Presentació del documental Olesa 1916: un patrimoni per al futur?
L'Auditori de la Casa de Cultura va ser l'escenari per fer la presentació del documental basat en unes pel·lícules de principis del segle XX que han estat restaurades i que mostren com era l'Olesa de Montserrat de fa cent anys. El documental, a més, planteja un debat entorn al patrimoni i la memòria històrica com a eines de cohesió social.
El regidor de Cultura i Memòria històrica de l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat, Xavier Rota, va ser l'encarregat de dur a terme la presentació del documental Olesa 1916: un patrimoni per al futur? a l'Auditori de la Casa de Cultura destacant que el punt de partida del documental són "un conjunt de filmacions mudes d'entre 1916 i 1929 propietat dels descendents de la família Fosalba" i que per molts olesans i olesanes "seran del tot desconegudes tot i que durant els anys 50 i 60 era habituals projectar-les durant la Festa Major". Rota va destacar que les pel·lícules són "una font documental importantíssima per testimoniar l'evolució d'Olesa com a municipi i també les activitats culturals i tradicionals que es feien a principis del segle XX".
El director del documental, Adrià Carreras, i membre de la cooperativa audiovisual creArsa, va explicar que després que s'iniciés el 2016 el projecte de restauració de les pel·lícules per part de la Filmoteca de Catalunya, l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat els va encarregar l'elaboració d'un reportatge sobre el procés de recuperació i digitalització de les pel·lícules. Un cop fet aquest treball, Carreras va considerar que hi havia material per fer un documental que servís "per posar en valor la importància de les imatges que es poden veure a les pel·lícules".
El conjunt de pel·lícules daten d'entre 1916 i 1929 i tenen una durada de 40 minuts. Al documental, però, s'analitza l’evolució del municipi durant els últims cent anys a través de persones expertes i ciutadanes d’Olesa que ressalten la importància de les imatges que veiem en aquest material restaurat. El documental també obre el debat sobre el patrimoni i com aquest pot esdevenir una eina per entendre tant el passat, com el present i el futur. Un exercici de reflexió a partir de la trobada d’un material perdut i privat que passa a ser un bé públic i comunitari.
Després del visionat del documental, el regidor de Cultura, Xavier Rota, i l'alcalde, Miquel Riera, van lliurar a Maria Teresa Ubach, propietària de les filmacions originals, un dvd amb les imatges digitalitzades i un diploma i obsequi d'agraïment. Rota també va aprofitar per avançar que al setembre s'organitzaran uns tallers de memòria històrica per veure íntegrament les pel·lícules per tal que la ciutadania pugui reconèixer espais i persones que hi apareixen. Per la seva banda, Riera va cloure l'acte amb paraules d'agraïment a la família que ha custodiat fins ara les imatges. Riera va destacar que "les filmacions ajuden a reflexionar sobre com era el municipi i la vida de fa cent anys però que amb el documental també es fa aquesta mateixa tasca: deixar testimoni del que estava passant a l’Olesa de 2021".
