Ajuntament d'Olesa de Montserrat

El Ple de l’Ajuntament d’Olesa ha aprovat el Pla Local d’Igualtat per al període 2023-2026, la principal eina que marca el full de ruta a seguir i les accions a impulsar els propers anys per garantir la plena igualtat entre homes i dones al municipi. L’aprovació es va fer, amb el vot unànime de tots els grups municipals, dijous al vespre, durant el Ple ordinari del mes de desembre, en el qual també es va aprova una moció que reclama millores sanitàries a la comarca i, per tant, també a Olesa.

Aprovació del Pla local d'Igualtat 2023-2026

L’Ajuntament d’Olesa compta amb un nou Pla local d’Igualtat per al període 2023-2026, un document que aglutina totes les polítiques d’igualtat de gènere municipals dirigides a la ciutadania, amb l’objectiu de posar fi a les discriminacions i les situacions de violència capa  les dones. Tots els grups municipals van coincidir durant el Ple municipal celebrat dijous a valorar positivament i avalar amb el seu vot el Pla liderat pel Departament de Gènere, Feminismes i LGTBIQ+ i elaborat per la consultora especialitzada Spora Sinergies SCCL.

La regidora de Gènere, Feminismes i LGTBIQ+, Ada Agut Domènech, va detallar el procés de redacció i contingut del Pla, molt necessari perquè “malauradament a dia d’avui les desigualtats de gènere situen les dones en una situació d’inferioritat respecte els homes. La discriminació contra la dona ha estat qualificada de malaltia mortal perquè les dones són la majoria dels pobres i analfabets del món i perquè cada any moren un milió de dones pel sol fet de ser dones”.

El Pla Local d’Igualtat busca, segons la regidora, “aconseguir transversalitzar la perspectiva feminista al conjunt d’òrgans i àrees municipal i cercar la corresponsabilitat dels agents polítics i socials en la lluita pels drets de les dones i l’erradicació de la violències masclistes”.

Per a la seva redacció, primer s’ha fet una avaluació del Pla vigent, i tot i que l’assoliment dels objectius i accions ha estat elevat “ens hem adonat de la necessitat de valorar amb cura la viabilitat de les accions que es vulguin emprendre els propers anys”, va dir Agut. Un altre dels reptes és la millora de la comunicació interna i externa del Pla, i per això s’han cercat noves vies i mitjans per fer difusió dels materials i les guies de què disposa l’Ajuntament.

Quant al contingut del nou Pla, el document s’estructura en dues parts: el diagnòstic, que recull la situació i els principals problemes i necessitats d’Olesa en clau d’igualtat de gènere, i el pla d’acció, que conté les accions a desenvolupar els propers quatre anys. Aquest pla d’acció té sis eixos estratègics que inclouen, cadascun, un seguit d’objectius específics, relacionats alhora amb els Objectius de Desenvolupament sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 marcada per l’assemblea General de les Nacions Unides.

Tots els grups municipals van votar favorablement al Pla local d’Igualtat al darrer Ple, si bé algunes formacions van plantejar petites mancances que, al seu parer, té el document.

El regidor de la CUP Miquel Barreres va comentar que és “un Pla acceptable” però que el seu grup trobava a faltar que estiguessin quantificades algunes de les accions previstes. També va alertar que de les enquestes a dones realitzades en la part de diagnosi es denota “una percepció no gaire positiva respecte a activitats realitzades en dates assenyalades”. Barreres va aprofitar per demanar un seguiment i control acurat del nou Pla.

Des de Ciutadans, la regidora Vanesa Carrasco va felicitar el Departament de Gènere, Feminismes i LGTBIQ+ per “la bona feina realitzada” i pel seguiment semestral que s’ha fet del Pla que hi havia fins ara vigent.  També va preguntar si la Policia Local té una unitat especialitzada en violència de gènere i si s’havia previst tenir algun habitatge per fer acollides temporals a dones víctimes de violència de gènere.

