Ajuntament d'Olesa de Montserrat

Una sentència del Jutjat Contenciós Administratiu número 10 de Barcelona declara nul·la la resolució presa per l'Ajuntament d'Olesa el 23 de maig de 2007 segons la qual s'anul·lava l'aprovació definitiva del projecte de reparcel·lació del Pla Parcial de Cal Candi. Recordem que el consistori olesà va anul·lar aquella reparcel·lació, aturant, per tant, el procés de desenvolupament urbanístic d'aquest sector, arran uns informes de l'aleshores arquitecte municipal i l'assessor jurídic, després que el Bloc Olesà reclamés l'anul·lació de la reparcel·lació per presumptes irregularitats comeses per l'anterior arquitecte municipal. Per tant, i tot i que la sentència encara no és en ferm, el jutge dóna la raó als propietaris del sector de Cal Candi, que van interposar un contenciós contra l'anul·lació feta a finals de la legislatura passada pel consistori olesà.

El 13 de desembre de 2006, l'Ajuntament d'Olesa va aprovar definitivament el projecte de reparcel·lació del Pla Parcial de Cal Candi. Recordem que una reparcel·lació és la posada en comú dels terrenys d'un sector a desenvolupar i la repartició equitativa d'aquests en funció de la participació de cada propietari.

La reparcel·lació la presenta la Junta de Compensació del sector, integrada pels propietaris dels terrenys i de la qual és membre l'Ajuntament com a posseïdor del 10% d'aprofitament mitjà, és a dir, del 10% dels terrenys que obligatòriament han de cedir els propietaris al consistori.

Aprovada definitivament la reparcel·lació de Cal Candi el desembre del 2006, el febrer del 2007 els regidors del Bloc Olesà Salvador Prat i Joan Segado van interposar un recurs en què es sol·licitava la nul·litat de tot el procediment. En un acte públic, els dos regidors del Bloc, juntament amb Pere Planas (que aleshores encara no era regidor), van basar la seva reclamació argumentant que l'arquitecte municipal d'Olesa no havia aplicat el deure d'abstenció tal i com preveu la Llei de Règim jurídic en el procediment de reparcel·lació del Pla Parcial de Cal Candi. Segons els regidors, l'arquitecte municipal havia tingut relació professional, almenys entre els anys 2004 i 2006, amb un membre de la Junta de Compensació del Pla Parcial de Cal Candi, un fet que impedia al tècnic municipal, deien els regidors, que aquest pogués fer informes sobre la reparcel·lació.

Davant això, els regidors van demanar que l'alcalde, que aleshores era Joan Rota, actués amb contundència i immediatament, i que es prenguessin les mesures disciplinàries que corresponguessin a l'esmentat funcionari municipal.

Malgrat ser aquesta la raó més rellevant per la que el Bloc Olesà va demanar la nul·litat de la reparcel·lació de Cal Candi, n'hi havia dues més. Segons el Bloc, malgrat que en el seu dia ja es va haver d'anul·lar una primera reparcel·lació perquè l'ajuntament hi perdia terrenys, feta una segona reparcel·lació, el consistori continuava perdent-hi terrenys. De fet, ja van ser les al·legacions de Bloc Olesà i Pere Planas denunciat aquest fet les que van fer anul·lar aquella primera reparcel·lació, el juliol del 2005.

Segons va denunciar aleshores el Bloc, si abans de la primera reparcel·lació l'Ajuntament era propietari del 10,83% dels terrenys, després de la reparcel·lació acabava posseint només el 6,93%, fet que suposava una pèrdua patrimonial important. I afirmaven els regidors, després de la segona reparcel·lació, l'ajuntament continuava perdent-hi un percentatge dels terrenys que inicialment tenia.

A més, segons els regidors del Bloc, a més de perdre terrenys, les parcel·les assignades a l'ajuntament després de la segona reparcel·lació eren les pitjor situades de tot el sector i les que, a més, requerien d'una actuació més important d'adequació, ja que tenen importants desnivells. És a dir, que de tots els propietaris, l'Ajuntament d'Olesa era el que sortia més mal parat de tot el repartiment.

