Ajuntament d'Olesa de Montserrat

El Ple de l’Ajuntament d'Olesa ha aprovat una modificació de les ordenances fiscals per al 2023 que afecta sis tributs: l’Impost de Béns Immobles (IBI); l’Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE); la taxa per la col·locació o instal·lació d’anuncis en béns municipals; l’Ordenança general reguladora de les taxes per prestacions de serveis; la  taxa per la recollida, tractament i eliminació de residus sòlids urbans, i la taxa del cementiri municipal vell i de l’edifici de serveis funeraris. 

L’alcalde d’Olesa, Miquel Riera, va recordar durant la sessió plenària, celebrada dijous al vespre, que a través de l'aprovació de les ordenances fiscals el plenari determina els ingressos que faran possible la construcció del pressupost per a l’exercici següent, que es donarà a conèixer al Ple ordinari del mes de novembre. L’alcalde també va destacar que “a través dels ingressos podem calcular la quantitat de serveis que té capacitat de donar el municipi”.

La regidora d’Hisenda, Lourdes Vallès, va advertir que tocava "prendre decisions delicades i molt importants” derivades de la duplicació del cost dels subministraments i l’increment de l’IPC que, “tot apunta que arribarà al 10% a finals d’any”. Vallès va detallar que l’ajuntament es finança gràcies als ingressos que obté del PIE (Participació en els Impostos de l’Estat); les ordenances fiscals locals (impostos, taxes i preus públics); subvencions d'altres administracions i préstecs. Per tant, periòdicament l’ajuntament ha d’incrementar els imports dels impostos “per actualitzar preus i ajustar-se a la realitat actual”, va explicar la regidora, que hi va afegir que “si els ingressos no s’incrementen, no es poden pagar tots els serveis que dona l’ajuntament”.

En el cas de l’Impost de Béns Immobles (IBI), el tribut s’incrementa en un 5% en el cas de béns urbans i rústics. A més, la proposta d’enguany aprofundeix en les novetats en l'ordenança introduïdes el 2018, quan es va determinar que el tipus de gravamen seria més elevat en determinats béns urbans, per als quals l’ordenança fa una classificació depenent dels usos d’aquests béns. Així, l'ordenança marca un valor cadastral mínim per a cadascun dels usos, a partir del qual són d’aplicació els tipus diferenciats. Aquest tipus només s’aplica al 10% dels béns immobles urbans que, per a cada ús, tinguin major valor cadastral.

Així, als cinc usos  aprovats el 2018 (aparcaments; comercial; ensenyament i cultura; industrial, i oficines) ara se n'incorporen dos de nous: edificis singulars i sòl sense edificar, obres d’urbanització, jardineria i construccions ruïnoses. En aquests dos nous casos s’ha establert un tipus de gravamen de l’1,10% a patir dels valors cadastrals de 200.000 € i 90.000 €, respectivament.

Pel que fa als habitatges buits, el govern municipal ha anunciat que l’objectiu és fer efectiu el 2023 el recàrrec del 50% de l’IBI pern a aquests casos. Sobre la bonificació del 95% de l’IBI als immobles que es destinin a lloguer social a través de l’Oficina Local d’Habitatge, enguany s’amplien els subjectes passius que hi poden accedir.

La regidora d’Hisenda també va explicar durant el Ple que es modifiquen les bonificacions de l’IBI pels immobles en els quals s’hagin instal·lat sistemes per a l’aprofitament tèrmic o elèctric de l’energia provinent del sol. La bonificació que es va aprovar dijous va ser del 30% durant cinc anys (fins ara es bonificava durant 10 anys).

També s’han modificat parts del redactat de l’ordenança per millorar-ne la gestió amb relació al programa de mediació de lloguer social d’habitatges.

Respecte a l’Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE), s'actualitzen els coeficients i s'incrementa un 5%.