A la consulta, la regidora Ada Agut va explicar que efectivament es disposa d’habitatges d’urgència però “no a Olesa”. De fet, va recordar, noi s’acostuma a dir on són.

El regidor del PSC Uriel Pujol va coincidir amb la CUP a destacar els comentaris recollits en les enquestes fetes a ciutadanes, que deixen patent, va dir, “que una cosa són les polítiques que implementa l’Ajuntament i una altra el que demana la gent”. També va apuntar que al protocol de dol (en cas de casos d’assassinats masclistes a Olesa o la comarca) “es faci més incís en la formació i la conscienciació, per exemple a les escoles”.

Ja al torn de portaveus, el regidor d’ERC Jordi Parent va dir que al seu partit li agrada “la transversalitat del Pla, l’augment de la despesa i l’increment de la formació que rebran els diferents departaments de l’Ajuntament”.

El Pla Local d’Igualtat 2023-2026 es va aprovar amb el vot unànime de tots els grups municipals (BO, PSC, ERC, Ciutadans, la CUP i JxC).

Moció del Bloc Olesà de suport a la moció del Consell Comarcal del Baix Llobregat sobre la manca d’infraestructures sanitàries al Baix Llobregat

També va aconseguir al darrer Ple el vot unànime de tots els grups municipals una moció entrada d’urgència pel Bloc Olesà que reclama millores en l’àmbit sanitari a  la comarca. La moció havia estat aprovada el dilluns 19 de desembre al Ple del Consell Comarcal, treballada pel Consell de Salut del Baix Llobregat amb la participació de l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat.

La moció denuncia el dèficit d’infraestructures sanitàries a la comarca, el deteriorament dels equipaments, el dèficit de personal i les condicions de treball dels professionals. El Bloc Olesà va demanar a la resta de grups que votés la urgència del punt per dos motius principals: per donar suport al més aviat possible a aquestes reivindicacions comarcals i per sumar-se al malestar social que comporta per a la ciutadania olesana els dèficits en l’atenció primària, el retard en les programacions i la pèrdua progressiva de serveis.

El debat sobre si s’havia incloure o no la moció a l’ordre del dia va ocupar bona part del debat.

Vanesa Carrasco de Ciutadans, va anunciar que el seu grup permetria que s’hi incorporés, però també va dir que potser el Bloc Olesà la presentava “les callar les possibles crítiques al veto d’una moció que volia presentar una associació legalment creada”. La regidora de Ciutadans feia referència a una moció presentada per l’entitat “Desbloquegem Olesa” que proposava la creació d’una comissió d’estudi per a la creació d’un consorci sociosanitari a Olesa, i que no va arribar al Ple perquè no va prosperar a la comissió informativa corresponent, de la qual també en va parlar el regidor d’ERC Jordi Parent. Segons Parent, aquella moció és fruït del malestar de la ciutadania olesana envers el funcionament del CAP Olesa, i “malgrat que un informe del Secretari deia que era apta per ser debatuda en Ple, no hi ha entrat perquè hi ha haver un empat entre els vots favorables de Ciutadans i els vots en contra de CUP i JxC. Va desempatar el Bloc Olesà, que va decidir que no hi entrés”.

Sobre això, el regidor del Bloc Olesà Jordi Martínez va recordar que el seu grup té minoria de vots (8 d’un total de 21) i per tant, “dir que la culpa que la moció no tirés endavant és del Bloc és arriscat”. Segons Martínez, el vot del seu grup va ser negatiu “per lleialtat de govern amb JxC”. L’alcalde d’Olesa, Miquel Riera, hi va afegir que el que demanava l’esmentada moció (una comissió d’estudi per crear un organisme sociosanitari públic) “no es pot fer” segons també un informe del Secretari municipal.

