Ajuntament d'Olesa de Montserrat

El Ple de l’Ajuntament d’Olesa ha aprovat per unanimitat una moció conjunta de tots els grups municipals de defensa de la sanitat pública. La moció reclama a Mútua de Terrassa la recuperació al CAP Olesa dels horaris que hi havia d’abans de la pandèmia, és a dir, atenció sanitària fins a les 22 h i urgències nocturnes; servei d’urgències pediàtriques; represa de les agendes nominals i de l’atenció presencial; cobertura de les baixes mèdiques; la reducció de les llistes d’espera, i una especial atenció a la salut mental.

Alhora, amb la moció l’Ajuntament d’Olesa reclama a la Conselleria de Salut de la Generalitat de Catalunya que el Centre d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP) del Baix Llobregat Nord s’ubiqui al municipi. També insta el govern de la Generalitat a dotar de recursos suficients l’atenció primària i sol·licita que recuperi la titularitat i la gestió del CAP d’Olesa en el cas que Mútua de Terrassa desatengui les demandes.

Tanmateix, un dels acords de la moció incideix en el suport de l’Ajuntament a les mobilitzacions ciutadanes que reclamen millores assistencials al Centre d’Atenció Primària.

Junt amb la moció, l’Ajuntament d’Olesa farà arribar a la Generalitat el resultat del taller d’escolta sobre els serveis sanitaris organitzada per l’ajuntament el passat 9 de març, i que va comptar amb la participació de representants de Salut de la Generalitat, del CAP Olesa, de Mútua de Terrassa, de les entitats presents a la Taula de salut local i de la ciutadania.

La regidora de Salut Pública, Ada Agut i Domènech, va exposar que la moció respon a la situació “alarmant de l’atenció primària al municipi, com ho és a tota Catalunya”. Segons la regidora, tants les administracions locals com les persones usuàries i els equips de professionals han detectat “un empitjorament del servei sense bon pronòstic”. Agut va explicar que “les retallades que es van dur a terme a la sanitat pública fa més d’una dècada han suposat un desmantellament del sistema públic de salut, que ha fet front a una pandèmia global sense precedents i sense que aquestes retallades s’hagin revertit, amb una manca de professionals alarmant i que afecta especialment al CAP Olesa”.

Tots els grups municipals van votar favorablement a la moció al darrer Ple municipal, celebrar dijous al vespre.

Domènec Paloma, de Junts per Olesa, també va valorar “de màxima necessitat” tirar endavant la moció, “un punt molt important, perquè hi ha una problemàtica xe salut a Olesa i al país”.

Des de la CUP, Marc Serradó va dir que arribar a aquest acord conjunt de tots els grups “és un èxit” en una “lluita de tots i per tots” i “pel paper que ha de tenir l’Ajuntament d’Olesa en la defensa del dret a la salut “que actualment no està garantit a Catalunya”. Segons el regidor, “s’ha consolidat un model de servei públic-privat i no es veuen evidències que els governs supramunicipals vulguin revertir la situació ni que es millorin les condicions laborals dels professionals”.

Vanesa Carrasco, de Ciutadans, va manifestar la satisfacció del seu grup pel resultat de la moció “que havia estat reclamada per Ciutadans”. Carrasco també va anunciar que dijous mateix s’havia registrat al Parlament de Catalunya una proposta de resolució de la moció olesana i va insistir en el suport del seu grup a la comissió ciutadana que cada setmana es concentra davant el CAP per reclamar millora al centre sanitari.

Des d’ERC, el regidor Jordi Parent va felicitar tots els grups “per haver-nos posat d’acord en un tema tan important per a Olesa” i va encoratjar “la gent a que se segueixi manifestant, perquè és un dret que s’ha de reivindicar sempre”.

Fernando Vicente, regidor del PSC, per la seva banda, va recordar que va ser el seu grup municipal el que, al Ple del mes de desembre, va deixar sobre la taula la moció sobre salut per propiciar que se’n pogués presentar una de conjunta. Vicente també va agrair les concentracions ciutadanes davant del CAP, que han generat, juntament amb el taller d’escolta, propostes que han estat recollides a la moció.