Quant a la taxa de residus sòlids urbans i amb l’objectiu d’assolir progressivament un grau de cobertura òptim dels costos del servei, s’incrementa en un 6% la quota tributària als habitatges i un 10% als comercials. El regidor de Medi Ambient i Sostenibilitat, Ivan Carreira, va explicar que un dels motius per l’increment “és l’augment del cost de l’energia en el tractament dels residus” i perquè la taxa “només cobreix el 75% del servei en el cas dels particulars i del 40% dels comercials”. Segons Carreira, l’increment en la taxa suposa uns 7 € a l’any per a un habitatge tipus, i en el cas dels comerços, uns 15 € anuals per a un comerç d’uns 100 m2. En el cas de grans superfícies, com els supermercats, l’increment és d’uns 102 € a l’any.

D’altra banda, la taxa per la col·locació o instal·lació d’anuncis en béns municipals, passa de ser autoliquidació a liquidació i a l’ordenança general reguladora de les taxes per prestacions de serveis també es modifica el redactat de la taxa per anuncis publicitaris a l’emissora municipal i es suprimeix la taxa al mitjà de comunicació municipal “Nunci de la vila” i a l'“Agenda de cultura”. Finalment, es suprimeix la taxa del Cementiri Vell i qualsevol referència a causa del seu enderroc.

Presentades al Ple la proposta d'ordenances, va començar el debat amb la resta de grups municipals.  Des de Junts per Catalunya, el regidor Domènec Paloma va assegurar que “ens trobem amb un IPC desbocat” i que  l’ajuntament ha d’equilibrar ingressos i despeses amb unes ordenances motivades “malauradament” pel context econòmic i així continuar oferint els serveis municipals “tan necessaris per a la gent més vulnerable”.

Marc Serradó, regidor de la CUP, va valorar positivament la proposta presentada per l’equip de govern en “un moment complicat”. El regidor va destacar el tancament de l’IPC en un 8,9% aquest mes d’octubre “amb un govern espanyol que no ha apujat els sous al mateix nivell i un Banc Central Europeu que ha pujat els tipus d’interès com no ho ha fet en dècades”, el que comporta una “condemna” per a la majoria de famílies. El regidor també va avançar que la CUP aprovaria les ordenances per mantenir els serveis públics; recaptar de manera equitativa, racional i responsable; diversificar les fons de recaptació; garantir les millores salarials dels funcionaris públics, i “seguir endavant amb els projectes que té Olesa”.

El regidor de Ciutadans, Carlos Navia, va dir que “no hem vist una política d’estalvi” per part del govern local en “edificis municipals amb l’aire condicionat o la calefacció amb les portes obertes”. El regidor de Ciutadans també va fer referència a l’estalvi que podria fer el municipi amb l’enllumenat del sector urbanitzat de Cal Candi “on no hi ha habitatges ni res”. Sobre l’augment de la taxa de residus sòlids, Ciutadans creu que en el cas dels comerços i les empreses pot fer que això els faci “espantar” a l’hora d’establir-se al municipi, i en el cas dels particulars van al·legar que no s’havia vist “un esforç per educar la ciutadania com reciclar”.

Des d’ERC, Jordi Parent es va mostrar favorable a la modificació de les ordenances fiscals i va felicitar l’equip de govern per la seva “valentia”. A més, va apuntar que, si l’IBI ja és una ordenança progressiva “amb la part de l’IBI diferenciat encara la fa més” i va afirmar que en el cas de “l’increment en un 5% encara s’hi hagués pogut anar més enllà tenint en compte que és l’impost que “fa créixer més la bossa d’ingressos”. Parent també va considerar que la taxa de residus sòlids podria haver estat “més agosarada”. D’altra banda, el regidor d’ERC va apostar per establir noves mesures per incrementar els ingressos municipals com fomentar l’establiment d’empreses als polígons industrials o  la creació d’un pla de racionalització del consum de l’energia als edificis municipals.

