L'Ajuntament d'Olesa comença els treballs per localitzar al Cementiri Vell una fossa comuna amb represaliats de la Guerra Civil
L'enderroc dels nínxols va començar fa unes setmanes. A banda de conservar els elements d’interès patrimonial, es vol localitzar la fossa comuna i donar llum a un dels episodis foscos de la història olesana.
L'Ajuntament d'Olesa ha iniciat aquesta setmana els treballs per localitzar una fossa comuna al Cementiri Vell on resten els cossos de persones que van ser executades durant la Guerra Civil. S'hi farà un sondeig arqueològic i es buscarà sota els fonaments d'un bloc de nínxols de formigó.
Les obres d’enderroc dels nínxols del Cementiri Vell van començar fa unes setmanes. El regidor de Cultura i Memòria Històrica de l’Ajuntament d’Olesa, Xavier Rota, ha explicat que, a banda de conservar els elements d’interès patrimonial existents, “amb aquesta actuació pretenem localitzar la fossa comuna i poder donar llum a un dels episodis foscos de la nostra història, alhora que donar un enterrament digne a aquestes persones assassinades”.
De fet, segons el regidor, "tot el cementiri està ple de fosses". Per aquesta raó s'han de fer dues accions diferenciades. Per una banda, s'han de delimitar tots els enterraments existents en el subsol perquè es puguin retirar els cossos que s'hi han enterrat al llarg de la història del cementiri, a l'igual que s’ha fet amb els nínxols. Per altra banda, s'han de localitzar la fossa comuna amb persones represaliades l’any 1939, i que es creu pot estar sota uns nínxols de formigó”, ha detallat Xavier Rota. Els treballs previs van consistir en retirar la runa i ara s'ha iniciat el treball de sondeig amb la retirada de la planxa de formigó "per veure si es pot localitzar aquí la fossa comuna i si no ha quedat malmesa pels fonaments dels nínxols que s'hi van construir al damunt a començaments dels anys 1980”.
El regidor ha recordat que el Cementiri Vell acabarà convertint-se en el Parc de la Memòria per recordar els 333 morts que hi va haver a Olesa durant la Guerra Civil i la dictadura franquista. El regidor de Memòria Històrica ha remarcat que "és un espai amb molt de simbolisme, i que es vol museïtzar per tal de donar a conèixer la història de totes aquestes persones, silenciades durant dècades".
Afusellaments dels dies 19 i 20 de febrer de 1939
El 19 de febrer de 1939 van ser afusellats al cementiri d’Abrera l'alcalde republicà Fèlix Figueras i Aragay i una vintena de republicans i anarquistes olesans. Una d’aquestes persones, Juan Garrido Abad, va sobreviure, i malferit va poder arribar a Olesa amb l’ajuda de dos companys anarquistes abrerencs, Enric Cortell Miñana i Ramon Massegué Serracantis. L'endemà, 20 de febrer de 1939, tots tres van ser afusellats al cementiri d'Olesa i enterrats en una fossa comuna, en què hi podrien haver fins a dos cossos més, els d'Isidre Galceran Pujabet i de Basilio Arroyo Embiz.
El novembre de 2004 l'Ajuntament d'Olesa i l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya, amb la col·laboració de la Universitat Autònoma de Barcelona, van promoure una excavació pionera al cementiri d'Olesa per fer la recerca d’aquesta fossa comuna. L’indret en el qual no es va poder fer cap actuació va ser, justament, a sota els nínxols de formigó que ara s’han enderrocat.
L’actual intervenció va febrer ahir dimecres la visita de l’arqueòleg territorial Magí Miret. L'ajuntament d'Olesa també està en contacte permanent amb el Memorial Democràtic, per tal d’activar el protocol del Pla de Fosses en el cas que aquesta sigui finalment localitzada.
cualtudfafadfasD'altra banda, l'Ajuntament d'Olesa demana la col·laboració ciutadana per a la localització de familiars o d'informació sobre dues de les persones que van ser afusellades i enterrades a la fossa comuna que s'està buscant al Cementiri Vell, concretament sobre Ramon Massegué Serracantis i Basilio Arroyo Embiz. Podeu posar-vos en contacte amb l'Ajuntament al correu electrònic arxiu@olesademontserrat.cat o bé trucant al 93 778 00 50 i demanant per l'Arxiu Històric.