La moció de tots els grups municipals en defensa de la sanitat pública va ser aprovada per unanimitat.

A la recta final del Ple, en l’apartat de precs i preguntes, dos dels portaveus de la comissió ciutadana per a una sanitat pública i de qualitat a Olesa de Montserrat van intervenir per agrair que finalment s’hagi aprovat una moció sobre aquesta problemàtica. Ambdues intervencions van assegurar que la proposta neix de la mobilització ciutadana.

Sobre això, l’alcalde va recordar que l’Ajuntament d’Olesa porta molts anys organitzant reunions periòdiques amb responsables de CatSalut, de Mútua de Terrassa i del CAP per reclamar millores en matèria de salut al municipi. Per aquesta raó va rebutjar que el contingut de la moció es pugui atribuir exclusivament a la comissió ciutadana.

L’alcalde va afegir que no es podien crear falses expectatives, ja que l’increment de la inversió supramunicipal en matèria de salut al municipi no va vinculada a l’aprovació de la moció.

Incorporació del romanent del 2022 al pressupost d’enguany

El Ple de l’Ajuntament d’Olesa va aprovar dijous una modificació del pressupost municipal per a 2023, que es suplementa amb diners provinents del romanent de tresoreria de 2022, amb un import total de 938.576,20 €.

La regidora d’Economia i Hisenda, Lourdes Vallès, va explicar que, un cop feta la liquidació del pressupost del 2022, es proposava suplementar amb 574.000 € algunes partides que inicialment es van haver d’ajustar que es va aprovar el pressupost del 2023, alhora que dotar amb diners algunes que inicialment no s’havien previst.

L’alcalde d’Olesa, Miquel Riera, va detallar que els diners es destinaran a demandes i projectes presentats per diferents departaments de l’Ajuntament d’Olesa. És el cas dels Departaments d’Economia i Hisenda (amb 115.000 € per a la cobertura del tipus d’interès dels crèdits demanats per l’ajuntament); Esports (amb 65.000 € per a la incorporació de servei, maquinària i millora de les instal·lacions del nou gimnàs municipal); Comunicació (amb 37.000 € per a la partida de publicitat i propaganda de tot l’ajuntament i possibilitar la licitació d’un contracte que englobi diferents feines relacionades); Mobilitat (amb 35.000 € per a la contractació de treballs de senyalització), Cultura (amb 20.000 € per a activitats del nou Centre Cultural de Cal Puigjaner) i Benestar Social (amb 11.000 i 14.000 €, per als serveis de Centre Obert i d’Assistència Domiciliària, respectivament), entre d’altres.

L’alcalde va puntualitzar que la resta de diners del romanent, uns 360.000 €, es deixen en previsió de les demandes que poden sorgir en els propers mesos, si bé estaran especialment destinats a la remuneració del personal.

No tots els grups municipals van estar d’acord amb la proposta de repartiment del romanent.

Des de Ciutadans, José Maria Paniello va recordar que el seu grup ja havia advertit, en el debat dels pressupostos, que molts departaments necessitarien en el futur més diners, una situació que “ara es confirma”.

Jordi Parent, d’ERC, va voler saber si els 37.000 euros amb què es suplementarà la partida de publicitat i propaganda de Comunicació es destinaran íntegrament a la licitació.

També va fer la mateixa consulta Fernando Vicente, del PSC, que va demanar el detall de a què es destinaran aquests diners. Entre d’altres, també va consultar al regidor de Cultura, Xavier Rota, per què no es van preveure les activitats del Centre Cultural Cal Puigjaner quan es va elaborar el pressupost.

A les preguntes sobre el suplement per a Comunicació, el regidor responsable del departament, Jordi López, va recordar que, aquest 2023, les partides de publicitat i propaganda que tenien tots els departaments municipals han passat a mans del de Comunicació, que és qui gestiona ara totes les despeses referents a impressió de publicacions i cartelleria, repartiments i bustiades, marxandatge, publicitat institucional i feines de disseny. El cost de la demanda de tots els departaments per a aquestes feines, va dir López, suposen més del que suma la partida amb la dotació inicial i el suplement del romanent, i per aquesta raó s’està preparant la licitació d’un contracte que pugui estalviar diners per a la majoria d’aquests conceptes.

