Ajuntament d'Olesa de Montserrat

Divendres passat va fer 30 anys de les primeres eleccions democràtiques, i el proper 19 d'abril es compliran 30 anys de la constitució dels primers ajuntaments de la democràcia. Per aquesta raó, Olesa Ràdio ha engegat una ronda d'entrevistes amb tots els alcaldes que ha tingut Olesa al llarg d'aquests trenta anys de democràcia local. Si divendres escoltaven els records de qui va ser el primer alcalde d'Olesa, Enric Térmens, que és qui ha ocupat durant més anys l'alcaldia olesana, avui repassarem alguns records dels dos següents alcaldes. Primer qui va ser alcalde, durant dos anys i migs, en la segona legislatura que hi va haver a Olesa. Es tracta de Daniel Pujol i Garcia. I després, qui en els darrers sis mesos de legislatura li va agafar el relleu, Pepita Pascual, la primera i única alcaldessa que, fins avui, ha tingut Olesa.

Daniel Pujol va començar com a regidor pel PSC i Tinent d'alcalde a l'any 79. Durant el segon mandat a l'ajuntament, després de la dimissió d'Enric Térmens per circumstàncies internes del Grup Municipal del PSC, Daniel Pujol va convertir-se en alcalde a mitjans de 1984, concretament el 13 de juliol. Abans de les següents eleccions, però, el desembre el 86, va abandonar el seu càrrec i l'Ajuntament d'Olesa per anar a treballar amb la cooperació espanyola a Bolivia. Actualment treballa com a professor de llengua castellana i literatura d'educació secundària.

Pujol recorda aquelles primeres eleccions de manera intensa. Assegura que el primer sentiment que recorda és el de la satisfacció d'haver recuperat la institució dels ajuntaments. També l'emoció de veure com des del poble es podien fer actuacions.

Pujol també ha destacat que va caldre molt de diàleg entre els partits polítics per tirar endavant l'ajuntament, sobretot als anys 80, amb la crisi del tèxtil. A més, ha recordat, el consistori no tenia gaire recursos. Per això valora molt positivament el gran canvi que ha patit Olesa.

Quan va assumir l'alcaldia en substitució d'Enric Térmens, arran d'una crisi de partit, Daniel Pujol recorda que era una època intensa a nivell polític, d'assentament de les bases, ha dit. Però li va sorgir l'oportunitat de marxar com a cooperant a Sudamèrica i va deixar l'alcaldia.

Ara Olesa ha crescut molt, destaca, i la relació entre el ciutadà i l'ajuntament també ha variat, sobretot gràcies a les noves vies de comunicació.

De la seva època com a alcalde, recorda les dures negociacions per construir el nou teatre de la Passió, arran de l'incendi del teatre ubicat a l'actual plaça de al Sardana. I és que el tema va ser molt polèmic, ja que a la discussió sobre l'emplaçament s'hi va sumar la de si havia de ser un teatre públic o privat.

Finalment, com és sabut, va acabar sent un teatre privat, ubicat a la plaça de l'Oli.

Daniel Pujol va deixar l'alcaldia per marxar a fer de cooperant. Li va prendre el relleu Pepita Pascual, la primera i fins ara única alcaldessa que ha tingut Olesa. Pascual va estar, en total, vuit anys a l'ajuntament, quatre en l'equip de govern, sis mesos dels quals com a alcadessa, entre el 18 de desembre de 1986 i el 30 de juny de 1987. Tot el següent mandat va ser a l'oposició, després de presentar-se com a cap de llista del PSC, aconseguint només dos regidors, i perdent davant l'aclaparadora majoria absoluta d'enric Térmens i la seva UPO.

Pepita Pascual recordar que els primers anys d'Ajuntament democràtic hi va haver un gran canvi al poble, sobretot perquè l'Ajuntament era molt actiu. Hi havia, ha destacat, moltes ganes de “canviar les coses”.

D'aquells anys ha destacat el projecte d'urbanització de l'actual Rambla d'Olesa. Pel que fa a la demanda de col·laboració que, recorda, feien els ajuntaments, també ha destacat la creació de l'associació en pro de la dona, que va crear, assegura, un dels primers centres de planificació familiar de Catalunya.

Pepita Pascual assegura sentir-se molt orgullosa dels vuit anys que va ser regidora, i malgrat també estar contenta per haver assolit l'alcalde, afirma que per a ella la seva fita no era ser alcaldessa.

De la seva època d'alcaldessa també destaca les negociacions que va haver de fer per tal que un grup de treballadors afectats per la crisi del tèxtil cobressin els sous que els devien.

Acabat el mandat que va finalitzar com a alcaldessa, el juny del 1987 Pepita Pascual es va presentar a les eleccions com a cap de llista del PSC, davant de l'excandidat, Enric Térmens, que va guanyar per golejada amb el seu grup independent UPO. El PSC es va quedar amb només dos regidors. Pascual considera que els socialistes van fer una mala campanya electoral, i per això, no es va sorprendre del resultat. Això sí, considera que el resultat demostra que la gent no votava el partit.

Acabat el mandat que va anar del 1987 al 1991, Pepita Pascual, amb una trentena de persones més del PSC, van abandonar el partit, ja que, assegura, els volien imposar un candidat de fora. Aquest grup va crear el Col·lectiu socialista d'Olesa, que des de fa uns anys va junt amb l'Entesa dels Olesans a les eleccions municipals.

Per a Pepita Pascual, al llarg d'aquests trenta anys d'ajuntaments democràtics ha variat la motivació de la gent que es dedica a la política municipal. Com que no entén que, per exemple, els regidors cobrin per assistència a comissions, considera que la política s'ha “mercantilitzat”.

Fins ara, Pepita Pascual ha estat l'única alcaldessa que ha tingut Olesa, malgrat que és previst que, l'any vinent, la cap de CiU, Magda Graells, assumeixi l'alcaldia arran del pacte de govern amb el PSC.

(Font: Olesa Ràdio – 90.1FM) - Apunta't al podcast de la ràdio: www.olesaradio.tk  

Prohibida la reproducció total o parcial d'aquesta informació sense citar la font.