels Arbres, del carrer Duc de la Victòria per carrer Pere Vilalta i Mallofré, del carrer Pere Vilalta per carrer Rosa Venes i Clusas, i de la plaça Terç de Nostra Senyora de Montserrat per plaça de la Dignitat.

També es va aprovar fer les correccions ortogràfiques del carrer Metge Carreras per Metge Carrera, del carrer Argelines per carrer Angelines, i del passatge Argelines per passatge Angelines.

Xavier Rota, regidor de Memòria Històrica, va ser l’encarregat de presentar la moció. Per adaptar els noms dels carrers a la normativa legal vigent, l’Ajuntament d’Olesa creu necessari canviar el nomenclàtor municipal. L’òrgan encarregat de debatre les propostes i portar-les al ple és la Comissió del Nomenclàtor, un òrgan consultiu que fa la proposta i que després s’ha de votar al Ple.

La proposta recull fer aquests canvis per normalitzar el nomenclàtor, per esmenar errors ortogràfics i per complir amb la Llei de Memòria Històrica que contempla no incorporar referències commemoratives d’exaltació a la Guerra Civil Espanyola o de la repressió de la dictadura franquista.

“Respecte el carrer Alfons Sala es proposa eliminar la referència a aquest polític que va iniciar el desmantellament de la Mancomunitat de Catalunya durant la dictadura de Primo de Rivera i recuperar el nom amb el que era conegut popularment, carrer dels Arbres” va argumentar el regidor de Memòria Històrica, que va afegir “entenem que els canvis en principi poden provocar rebuig entre el veïnat però reafirmem que no els representarà cap cost fer el canvi de nom a tota la documentació. Els tràmits els gestionarà l’Ajuntament, des de l’Oficina d’Atenció al Ciutadà s’informarà de tot, i també es podrà consultar al detall al web municipal”.

Després de l’exposició de la moció, va intervenir un portaveu veïnal, Jordi Agustí , que va fer referència a les 284 signatures de disconformitat recollides entre el veïnat. “Jo entenc i respecto l’anomalia històrica però els veïns no en tenim culpa” va dir Agustí. “Aquests canvis són un mal de cap i un dispendi innecessari. Encara tenim moltes preguntes sobre els costos que ens representarà, tots els tràmits que s’haurà de fer, i ens hagués agradat tenir una altra reunió per aclarir tots els dubtes abans de que el tema es portés a aprovació al Ple” va argumentar.

El regidor Rota va explicar que “s’han estudiat totes les casuístiques, tots els temes s’han tractat a les comissions, hem estat assessorats pels Serveis Jurídics, hem parlat amb d’altres Ajuntaments que ja han fet aquests canvis de nom i tot això representarà un cost zero per als veïns. Això ja ho hem explicat a les reunions” i va apuntar “fa molt de temps que  treballem en aquest tema, s’han fet sessions informatives, s’han repartit díptics, es posarà a disposició dels afectats un telèfon i correu electrònics per atendre dubtes”.

El portaveu de la CUP, Miquel Barrera, va explicar que la seva formació votaria favorablement a la moció “entenen el trasbals veïnal però s’ha de respectar i complir amb la Llei de Memòria Històrica, però també entenem que s’hauria de contemplar ajudes als comerços per fer front a les despeses que comporti” va dir. 

El regidor de JxCat, Domènec Palomar, també es va mostrar favorable a la moció "nosaltres també votarem a favor. Al mandant anterior ja es va decidir donar compliment a la Llei de Memòria Històrica".

Per la seva banda, Josep M. Paniello, de Ciutadans, va explicar que votarien en contra d’aquesta moció “estem molt preocupats. L’important és que ens ocupem de les preocupacions reals dels veïns, no de complicar-nos amb canvis de nom de carrers. S’ha de deixar enrere el passat i no caure en partidismes d’esquerra o dreta, aquests son canvis que no porten a res. Si els veïns no paguen els costos, aquests els assumirà l’Ajuntament i al final els paguem tots”.

En canvi, el regidor d’ERC, Jordi Parent, va argumentar que votarien favorablement “perquè és fonamental el canvi per dignitat històrica. El nom s’han de canviar però s’han de donar garanties jurídiques als veïns. Estaria bé establir una línia d’ajuts a tots els comerços afectats pel canvi del nomenclàtor”.

