Ajuntament d'Olesa de Montserrat

L’alcalde i regidor de planejament urbanístic d’Olesa de Montserrat, Miquel Riera, va ser l’encarregat de començar l’acte destacant la importància del projecte perquè "suposarà transformar un espai inacabat i que serveix de façana del municipi, a la vegada que és un espai de benvinguda a través de l’estació dels Ferrocarrils de la Generalitat i un dels portals de la futura Via Blava del Llobregat". Riera ha dit que és una zona "amb greus problemes com per exemple el clavegueram" i que tot i que s’ha intentat solucionar al llarg del temps, un dels entrebancs principals és la ubicació del Cementiri vell i les complicacions per tancar-lo definitivament.

Riera va explicar al públic assistent a l’Auditori de la Casa de Cultura que el projecte de remodelació de tot l’entorn de l’estació, Cementiri vell i carrer Barcelona va començar el 2016, amb el procés de definició de la zona, un procés de participació ciutadana i en paral·lel amb les tasques administratives per aconseguir el tancament definitiu i enderroc del Cementiri vell, previ trasllat de les restes de difunts. Segons Riera, els darrers passos fins arribar a la presentació pública del projecte han estat l'elaboració de l'avantprojecte el 2019 i del projecte constructiu el 2020.

L’arquitecte del despatx RGA, Barto Buson, va explicar que l’objectiu del projecte és transformar tot aquest entorn i "fer-lo més amable per al vianant sense renunciar a la mobilitat de la zona i que es construirà una trama verda plena d'arbres". Pel que fa al Cementiri vell, un cop clausurat "esdevindrà una zona de parc, ja que està qualificat com a zona verda al Pla general d’ordenació de 1993". Buson va explicar que la zona presenta múltiples dificultats que ha calgut sortejar, com la integració de la urbanització a l’altra banda de la via del tren i la transició cap a la zona del riu. Pel que fa a la circulació de vehicles, el projecte planteja un únic vial amb un únic sentit de circulació, de plataforma única i amb un itinerari sinuós per tot l’entorn, que no serà en línia recta. Els espais d’aparcament es distribuiran en petites bosses a l’entorn de la plaça i amb la intenció que serveixin per zones de càrrega i descàrrega, parades d’autobús i taxi. Les grans bosses d’aparcament es distribuiran de forma diferent: 55 a l’alçada de l’estació però a l’altra banda de la via i 75 més a la zona de la nova caserna de la Policia.

El projecte de remodelació reconvertirà el pas subterrani en una zona oberta, amable i un espai de connexió amb el riu Llobregat i permetrà disposar per al veïnat d’aquesta nova bossa d’aparcament i alliberar-la del nou espai urbanitzat que es vol destinar de forma prioritària al vianant. L’arquitecte, a l’hora d’explicar el projecte, ha destacat que té tres eixos principals: la plaça doctor Fleming i l’entorn, la zona del Cementiri vell que es planteja com un parc en el qual es mantindran certs elements per tal de recordar l’espai i de recuperació de la memòria històrica.  A més a més, la construcció del parc servirà per habilitar de forma amable el pas cap a l’altra banda de la via del tren.

Pel que fa a les preguntes del públic, la principal preocupació va ser les places d’aparcament per al veïnat i les persones usuàries del tren. Ara mateix, hi ha tres bosses d’aparcament amb una capacitat de 130 places i amb la nova reordenació, es plantegen unes 150, però distribuïdes a un extrem i a l’altra banda de la via. Sobre aquesta qüestió, tant l’alcalde com l’arquitecte van determinar que les dinàmiques actuals de les ciutats és recuperar espai per a les persones i que això comporta algunes renúncies.

L’alcalde va explicar que el projecte executiu que es licitarà a partir d'ara per tal de posar en marxa les obres deixa fora la zona del Cementiri vell i que, paral·lelament, s’haurà de fer tot el procés per buidar definitivament el cementiri, l’enderroc, les excavacions conjuntament amb el pla de fosses de la Generalitat i la redacció del projecte constructiu que acabarà definint com serà aquesta zona verda.

El projecte de remodelació té un cost de gairebé 2 milions d’euros i que, per fer-lo possible, l’Ajuntament ha suplementat el pressupost de 2021 amb 1,5 milions d’euros per a aquest projecte, gràcies al romanent de tresoreria de 2020. Durant la sessió informativa, l’alcalde també va avançar que per complementar el projecte, la Generalitat ha iniciat el procediment per dur a terme l’execució d’un seguit de millores de la C-55 per reduir la perillositat de la via en la trama que passa per Olesa de Montserrat.