Posteriorment, i un cop votada la urgència, el regidor de la CUP Marc Serradó va manifestar que, malgrat no compartir la moció presentada per “Desbloquegem Olesa”, el seu grup es va equivocar en votar en contra de la seva inclusió a l’ordre del dia perquè “els debats s’han de poder fer al Ple.

Des del PSC, els regidors Carlos Fernández i Fernando Vicente van mostrar-se en contra de la urgència d’incloure la moció del Bloc Olesà a l’ordre del dia, ja que, al seu parer, l’equip de govern podria haver  presentat una moció específica sobre la situació sanitària a Olesa, com segons Fernández, s’havia acordat en la comissió informativa. En totes les intervencions, Fernando Vicente va insistir reiteradament amb què no era cap urgència portar la moció del Consell Comarcal al Ple.

Finalment, la inclusió de la moció del Bloc Olesà com a punt d’urgència es va aprovar amb els vots favorables de Bloc Olesà, ERC, Ciutadans, la CUP i JxC i el vot contrari del PSC.

Ja al debat de la proposta, va ser la regidora de Salut Pública, Ada Agut i Domènech, qui va defensar la moció, que proposa obrir un espai de diàleg i de planificació amb el departament de Salut de la Generalitat per analitzar municipi a municipi les necessitats d’infraestructures existents o de nova creació en l’àmbit de l’atenció primària al Baix Llobregat, així com la revisió d'horaris i serveis als CAP. També acorda consensuar amb les plantilles existents als centres d’atenció primària de la comarca la millora dels espais de treball a les necessitats dels professionals i de la població, i continuar reclamant un Pla d’actualització dels ambulatoris, consultoris i CUAPs necessaris a la comarca, així com un calendari d’execució de les obres i millores necessàries.

Ada Agut va recordar que els governs locals fa temps que reclamen a la Generalitat una millora de les instal·lacions sanitàries actuals, així com ampliacions d’espais existents i obertures de nous equipaments d’atenció primària per cobrir la demanda pública existent al conjunt de la comarca.

En aquest sentit, la regidora va detallar què ha fet l’Ajuntament d’Olesa durant els darrers anys per intentar trobar una solució a l’empitjorament dels serveis sanitaris al municipi i la comarca. En aquest sentit, des del 2019 responsables del Departament de Salut Pública i l’alcalde mantenen reunions bimensuals amb el CAP, Mútua de Terrassa, l’Agència de Salut Pública de Catalunya i Catsalut, en les quals, de manera reiterada, s’han presentat un seguit de demandes: la reducció de les llistes d’espera; la represa de les agendes nominals i les visites presencials; un servei d’urgències i atenció continuada, amb cobertura de les baixes mèdiques; agendes de ginecologia i llevadora i activitat de pre i post-part; urgències pediàtriques; reforç del servei de salut mental; millora de l’atenció telefònica; la represa de les activitats de salut comunitària; un referent de benestar emocional, i la consolidació de la treballadora social. Segons Agut, algunes d’aquestes demandes s’han aconseguit.

A més, l’Ajuntament d’Olesa també ha participat en reunions amb altres municipis de la zona nord de la comarca i en el dictamen de la situació sanitària de la comarca feta al  Consell Comarcal. També hi ha hagut trobades amb responsables de Salut de la Generalitat, com ara Meritxell Budó, secretària d’Atenció Sanitària, i aquest mateix passat dijous, abans del Ple, amb la responsable de zona de CatSalut (reunió a la qual hi van ser tots els grups municipals).

Domènec Paloma, de JxC, va donar suport a la moció assegurant que, en ser una proposta del consell Comarcal, “és bo aprovar-la per la força que pot tenir la demanda de tota una comarca” mentre es prepara, per al mes de gener, una d’específica sobre la situació sanitària a Olesa.