Al seu torn, Fernando Vicente, del PSC, va dir que la discussió no era si s’estava a favor o en contra de la memòria històrica, i s’hi abstindrien perquè tenien dubtes de que no representés cap cost. “Som defensors de la Llei de Memòria Històrica, però sí creiem que representarà despeses perquè els comerços hauran de canviar tota la seva papereria” i va afegit “com encara hi ha molts dubtes, proposem que es retardi el canvi de nom del carrer Alfons Sala per al següent ple i es tingui una reunió amb els veïns per resoldre dubtes i tirem endavant la resta de canvis”.  Aquesta proposta va arrencar els aplaudiments dels representants veïnals que hi eren presents al Ple.

Jordi Martínez, del Bloc Olesà, va explicar que entenien la preocupació del veïns “però volem fer la reflexió que aquests canvis afecten a tot el poble i hem de respectar la Llei de Memòria Històrica i això vol dir complir-la”.

D’aquesta manera, la proposta dels canvis de nom va tirar endavant amb els vots favorables del Bloc (8), d’ERC (3), CUP (2) i JxCAt (1). Les 4 abstencions del PSC i els 3 vots contraris de Ciutadans.

Redacció d’un Pla Local d’Habitatge i Rehabilitació d’Edificis

Un altre dels temes que va centrar el debat plenari va ser la moció presentada pel grup socialista i ERC per reclamar la redacció d’un Pla Local d’Habitatge i Rehabilitació d’Edificis.

Carlos Fernández, del PSC, que va presentar la moció va argumentar la necessitat de fer un pla donat l’important creixement del parc d’habitatge a Olesa els darrers anys i va dir “avui decidim iniciar el debat, no el tipus de política d’habitatge que farem, la necessitat d’habitatge públic ja es tractarà més endavant”.

El portaveu del Bloc i regidor d’habitatge, Jordi Martínez, va apuntar que no cal tenir un pla local per fer polítiques d’habitatge i que s’hi abstindrien en la votació de la moció “perquè primer cal tenir aprovat el POUM que és qui defineix tota aquesta necessitat d’habitatge” va dir.

El regidor d’Habitatge va detallar les polítiques públiques realitzades durant el govern del Bloc Olesà. “El Bloc té una política d’Habitatge amb plans de rehabilitació; cessió de sol per a construcció d’habitatge públic; de treball amb la cooperativa d’habitatge Sostre Cívic; de negociació amb propietaris perquè els pisos desocupats es puguin posar en lloguer social...No cal tenir un Pla per fer polítiques d’Habitatge i això ho demostra el fet que en època del Bloc s’han creat 124 habitatges socials, molt més del que ha fet el PSC en 30 anys de govern al municipi” va dir.

A aquesta al·lusió que va respondre el socialista Fernando Vicente, que va afirmar que “nosaltres tenim capacitat d’autocrítica i assumim els 30 anys de PSC. La primera Oficina d’Habitatge la vam crear nosaltres”. Tot seguit es va produir un moment tens quan el regidor socialista es va considerar atacat personalment quan l'alcalde va fer esment a un aspecte del seu àmbit professional. Vicente va manifestar el seu malestar i va reclamar a l'alcalde que es disculpés. Miquel Riera va tancar la discussió demanant disculpes pel comentari.  

També Marc Serradó, de la CUP, va apuntar que no cal tenir un pla local d’habitatge per a fer polítiques d’habitatge i va dir que votarien a favor i va demanar que “és important que quedi clar que l’Ajuntament, com administració pública, ho ha de liderar, perquè és qui ha de garantir el bé comú, no els actors privats”. 

Carlos Navia, de Ciutadans va explicar que s’hi abstindríem perquè  “estem d’acord en la necessitat de fer un pla local d’habitatge i de rehabilitació però és una moció ambigua que no concreta terminis”.