Per part del PSC, el regidor Fernando Vicente va demanar si s’havia contemplat la bonificació per altres energies alternatives més enllà de les plaques fotovoltaiques com, per exemple, l’aerotèrmia o l’aprofitament d’aigües fluvials. Tanmateix, Vicente va dir que la reducció de la bonificació per plaques fotovoltaiques “és un canvi de les regles del joc enmig del partit amb una reducció de deu a cinc anys”.  Per la seva banda, Carlos Fernández va començar la seva intervenció explicant que, al PSC, “sempre hem apostat per una fiscalitat justa, progressiva i adequada que alliberi a les persones amb rendes més baixes i penalitzi les més altes”. Respecte a l’increment de la taxa de residus sòlids, Fernández va considerar que “no podem augmentar una taxa que a dia d’avui és insuficient i en la qual l’increment no genera cap millora al servei”, en referència al fet que el canvi de model previst en la recollida d’escombraries no s’aplicarà fins que no acabi l’actual contracte.

A continuació, l’alcalde d’Olesa, Miquel Riera, va respondre a Ciutadans que, respecte a l’eficiència energètica, “el gruix dels estalvis fa molts anys que s’està fent”, amb mesures com la substitució de tot l’enllumenat públic per tecnologia LED; la millora d’eficiència energètica d’una de les façanes de l’Escola Municipal d’Arts i Oficis; la nova maquinària per escalfar l’aigua de la piscina i el monitoratge de diversos equipaments municipals, tot i que considera que “se n’han de fer molts mes”.

L’alcalde va indicar també que, a causa de l’emergència sanitària, molts treballadors del consistori mantenen la rutina de la renovació de l’aire ventilant els espais, ja que “el que hem viscut durant els anys de Covid, costa molt revertir-lo”. Respecte a l’enllumenat de Cal Candi, Riera va recordar que l’obra d’urbanització encara no ha estat recepcionada per l’Ajuntament i, per tant, el consum elèctric l’assumeix la Junta de Compensació encarregada de les obres d’urbanització. L’alcalde, però, sobre aquest tema va puntualitzar que es recomana mantenir il·luminats sectors sense urbanitzar per dissuadir el vandalisme.

A les preguntes del PSC, l’alcalde va explicar que totes les bonificacions referents a l’IBI i que es poden aplicar des dels ajuntaments estan recollides a la Llei Reguladora d’Hisendes Locals (RDL 2/2004) i que, en aquest cas, no es contempla l’energia aerotèrmica. Sobre la motivació per reduir la bonifació per plaques fotovoltaiques de 10 a 5 anys, l’alcalde va assegurar que “en el seu dia, era necessari incentivar l’energia fotovoltaica, però ara, arran de la baixada dels preus al sector i l’augment dels preus de l’energia, la inversió de per si ja és molt positiva”.

La proposta d’ordenances fiscals per al 2023 va quedar aprovada amb els vots favorables del Bloc Olesà, ERC, CUP i Junts per Catalunya, el vot contrari de Ciutadans i l’abstenció del PSC.

Aprovació del Pla d'Emergència en situacions de Sequera (PES)

El Pla d’Emergència en situacions de Sequera (PES) va rebre dijous l’aprovació del Ple amb els vots a favor del Bloc Olesa, CUP i Junts per Catalunya, el vot contrari de Ciutadans i del PSC i l’abstenció d’ERC.

El regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament d’Olesa va ser l’encarregat d’introduir aquest punt, explicant que, segons la Llei del Pla Hidrològic Nacional de 2021, els municipis amb una població empadronada igual o superior a 20.000 habitants, han d’elaborar un Pla d’Emergència en situacions de Sequera (PES) i presentar-lo a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Carreira va especificar que, per tal de complir amb la normativa, i després de no tenir respostes favorables a través de la borsa de feina del Col·legi d’Enginyers, l’ajuntament va contractar la redacció del document a una empresa amb enginyers tècnics col·legiats al capdavant. El regidor de Medi Ambient també va explicar que, durant la seva redacció, es van realitzar diverses aportacions de la Comunitat Minera, com a propietària de les instal·lacions i distribuïdora de l’aigua potable al municipi. Carreira va detallar que el Pla quantifica els recursos hídrics disponibles, els consums d’aigua i la demanda que hi ha en situació de normalitat i les mesures a aplicar en cada escenari de sequera, entre d’altres.