La tercera raó aportada pel Bloc per demanar la nul·litat d'aquest procediment urbanístic a Cal Candi era que l'Ajuntament també perdia els seus drets en favor dels tres principals propietaris del sector.

A grosso modo, aquests van ser els arguments esgrimits pels regidors del Bloc Olesà per demanar l'anul·lació del procés de reparcel·lació. I arran aquesta petició i denúncia pública, l'aleshores equip de govern socialista encapçalat Per l'exalcalde Joan Rota va decidir aplicar la suspensió provisional del projecte de reparcel·lació del Pla Parcial de Cal Candi, i iniciar el corresponent procediment administratiu de recusació que havia de definir si l'Arquitecte Municipal havia de ser apartat d'aquest projecte. Sobre aquesta darrera qüestió, i segons recull la sentència a que fem referència, l'arquitecte municipal va declarar que no havia elaborat cap informe sobre el projecte de reparcel·lació ni en el tràmit d'aprovació inicial ni en la definitiva. Malgrat tot, en data 26 de març de 2007 es va resoldre estimar la causa de recusació.

La sentència segueix detallant que en data 30 de març de 2007 s'ordena la remissió de l'expedient de reparcel·lació de Cal Candi als serveis tècnics de la Diputació de Barcelona, per tal que dictaminin sobre la seva suficiència i idoneïtat.

En data 20 d'abril de 2007, els serveis jurídics de la Diputació emeten un informe que conclou que el contingut dels informes emesos per l'arquitecte municipal no entren en contradicció amb les determinacions urbanístiques, i per tant, que si hi havia hagut un perjudici per a l'ajuntament aquest no havia estat conseqüència directa del contingut dels informes emesos per l'arquitecte municipal.

De tota manera, i seguint amb la cronologia d'aquest complicat cas, en data 23 de maig de 2007, l'Ajuntament acorda estimar el recurs presentat el mes de febrer pels regidors del Bloc Olesà, i per tant, acorda deixar sense efecte l'aprovació definitiva del Pla Parcial de Cal Candi. I és aquí on arribem a una de les parts cabdals del cas.

Per donar validesa a la seva decisió, l'Ajuntament es basa en els informes emesos pel nou arquitecte municipal i l'assessor jurídic extern de l'Ajuntament. En el seu informe, el nou arquitecte municipal destaca entre d'altres l'incompliment de la cessió a favor del municipi de l'obligat 10% de l'aprofitament mitjà del sector; qualifica d'errònia la ponderació dels coeficients atorgats, i també qualifica d'arbitrària l'assignació de les finques resultants. Davant aquest informe, l'assessor jurídic de l'Ajuntament proposa que, davant la contundència de les afirmacions de l'arquitecte municipal, s'estimi el recurs presentat pel Bloc Olesà, i per tant, que s'anul·li l'aprovació definitiva de la reparcel·lació de Cal Candi. Hem de destacar que aquesta anul·lació suposava aturar el desenvolupament del sector, per tornar a iniciar els tràmits.

Doncs bé, la sentència del Jutjat Contenciós Administratiu número 10 de Barcelona que declara nul·la la resolució presa per l'Ajuntament diu, entre d'altres, que la decisió del consistori no va estar prou fonamentada.

D'una banda, en la seva sentència la jutge diu que no es pot considerar que les al·legacions efectuades pels regidors del Bloc Olesà en el seu recurs de reposició puguin ser la base i el fonament de la resolució de l'ajuntament del 23 de maig del 2007, ja que, lluny de fonamentar en el seu cas els “concisos informes de l'arquitecte en cap i l'assessor jurídic”, diu literalment la sentència, no es pot pretendre que la resolució està prou motivada perquè els motius estan exposats en el recurs del Bloc. I és que, prossegueix la jutge, l'ajuntament oblida que la resolució que anul·lava la reparcel·lació es basava en els informes tècnics, sense reflectir tots i cadascun dels motius del recurs de reposició dels regidors del Bloc.

