Ajuntament d'Olesa de Montserrat

El “Memorial 19F Abrera - 21F Olesa” comptarà amb dues activitats. La primera és la “Marxa Antifeixista. Caminem per la memòria i la justícia”, una caminada que vol enllaçar els cementiris vells d’Olesa i d'Abrera, espais on es van assassinar 24 persones el 19 i el 21 de febrer de 1939. 

Aquest acte començarà a les 9.45 h al Parc de la Memòria d'Olesa (antic cementiri vell), i recorrerà simbòlicament el camí que van fer les persones que van ser afusellades fa 86 anys fins al Cementiri Vell d’Abrera. És un itinerari adaptat de 4,8 quilòmetres que, partint del Parc de la Memòria, recorrerà el Camí del Riu i l’Areny del Molí, i travessarà pel pont de la carretera C-55 fins a la Riera de Magarola, fins arribar al Cementiri Vell d'Abrera. 

El regidor de Memòria Històrica d'Olesa, Xavier Rota, ha explicat que “des de les Regidories de Memòria Històrica dels ajuntaments d’Olesa i d'Abrera vam pensar que seria bo fer un acte d'homenatge conjunt a l'entorn dels dies que van succeir els fets. Al Parc de la Memòria es donarà la benvinguda als participants i es posarà en context els fets i durant la caminada també es farà apunts històrics”.  

És previst que la caminada finalitzi a les 12.30 h amb l'arribada al Cementiri Vell d’Abrera, on hi és la fossa comuna amb els cossos de les persones afusellades. La regidora de Memòria Històrica de l’Ajuntament d’Abrera, Arantxa Galofré, ha detalla que "aquí es farà l'acte l'homenatge i record a les víctimes i als familiars dels assassinats pel règim franquista".

Els participants a l’acte s’han d’inscriure al portal Entrapolis.com.

L’activitat compta amb la col·laboració de l’empresa TGO Direxis, que habilitarà un servei especial de bus gratuït per a la tornada de les persones participants d’Abrera fins a Olesa.

Noves dades sobre la fossa comuna

L'organització del “Memorial 19F Abrera - 21F Olesa” ha permès descobrir, gràcies a l'estudi en profunditat de documentació consultada, que a banda de les víctimes d’Abrera i d'Olesa, també hi havia dos esparreguerins entre les persones afusellades. A més, la documentació ha permès rectificar noms, dates i llocs de naixement erronis dels afusellats.  

Alhora, s'ha constatat que hi ha fets que sempre s'havien narrat d'una manera i que no van succeir ben bé així. És el cas de la mort de l'olesà Juan Garrido, a qui les tropes franquistes van afusellar a Abrera i que, malferit, va aconseguir escapar i travessar el riu fins arribar a Olesa. Segons la història explicada fins ara, a Garrido l'havien ajudat dos veïns d’Abrera, Enric Cortell Minyana (que era regidor de la CNT) i Rossend Massagué (que fins ara figurava amb el nom de Ramon) i, com a conseqüència d'això, tots tres havien estat afusellats. 

Amb la documentació consultada i gràcies al testimoni del besnet de Juan Garrido, s'ha pogut determinar que els fets no van succeir així, perquè Enric Cortell, un dels dos veïns d’Abrera, consta com a mort abans de que suposadament ajudés Garrido a travessar el riu, i l’altre, Rossend Massagué, no vivia a Abrera (de fet, vivia a Olesa) i també consta com a mort abans dels fets. El testimoni oral recollit pel besnet de Juan Garrido diu que aquest va travessar el riu acompanyat de Ginés Gonzalez, "un altre dels afusellats que van sobreviure però que va acabar morint dies després a casa seva a conseqüència de les ferides”, ha explicat Xavier Rota. 

A banda de recordar aquests tràgics fets, amb la marxa també es vol reivindicar que s’obri la fossa comuna del Cementiri Vell d’Abrera per possibilitar que les seves famílies puguin recuperar els cossos. El regidor de memòria històrica d'Olesa ha destacat que “és molt important obrir aquesta fossa per acabar de desvetllar tota aquesta història i fer l'homenatge que es mereixen els familiars i les víctimes que hi tenim. Els fets també ens expliquen el motiu de per què van morir. Hi va haver un primer grup que va ser afusellat per l'exèrcit franquista i un segon grup que eren gent civil amb armes exaltats de la Falange d'Olesa”.

Les noves dades ja s’han notificat a la Direcció General de Memòria Històrica de la Generalitat de Catalunya i s’hi està treballant conjuntament, amb el suport de la Diputació de Barcelona.