El regidor de Ciutadans, Carlos Navia, va dubtar, al seu torn, de la professionalitat de l’empresa escollida per a l’elaboració del Pla i el procés de selecció d’aquesta.

Des del PSC, Fernando Vicente també va qüestionar l’empresa contractada i va assenyalar que havia comprovat l’originalitat del document i més de la meitat del contingut “no és original”, destacant especialment la semblança amb el Pla Director de la Comunitat Minera.

En aquest sentit, Carreira va reiterar que el professional que va elaborar l’informe és un enginyer col·legiat i que, al seu càrrec, “no pot estar al darrere de totes les empreses de contractes menors”. El regidor va afegir que la majoria de plans dels municipis de l’entorn són similars perquè responen als mateixos objectius i accions a emprendre en situacions de sequera.

Davant d’aquests aclariments, el regidor de Ciutadans va tornar a intervenir per dir a Carreira que “estava obligat com a regidor a conèixer totes les empreses que es contracten des del seu departament” i va demanar la dimissió del regidor del Bloc Olesà.

En aquest sentit, l’alcalde d’Olesa, Miquel Riera, va demanar a Navia que es disculpés amb el regidor de Medi Ambient, destacant la implicació de Carreira als seus departaments i la necessitat dels regidors de delegar moltes feines.

Pròrroga del Pla Local de Joventut 

El regidor de Joventut, Xavier Rota, va proposar l’aprovació de la pròrroga del Pla Local de Joventut, que finalitza el 2022, ja que la Diputació de Barcelona no ha convocat per enguany el suport econòmic per a la realització del nou Pla. Aquesta situació, va dir Rota, fa que el departament “no pugui assumir amb personal propi” l’elaboració del nou Pla Local de Joventut degut a la “gran envergadura del procés”. Segons el regidor, més enllà de la qüestió econòmica, també hi ha “una motivació tècnica d’acabar d’implementar algunes accions que van quedar truncades per la pandèmia donada la no presencialitat de les activitats”. La pròrroga permetrà fer una valoració completa al llarg de l’any vinent per l’elaboració d’un de nou per a 2024, “que tingui en compte polítiques, recursos i necessitats de la Joventut i que lluiti contra la crisi econòmica que afecta el col·lectiu jove”, va dir Rota. 

Des de la CUP, Miquel Barreres, va recolzar la idea de que la “manca de suport econòmic és una limitació important per a la realització de qualsevol feina”, tot demanant un aclariment sobre què condiciona la capacitat del departament de Joventut a l’hora d’assumir l’envergadura de feina. Barreres també va reclamar un esborrany de com vol encarar el proper Pla Local de Joventut l’equip de govern. 

La regidora de Ciutadans, Olga Vanesa Carrasco, va demanar un detall de les accions que s’han portat a terme en els darrers anys així com saber si hi ha alguna subvenció a la qual no s’està optant per no comptar amb un nou Pla. 

Carlos Fernández, del PSC, també va reclamar una valoració del Pla actual. El regidor va puntualitzar, a la seva intervenció, que al període entre 2020 i 2022 “s’ha publicat un altre recurs que es titula Diagnosi, avaluació i disseny intermèdia per als plans locals de Joventut i que s’adreça a poder formar al personal propi en l’elaboració de plans locals”. Des del mateix grup municipal, Uriel Pujol, va demanar que en el nou pla s’incloguin recursos envers la salut mental. 

El regidor de Joventut, Xavier Rota, va respondre a les preguntes formulades per part del PSC confirmant que sí s’havia iniciat el recurs corresponent, però que va quedar “aturat per la baixa temporal de la responsable del departament” i es reprendrà a les properes setmanes. Respecte a la salut mental, el regidor va recordar el projecte “Connecta’t” per a joves, unes sessions online que van sorgir arran de la pandèmia i “entre novembre i desembre d’aquest any tenim previstes 145 sessions individuals d’una hora”.