Precisament, des de la CUP el regidor Marc Serradó va apostar per “una moció de consens  que parli d’Olesa”. Malgrat això, va donar suport a la proposta perquè “ni la Generalitat ni l’estat estan cobrint els mínims exigibles en l’àmbit sanitari. Qui hi ha de posar recursos és la Generalitat, no l’ajuntament. Cal batallar, potser sortir al carrer i mostrar la força institucional”.

Vanesa Carrasco, de Ciutadans, va insistir que la moció del Consell Comarcal “es queda curta per les necessitats de la població”, i alhora que apostava per una moció conjunta de tots els grups sobre la situació d’Olesa, va animar la resta de membres de la corporació a sumar-se a les concentracions que els divendres fan alguns ciutadans i ciutadanes davant el CAP Olesa.

També va apostar per una moció conjunta de tots els grups Jordi Parent, d’ERC, que va destacar que és necessari poder diagnosticar, amb dades, quina és la problemàtica del CAP Olesa “valorar les necessitats i fer les demandes a la Generalitat per millor el servei”.

Fernando Vicente, del PSC, va insistir, per la seva banda, que l’equip de govern disposava de dades per poder haver presentat una moció específica sobre la situació a Olesa i va titllar el text presentat d’una acció de l’equip de govern per “cobrir l’expedient i quedar bé”.

Des del Bloc Olesà, el regidor Jordi Martínez va dir no entendre la postura contrària del PSC a que es debatés al Ple la moció del Consell Comarcal, preguntant-se “com expliquem a la gent que es manifesta al carrer que a Olesa no ho debatem?”.

L’alcalde, Miquel Riera, va recordar que el malestar per la situació sanitària no només és de la ciutadania, sinó també “dels professionals, que estan esgotats. I fer manifestacions davant el CAP és traslladar la pressió a les persones que hi treballen”. Segons riera, “les manifestacions s’haurien de fer davant de qui té la responsabilitat”, que és la Generalitat i no l’Ajuntament.

Finalment, i malgrat les diferents opinions manifestades, la moció del Consell Comarcal sobre la manca d’infraestructures sanitàries al Baix Llobregat es va aprovar amb el vot unànime de tots els grups.

Compromís amb l’Agenda 2030

L’Ajuntament d’Olesa s’ha compromès a utilitzar l’Agenda 2030 com a marc de treball compartit en el context de crisi actual i a impulsar dinàmiques internes de treball transversal orientades a alinear-hi les polítiques de reconstrucció. L’Agenda 2030 és el full de ruta global per avançar cap al desenvolupament sostenible. Aprovada per les Nacions Unides el 2015, inclou disset Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) a assolir el 2030. Els ODS cobreixen la dimensió social, econòmica i ambiental de la sostenibilitat i aborden cinc grans àmbits: planeta, persones, prosperitat, pau i aliances.

L’alcalde d’Olesa, Miquel Riera, va detallar que els darrers mesos s’ha format personal municipal per possibilitar la implementació de l’Agenda 2030 local i que s’ha creat un grup motor intern de caràcter tècnic, gràcies al suport de la Diputació de Barcelona.

L’Agenda 2030 va ser aprovada al darrer Ple amb el vot unànime de tots els grups.

Moció per a la millora del finançament de l’administració local

La demanda de la millora del finançament de l’administració local va tornar a ocupar minuts de debat al Ple municipal d’Olesa del mes de desembre, en aquest cas a través d’una moció presentada inicialment pel Bloc Olesà, Junts per Catalunya i el PSC a proposta de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) a la qual també s’hi va afegir Ciutadans.

La ponència de la moció la va fer el portaveu del Bloc Olesà, Jordi Martínez, que va recordar que malgrat que la constitució espanyola estableix que les hisendes locals hauran de disposar dels mitjans suficients per desenvolupar les funcions que la llei atribueix als ajuntaments, aquesta suficiències financera ha anat minvant progressivament i, amb ella, l’autonomia local real.