Rebuig al projecte de construcció de la MAT

El tercer punt destacat del debat plenari va ser l’aprovació de la moció del rebuig al projecte de construcció de línies aèries de molt alta tensió (MAT) projectades per l’empresa Forestalia. Aquesta companyia ha presentat un projecte de construcció d’una MAT de 400kv que travessarà tota la Catalunya central amb final a Rubí. Actualment, el darrer tram entre Hostalets de Pierola i Rubí es troba en exposició pública per part del Ministeri de Política Terriorial.

Aquesta infraestructura vindria de l’Aragó, entraria per Lleida i en el seu traçat entre Hostalets de Pierola i Rubí afectaria a Esparreguera, Abrera, Ullastrell, Castellbisbal i també Olesa. En la moció presentada per ERC, Bloc Olesà, PSC i CUP s’acorda mostrar “el rebuig i total oposició” al projecte, coordinar-se amb totes les institucions afectades per presentar les corresponents al·legacions, així com demanar al govern espanyol la retirada d’aquest projecte.

Va exposar aquest moció el representant d’ERC, Jordi Parent, i , de part del Bloc, Miquel Riera. Parent va destacar que aquestes línies noves posen el territori en perill distribució d’energia de grans oligopolis. “L’impuls d’energies renovables no es pot fer d’esquena al territori i en funció d’interessos privats que només contemplen els guanys econòmics sense tenir en compte els greus efectes a la pagesia i entorn rural” va argumentar.

En el mateix sentit, Riera, va destacar que “no hi ha cap avantatge en aquest projecte que representa una greu agressió al nostre espai fluvial destrossant també una zona zepa de gran valor ecològic”.

Els 7 municipis afectats han acordat presentar al·legacions coordinadament de forma conjunta al projecte de Forestàlia així com emprendre diverses accions polítiques per sumar suports institucionals com a rebuig a aquesta infraestructura.

El regidor de la CUP, Marc Serradó, va subscriure les paraules de l’alcalde “ens adherim a la moció i diem un no rotund a la MAT perquè no podem cedir al xantatge de les renovables. Volem energia renovable, però per sentit comú, aquesta s’ha de produir al lloc on es consumeix”.

La moció es va aprovar amb el vot favorable de tots els partits excepte Ciutadans que es va manifestar en contra ”perquè necessitem l’energia i si la Generalitat no deixa construir-la aquí, s’ha de de portar de fora” va dir el regidor Carlos Navia.

Reajustament del contracte dels serveis de neteja d’edificis

Al debat plenari es va aprovar també per unanimitat el reajustament del contracte de serveis de neteja d’edificis municipals.

L’empresa òptima Facility Services, SL té el contracte del servei de neteja dels edificis i dependències municipals i el contracte inclou una bossa d’hores per a la cobertura de neteges de reforç amb motiu de la Covid 19. “Vist a l’informe tècnic, es proposa una reducció de la freqüència i retornar a la planificació de neteja establerta abans de la pandèmia. Es redueix la càrrega de la borsa d’hores per ajustar-nos a les necessitats actuals. Si la situació sanitària torna a canviar, ens tornarem a adaptar” va argumentar el regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat, Ivan Carreira.

Nomenament del Jutge de Pau titular

Al ple ordinari de novembre també es va fer el nomenament del Jutge de Pau d’Olesa. Els regidors i regidores van votar entre els dos candidats i finalment va ser escollit per majoria absoluta Joan Pallarès.

Precs i preguntes

En l’apartat de precs i preguntes ja amb públic presencial, una de les intervencions més extenses va ser la de Jaume Mañà en relació a la seva queixa per la ubicació d'un grup de contenidors al carrer de Colom davant la casa familiar. Mañà va relatar en detall la problemàtica que assegura ha patit els darrers nou mesos i les actuacions de denuncia que han fet els veïns dels baixos i del primer pis. També va posar en dubte l’informe tècnic amb el qual l'Ajuntament va justificar la col·locació d'aquests en el número 125 d’aquest vial i va acusar l’alcalde de "menystenir-los a ells i a les 700 signatures de suport recollides".

Per la seva banda, l’alcalde va escoltar la seva llarga intervenció i li va respondre que “no podem cedir a la pressió d’un veïns. Les decisions no es poden prendre de manera arbitrària sinó que han d’estar basades en criteris tècnics. S’estan prenent mesures i es retiraran quan baixi la pressió dels contenidors propers” va explicar.