A més, la jutge també carrega contra els informes de l'arquitecte municipal i l'assessor jurídic, dos tècnics que ja no treballen actualment a l'Ajuntament d'Olesa. De l'informe de l'arquitecte diu que és “lacònic”, i també rebutja l'informe de l'assessor jurídic, que es basava en la contundència de les afirmacions del tècnic per proposar l'estimació del recurs del Bloc. Per a la jutge, la contundència “és tan dèbil com els arguments exposats per un i altre tècnic”, segons diu literalment la sentència.

Per tant, la jutge no considera raó suficient per a l'anul·lació de la reparcel·lació els informes de l'arquitecte municipal i l'assessor jurídic, ja que considera tenen moltes mancandes. Per acabar-ho d'adobar, la jutge critica que per justificar la seva decisió l'Ajuntament es basés en aquests dos informes, i obviés un altre informe elaborat pels serveis jurídics de la Diputació de Barcelona que justifica els informes de l'arquitecte municipal recusat, i que diu que els drets de l'Ajuntament en la reparcel·lació de Cal Candi s'han calculat de la mateixa manera que els de la resta de propietaris del sector. Aquest informe de la Diputació, diu la sentència, també diu que el projecte acompleix la legalitat quant a la ponderació dels valors de les finques resultants.

Per tot plegat, la jutge considera que l'anterior rquip de govern, quan va prendre la decisió d'anul·lar la reparcel·lació de Cal Candi, va concórrer en “arbitrarietat i desviació de poder”, ja que, prossegueix la sentència, “si el recurs dels regidors del Bloc era la defensa de l'interès públic” no entén per què l'Ajuntament va obviar l'informe de la Diputació que determina que, si en tot cas hi ha hagut perjudici econòmic, en cap cas va ser pels informes emesos per l'arquitecte municipal (recordem encara suspèn del seu lloc de treball). Segons la sentència, el que hauria d'haver fet l'Ajuntament era desestimar les al·legacions presentades pel Bloc Olesà.

Per tot plegat, la jutge sentencia que la resolució de l'ajuntament d'Olesa segons la qual s'anul·la l'aprovació definitiva de la reparcel·lació de Cal Candi és nul·la, ja que infringeix els principis que regeixen en matèria administrativa, ja que, segueix la sentència, es va resoldre “amb desviació de poder, arbitrarietat, i vulnerant la confiança legítima que assisteix a tot administrat”. Per tot plegat, i en base també a l'informe de la Diputació de Barcelona, la jutge estima la denúncia interposada per la Junta de Compensació de Cal Candi i determina que s'haurà de mantenir el text del projecte de reparcel·lació aprovat el desembre del 2006. La sentència també diu que les costes del procés judicial aniran a càrrec de l'ajuntament d'Olesa.

Va ser ERC d'Olesa qui, en el darrer ple ordinari, va donar pistes sobre una sentència judicial desfavorable a la decisió presa a finals de la legislatura passada al voltant de Cal Candi. En declaracions a Olesa Ràdio, l'Alcalde d'Olesa, Jaume Monné, ha resumit què comporta aquesta sentència per al consistori olesà; la sentència té un doble efecte. Per una banda, l'Ajuntament haurà de fer front a la quantia de les costes per una decisió presa per l'anterior equip de govern que, consideraz la jutge, no va ser correcta. I per altra banda, desencalla el procés de desenvolupament de Cal Candi, aturat des que es va decidir anul·lar el projecte de reparcel·lació.

En aquest sentit, i segons l'alcalde, vista l'actual situació de crisi econòmica, no està clar que el procés per continuar amb el desenvolupament de Cal Candi s'iniciï d'immediat.

L'equip de govern ja s'ha posat en contacte amb la Junta de compensació de Cal Candi per parlar de al resolució i iniciar converses per veure com es reemprendrà el procés.

(Font: Olesa Ràdio – 90.1FM) - Apunta't al podcast de la ràdio: www.olesaradio.tk  

Prohibida la reproducció total o parcial d'aquesta informació sense citar la font.