A més a més, va detallar el regidor, les administracions locals han patit diferents “sotracs”. Un va ser la reforma de l’article 135 de la constitució i la posterior aprovació de la Llei d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, que va donar peu a la LRSAL i que, segons recull la moció, no ha garantit que els municipis rebin els mitjans personals, materials i econòmics adequats.

A més, els ajuntaments han hagut d’afrontar “des de la primera línia de batalla” la pandèmia produïda per la covid-19; la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’impost de la plusvàlua (que a l’ajuntament d’Olesa li suposa recaptar 300.000 € menys); la guerra a Ucraïna, que ha incrementat amb escreix la factura energètica, i l’augment de la inflació. Tot plegat, segons Jordi Martínez, ha fet que els ajuntaments, que és l’administració més propera a la ciutania, vegin com “cada vegada tenen més retallades les possibilitats d’oferir els serveis que li pertoquen”.

Per tot plegat, la moció acorda diferents peticions al govern de l’estat, la Generalitat i les diputacions.

Al govern de l’estat se li demana un fons extraordinari en favor dels ens locals per donar resposta a l’augment de despeses vinculat, directament o indirectament, a l’increment de costos de l’energia. També que es realitzi una compensació a favor dels ajuntaments per la pèrdua d’ingressos provocada per la sentència del TC en referència a l’impost de la plusvàlua; la creació d’una dotació addicional de recursos per incrementar el finançament dels ens locals amb motiu de l’increment salarial de l’1,5% pel 2022; la derogació de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local, i que es revisi definitivament el finançament local per fer possible el mandat constitucional d’autonomia local.

Al govern de la Generalitat se li demana que actualitzi i revisi els fons de cooperació local a les necessitats actuals dels ens locals de Catalunya; que generi un Fons de Cooperació Local Extraordinari que cobreixi els increments dels costos derivats de la inflació; que presenti la Llei de Governs Locals i la Llei de Finances Locals per recuperar el principi d’autonomia local i els recursos suficients per a dur-la en plenitud, i que quan es produeixi una delegació de competències en els municipis, es faci garantint els recursos necessaris perquè puguin ser desenvolupades sense generar cap cost a les administracions locals.

Finalment, a les diputacions se les demana que sufraguin el 50% de la despesa addicional de l’increment del cost de subministraments energètics dels ajuntaments que han de suportar les administracions locals.

Jordi Martínez va afegir que, al seu parer, també s’hauria de reclamar buscar fórmules que garanteixin el principi d’equitat interterritorial, és a dir, que cada persona pugui rebre els mateixos serveis independentment del lloc on visqui.

Tots els grups municipals van estar d’acord en la necessitat de reclamar un millor finançament per als ajuntament com a administració més propera a la ciutadania.

Domènec Paloma, de JxC, va dir que “la problemàtica és clara, perquè mentre al nostre pressupost puja la despesa energètica, no s’incrementen d’igual manera els ingressos que rep l’ajuntament”.

Segons el regidor de la CUP Marc Serradó, tot i que la moció reclama un millor finançament per als ajuntaments “hem de ser més exigents” i no només “reclamar una reforma total del sistema de finançament dels ens locals” sinó també modificar la llei de contractació pública “que ens té collats”. Tot i donar suport a la proposta, per a Serradó, la moció proposada per la FMC “és una reculada” respecte a una moció aprovada anteriorment pel Ple d’Olesa sobre l’autonomia municipal. També va criticar que es demani que l’estat “pagui aquesta despesa immoral que imposen les elèctriques, perquè el que cal és posar-hi fre”.

El regidor de Ciutadans José Maria Paniello es va sumar plenament a la proposta, ja que “la de l’ajuntament és la primera porta a la qual truca la ciutadania”, i per tant, cal un millor finançament per a l’administració local.

Jordi Parent, d’ERC, va apostar perquè es treballi per una llei de finançament local “més moderna i adaptada a la realitat actual” i perquè, més que un fons extraordinari, el govern de l’Estat en creï un de permanent.