Per la seva banda, el regidor de Cultura va aclarir que quan es va aprovar el pressupost 2023 la programació d’activitats ja estava tancada i que la demanda respon a la voluntat de afegir-hi més activitats “que no siguin exclusivament d’entitats”.

Ja al torn de portaveus, Domènec Paloma, de Junts per Olesa, va valorar positivament la modificació de crèdit pel seu grau de “prudència i coherència”. Com a regidor d’Esports, Paloma va dir que el nou gimnàs municipal ha generat que l’equipament tingui més persones usuàries i, per tant, és necessari incrementar-hi els serveis.

Marc Serradó, de la CUP, va dir que comptar amb un romanent de més de 900.000 euros és una “bona notícia”. Segons el regidor, per als departaments que havien hagut de fer retallades a l’hora de planificar el pressupost 2023 aquesta incorporació del romanent “els permetrà respirar”.

José Maria Paniello, de Ciutadans, va dir que el seu grup estava d’acord amb algunes partides que se suplementaven, com ara la de Benestar Social, però no en totes, i que, sobretot, l’Ajuntament hauria d’haver guardat més diners del romanent “per al futur”.

Jordi Parent, d’ERC, va celebrar el repartiment del romanent i que els diners es destinin als departaments que més han patit les retallades pressupostàries. També va trobar encertat que l’equip de govern deixi una previsió de 360.000 € per al proper mandat.

Finalment, el repartiment del romanent es va aprovar amb els vots favorables del Bloc Olesà, ERC, CUP i Junts per Catalunya, i les abstencions del PSC i de Ciutadans.

Projecte d’ampliació de la biblioteca

La incorporació d’urgència a l’ordre del dia de l’aprovació del projecte d’ampliació de l’edifici de la Biblioteca Santa Oliva va rebre el suport de tots els grups municipals. El Ple municipal ha aprovat inicialment el projecte d’obres, amb un pressupost final de 4.007.605,65 €, que compta amb una subvenció de fons europeus per un valor d’1,8 milions d’euros. Com que la subvenció va lligada al compliment d’uns terminis, la previsió de l’Ajuntament és licitar l’obra abans del febrer de 2024.

Xavier Rota, regidor de Cultura i responsable del servei, va explicar que la Biblioteca Santa Oliva “és una peça clau a Olesa de Montserrat que cuida i promou la cultura a la vila” i que, més enllà del préstec de llibres, és una “organització viva que fomenta el desenvolupament intel·lectual de la ciutadania i propicia la cohesió social”. El regidor va detallar que anualment, la biblioteca organitza més de 250 activitats, compta amb més de 3.500 usuaris actius i rep la visita de més de 70.000 persones.

En la mateixa línia es va manifestar l’alcalde, que va recordar que el camí per fer realitat l'ampliació de la biblioteca es va iniciar el 2015, arran un estudi que posava de manifest que l’equipament havia quedat petit, tant pel nombre d’usuaris que atén diàriament, com per les dimensions que n'hauria de tenir per un municipi de prop de 25.000 habitants. La biblioteca es va projectar als anys 90 i transcorreguts més de 20 anys des de la seva creació, era necessària una ampliació i actualització de l’equipament per tal d’oferir un servei adequat a les necessitats de la ciutadania i adaptat a l’actual model de servei bibliotecari. 

Des de ERC, el regidor Raül Asensio va celebrar la iniciativa però va mostrar inquietud sobre com es podran assumir els dos milions d’euros que falten per fer possible el projecte.

Per la seva banda, Carlos Fernández, del PSC, va dir que el seu grup hauria volgut tenir un seguiment més directe sobre el projecte al llarg del mandat. Fernández també va dir que es tracta d’una inversió molt important tenint en compte la capacitat de finançament del municipi.