 Rota va dir que “els plans locals de Joventut sempre s’han elaborat comptant amb la subvenció de la Diputació” ja que és una tasca que el departament no pot assumir. I va recordar que, a partir de 2023, és quan es farà una avaluació de com ha funcionat “per fer un pla el més complet i realista possible”. 

Després d’un estira-i-arronsa, el punt es va aprovar amb els vots a favor del Bloc Olesa, PSC, ERC, CUP i Junts per Catalunya, i l’abstenció de Ciutadans.

Moció per la crema de restes vegetals en explotacions agrícoles

El Ple de l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat va aprovar una moció conjunta de Junts per Catalunya, Bloc Olesà i CUP per la crema de restes vegetals en explotacions agrícoles. Segons diu la moció, en l’article 27 de la Llei estatal de residus i sòls contaminants 7/2022 per una economia circular, que afecta el tractament de residus agrícoles que recull la normativa europea, “es podrà permetre la crema d’aquests residus amb caràcter excepcional i sempre que tinguin l’autorització individualitzada corresponent que permeti la crema, per raons de caràcter fitosanitari”. Per aquest motiu, la moció reclama “el desenvolupament d’una normativa adaptada que habiliti la crema d’aquestes restes vegetals sense necessitat de demanar permisos i al·legar a raons fitosanitàries, i sense que suposi un sobrecost per la pagesia”.

Domènec Paloma, de Junts per Catalunya, va presentar la moció indicant que aquesta afecta especialment al municipi per la “poda de l’olivera”. Segons Paloma, la normativa impacta principalment a les explotacions agrícoles “de caràcter familiar o més petit” donat que “a les grans explotacions, probablement, no tinguin problemes per a la contractació d’un enginyer per a la justificació de què hi ha un problema fitosanitari”. El regidor de Junts per Catalunya va reclamar “que progressi aquesta moratòria i que, a través de la Generalitat, s’autoritzin aquestes cremes” per, a més, evitar l’acumulació de restes vegetals a la muntanya.

La moció va quedar aprovada amb els vots favorables del Bloc Olesà, PSC, ERC, CUP i Junts per Catalunya i el vot contrari de Ciutadans.

Sancions per infracció a l’Ordenança municipal de control, protecció i tinença d’animals.

Tots els grups municipals van votar a favor de les sancions interposades a dues persones ciutadanes del municipi: una de 3.216,46 € per no inscriure el gos considerat potencialment perillós en el Registre específic del municipi, no contractar l’assegurança de responsabilitat civil exigida, trobar-se un gos potencialment perillós en llocs públics sense morrió o sense estar objecte a una corretja i no identificar ni tenir la llicència corresponent de l’animal. L’altra ascendeix a 1.652,78 € per tenir gossos o animals potencialment perillosos sense llicència i no contractar l’assegurança de responsabilitat civil. Les sancions s’han interposat d’acord a l’establert als articles 52.30 i 53.14 de l’Ordenança municipal de control, protecció i tinença d’animals de l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat.

Declaració obres d’especial interès municipal

L’ordre del dia va contemplar molts punts que feien referència a la composició de diferents comissions i grups on hi ha representats els regidors municipals i que ara s’han hagut de modificar degut a la recent incorporació del regidor Santiago Gallardo en substitució de Mireia Monfort. Concretament eren sobre la Comissió Informativa d’Economia i Serveis Centrals, de la Comissió Informativa de Serveis a la Persona i de la Comissió Informativa del Codi de Conducta.

El Ple municipal va declarar aquest dijous d’especial interès municipal les obres per a l’ampliació i reforma de l’edifici de l’Institut Creu de Saba, el que suposa una bonificació del 95% de la quota de l’impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO). Hi van votar a favor tots els grups municipals.

Durant la sessió plenària, també es van aprovar tres modificacions de crèdit i la compatibilitat de dues persones treballadores de l’Ajuntament.