L’alcalde va recordar que el projecte s’ha anat explicant en sessions informatives obertes a la ciutadania en totes les etapes. Quant al finançament de l’ampliació de la biblioteca, Riera va compartir les inquietuds dels dos regidors i va apuntar que alguns dels projectes que s’han dut a terme durant el mandat també han comptat amb un pressupost similar als 2 milions d’euros, com és el cas de l’obra d’ampliació del gimnàs municipal o les d’enderroc i buidatge del Cementiri Vell. L’alcalde també va indicar que l’endeutament de l’ajuntament es troba actualment per sota del 50% i, per tant, té possibilitats d’assumir inversions via préstec.

Finalment, el punt va quedar aprovat amb els vots favorables de tots els grups municipals.

Modificació dels preus públics de l’Escola Municipal de Música i de les llars d’infants

El Ple va aprovar la modificació dels preus públics de dos serveis municipals destacats: l’Escola Municipal de Música i les llars d’infants.

Quant a l’Escola Municipal de Música, la regidora d'Ensenyament, Lourdes Vallès, va explicar que els nous preus públics s’han treballat arran d’un estudi fet per la Diputació de Barcelona i de buscar una fórmula de bonificació de les quotes que permeti mantenir “l’equitat i la igualtat com a millora i valor social”. En aquest sentit, una de les novetats destacades és que a la nova ordenança de l’Escola de Música s’hi incorporen unes bonificacions del 25%, el 45% i el 65% a les quals podran accedir-hi part de la població que fins ara, per poc, no es podien beneficiar d’aquests descomptes.

La voluntat de la regidoria i de l’Alcaldia, va assegurar Vallès, és “fomentar accions educatives i culturals als barris del municipi per oferir un servei de pràctica artística a tota la ciutadania i estimular a infants, joves, adults i gent gran que fins ara no se sentien interpel·lats respecte la pràctica musical”.

Segons la regidora, l’estudi realitzat ha comportat una reestructuració interna del format de l’Escola Municipal de Música pel que fa a programes i pla d'estudis, “flexibilitzant allà on es pot per poder arribar a més població”. De fet, una de les conclusions és que l’escola té un potencial de creixement de 114 alumnes més sense que això impliqui incrementar els costos actuals.

Lourdes Vallès va remarcar els beneficis i valors que comporta l’aprenentatge musical i per aquesta raó l’escola “també desenvolupa diferents programes o projectes amb les residències d'avis, amb alumnat amb capacitats diverses o també de caire comunitari”.

D’altra banda, també hi ha novetats quant  en el pagament de les matrícules, ja que en comptes de pagar-la anualment només s’abonarà a cada canvi de cicle.

Tots els grups municipals van donar el vistiplau als nous preus públics de l’Escola Municipal de Música, excepte Ciutadans, que s’hi va abstenir.

Des de la CUP, Marc Serradó va assegurar que Olesa té una escola “d’altíssima qualitat, que és i ha de ser un dels centres neuràlgics de la vida a Olesa, i que és un referent en l’educació i la cultura i tothom l’ha de poder gaudir”. Per aquesta raó, la CUP va aplaudir les rebaixes de les quotes i les bonificacion, així com el nou projecte educatiu “que vol dir que tenim una escola viva que es vol reinventar i que té el suport de l’ajuntament”, ja que és qui assumeix el 65% del cost del servei. Ara bé, per a Serradó, “les bonificacions per renda no ens permeten saber quanta gent es queda fora, qui segueix sense poder-hi accedir i per tant això ens obliga a seguir treballant i anar cap a un model de tarificació social”. El regidor de la CUP també va apostar perquè es faci una bona campanya de captació d’alumnes.

Sobre la tarificació social, la regidora Lourdes Vallès va puntualitzar que no havia estat possible perquè hagués requerit més despesa en personal.

Des de Ciutadans, el regidor José Maria Paniello també va destacar la bona feina de l’escola de música, però alhora va lamentar la despesa que comporta el centre, “que li genera un dèficit a l’ajuntament, i per tant, això comporta que tots els ciutadans paguem més impostos”.

Per contra, per a Jordi Parent, d’ERC, el dèficit de l’Escola Municipal de Música (una mica més de 400.000 euros) és assumible, donada “la qualitat del centre i la tasca integradora i social que fa a la nostra vila”. De fet, ERC aposta per incrementar el nombre de beques, una proposta que la regidora d’Ensenyament va dir que ja s’està valorant.  Parent també va demanar que es faci propaganda intensiva a les escoles d’Olesa per aconseguir incrementar el nombre d’alumnes als estudis musicals.

Fernando Vicente, del PSC, també va incidir en el dèficit que comporta l’Escola Municipal de Música, “que té uns ingressos de 218.000 euros i unes despeses de quasi 750.000 euros”. Per això creu que “malgrat augmentem en 114 alumnes, seguirem amb el mateix dèficit”. Per al regidor socialista, l’estudi “no acaba de resoldre com s’ha de sostenir l’escola de música. Ha de ser sense ànim de lucre però també sense ànim de fallida”.

En aquest sentit, l’alcalde, Miquel Riera, va dir que “si estem tots d’acord amb que l’escola fa una gran tasca per la seva feina quant a la integració i cohesió social, que no és mesurable en termes econòmics” el que cal fer és posar de relleu que 2els ajuntaments estan infrafinançats” i per tant, el que cal és reclamar un millor finançament a les administracions superiors que poden pal·liar aquest dèficit.  En el cas de l’Escola de Música, l’alcalde va recordar que, en el seu moment, la Generalitat pagava un terç del cost, però que quan va arribar la crisi, va deixar de posar la seva part i per això “ el municipi ha d’assumir tot el dèficit”.

Domènec Paloma, de Junts per Olesa, també va defensar que els serveis públics necessaris puguin ser deficitaris, i va coincidir amb l’alcalde a reivindicar la millora del finançament dels ajuntaments.

Finalment, des del Bloc Olesà, Jordi Martínez va trobar molt satisfactori “escoltar la defensa de l’escola pública, perquè això dona vida a un centre tan necessari”. També va considerar que “no és casualitat que si s’abstindrà en la defensa d’allò públic són, com sempre, els partits de la dreta”, en referència a l’abstenció anunciada per Ciutadans.

Finalment, la nova ordenança fiscal que recull els preus públics de l’Escola Municipal de Música es va aprovar amb els vots favorables de tots els grups excepte Ciutadans, que s’hi va abstenir.

Pel que fa a les llars d’infants, el Ple va aprovar per unanimitat la modificació de l’ordenança de preus públics per a les famílies amb nens o nenes amb discapacitat igual o superior al 33%, així com per a la resta dels fills i filles. Vallès va explicar que la iniciativa busca garantir que tota la ciutadania pugui accedir al servei “en condicions d’igualtat”.

Marc Serradó, de la CUP, va reiterar la postura del seu grup envers l’aplicació de la tarificació social i la municipalització del serveis per al proper mandat. Per a Serradó, l’etapa d’entrada a les llars d’infants “és un moment clau per garantir equitat i accessibilitat” i, per tant, va a tornar a donar la benvinguda a la rebaixa de quotes per bonificacions de renda, que en aquest cas va qualificar de “més tímida”. D’altra banda, Serradó va demanar a la regidora d’Hisenda l’estudi que s’ha encarregat de la tarificació social i conèixer “el nombre de famílies del municipi que no poden entrar a les llars d’infants d’Olesa”.

Per la seva banda, Domènec Paloma, de Junts per Olesa, va repetir que des del seu grup, “trobem en falta més finançament per part de les administracions supramunicipals per tal que moltes famílies poguessin alleugerar la quota”.

Canvis en el nomenclàtor

El Ple de l’Ajuntament va aprovar per unanimitat els següents cinc noms d’espais públics: Parc de la Memòria, al parc situat al Cementiri Vell; Placeta de l’Aigua, al parc que hi ha al davant del dipòsit d’aigua situat a la confluència entre els carrers Conflent i Vallès; Passatge de la Pagesia, al vial que hi ha al costat del Molí d'Oli que va del carrer d'Anselm Clavé fins la confluència del carrer de la Riera amb el carrer de la Clota; Passatge d’Alfons Gumfaus i Bas, a l’entrada al Parc Municipal pel carrer d’Anselm Clavé, i Plaça d’Els Comediants, a l’espai que hi ha entre els carrers del Metge Carrera i la cantonada amb carrer dels Arbres.

Modificació del reglament del Mercat Municipal

El Ple també va aprovar dijous la modificació del Reglament d’organització i funcionament del Mercat Municipal. El punt va comptar amb el vot favorable de tots els grups municipals, excepte ERC i Ciutadans Olesa, que s’hi van abstenir,

El regidor de Promoció Econòmica, Dídac Solà, va explicar que l’origen de la modificació “ve donat pel suport que està donant l’ajuntament a tot el teixit comercial i industrial i, en concret, al Mercat Municipal i a l’associació de paradistes”. Solà va matisar que es tracta d’una modificació parcial del reglament i va anunciar que el proper 11 d’abril es farà públic el Pla Estratègic del Mercat Municipal, en un acte al saló de plens de l’Ajuntament.

Solà va assenyalar que els canvis que s’han portat a terme en el reglament fan referència a “una visió de futur del nou mercat”, com són la incorporació dels objectius de desenvolupament sostenible; la definició de la figura del director del mercat; la constitució de l’associació del mercat; la flexibilització dels productes; la definició dels horaris amb descans setmanal; el traspàs de les concessions i de les taxes; la regulació de la publicitat a zones comunes; la recollida selectiva de residus, i l’aplicació de sancions.

El regidor d’ERC, Jordi Parent, va mostrar els seus dubtes amb el reglament, especialment per “la manera com s’ha elaborat deixant de banda algunes peticions de l’associació”. Respecte a això, Parent va dir que “no entenem que no hi hagi obligatorietat de formar part de l’associació si tens una parada, ni que primer s’aprovi el reglament i després el Pla Estratègic, que els espais de degustació dins el mercat no estiguin regulats o que no consti la responsabilitat de deixar neta una parada quan es buida”.

El regidor de Promoció Econòmica va respondre al regidor d’ERC indicant que, des de la normativa de l’ajuntament i de la Diputació de Barcelona, jurídicament no es pot obligar els paradistes a formar part de l’associació. També va dir que els espais de degustació estan regulats per normativa supramunicipal. D’altra banda, va aclarir que el Pla Estratègic del Mercat Municipal ja està redactat, i està a l’espera de la seva exposició pública.

Altres punts de l’ordre del dia

El Ple va aprovar per unanimitat quatre propostes de declaració d’obres d’especial interès municipal, als carrers de Senyora, 23; de Barcelona, d’Almeria i a l’Institut Daniel Blanxart i Pedrals. Aquestes obres comptaran amb una bonificació del 95% en l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres (ICIO).

L’ordre del dia va contemplar molts punts que feien referència a la modificació de la composició de diferents comissions on hi ha representats els regidors i regidores municipals, arran la recent incorporació del regidor de Ciutadans Antonio Fernández en substitució, per renúncia, de Carlos Navia.

Durant la sessió plenària, també es va aprovar la compatibilitat de dues persones treballadores de l’Ajuntament.

El que no es va debatre va ser una moció de Ciutadans en defensa de la cooficialitat de les llengües a Catalunya i de reconeixement de la seva pluralitat lingüística, que apareixia a l’ordre del dia i que va quedar sobre la taula per a la seva discussió al Ple d’abril.

Precs i preguntes

En l’apartat de precs i preguntes, les qüestions plantejades per l'oposició van girar al voltant, entre d'altres, dels terminis del contracte de les zones blaves d’aparcament al municipi o sobre una comunicació de l’ACA en referència al Pla d’Emergència local per situacions de sequera, aprovat al Ple d’octubre.