Des del PSC, el regidor Fernando Vicente va dir que entenia que aquesta és una moció a la qual tots els grups s’hi haurien de sumar.

Finalment, la moció es va aprovar per unanimitat.

Adhesió a l’Agenda Digital del Consorci Localret

El Ple municipal ha aprovat l’adhesió de l’Ajuntament d’Olesa a l’Agenda digital dels municipis de Catalunya, aprovada per l’assemblea general del Consorci Localret, que té com a missió acompanyar els ajuntaments en la transformació digital i que està integrat per 880 ajuntaments, les quatre diputacions provincials, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i 22 consells comarcals. Segons va detallar el regidor de Tecnologies de la Informació i la Comunicció (TIC) Jordi López l’agenda té com a objectiu articular la transformació digital dels municipis sent un instrument promotor i facilitador per a la concreció d’estratègies i esdevenint, entre d’0altres, un espai de trobada, coordinació i priorització dels reptes i necessitats.

El regidor d’ERC Santi Gallardo va celebrar l’adhesió i va demanar si l’ajuntament tenia pensat fer una auditoria “per saber quina maduresa digital té”. També va proposar la creació d’una comissió específica o grup de treball per implicar la resta de forces en aquest camí cap a la plena digitalització.

Sobre això, el regidor d’Innovació i Qualitat i alcalde d’Olesa, Miquel Riera, va assegurar que “la importància que li dona aquesta alcaldia és total. Hem estat tot el mandat treballant en la digitalització dels serveis”, així com amb possibilitar una bona cobertura de fibra al municipi. Per a l’alcalde “Localret és una bona bona oportunitat” per seguir aquest camí.

L’adhesió de l’Ajuntament d’Olesa a l’Agenda digital dels municipis de Catalunya, aprovada per l’assemblea general del Consorci Localret, es va aprovar amb el vot unànime de tots els grups.

Adhesió a la Xarxa espanyola de ciutats saludables

També per unanimitat es va aprovar al darrer Ple l’adhesió de l’Ajuntament d’Olesa a la Xarxa espanyola de ciutats saludables (RECS), una agrupació dins la Federació Espanyola de Municipis i Províncies que vol crear els mecanismes per aconseguir una forma estable de col·laboració en activitats per fomentar i aconseguir ciutats més saludables. Una ciutat saludable és aquella en què el govern es compromet a posar la salut en un lloc destacat de la seva agenda social, econòmica i política.

Segons va detallar l'alcalde d'Olesa, Miquel Riera, l’adhesió també és requisit indispensable per accedir a una subvenció sol·licitada per l’Ajuntament d’Olesa.

Sobre això, el regidor de la CUP Marc Serradó va lamentar que, per accedir a certes subvencions, els ajuntaments hagin d’estar adherits a certs organismes. També va dir que l’aprovació del grup a la proposta era “un sí crític, perquè hi ha una manca de finançament i, a més, no tenim competències en salut”.

El punt es va aprovar per unanimitat.  

Altres punts de l’ordre del dia

Al Ple ordinari del mes de desembre es van aprovar per unanimitat dues compatibilitats de personal municipal; el reconeixement d’una factura de 2.837 € per serveis extraordinari de la grua municipal, i una sanció per infracció greu de l’ordenança de tinença d’animals.

També es va aprovar, amb l’única abstenció del PSC i el vot favorable de la resta de grups, una esmena a la modificació de l’Impost de Béns Immobles. Concretament s’elimina la incorporació d’un nou ús per determinar tipus diferenciat per a sòl sense edificar, obres d’urbanització, jardineria i construccions ruïnoses. Aquest ús diferenciat, que tenia un gravamen diferent en funció del valor cadastral, s’elimina perquè s’ha tingut coneixement de la jurisprudència que ha declarat, per a casos iguals, la nul·litat de la mesura.

Precs i preguntes

Durant el torn de precs i preguntes, el regidor de Ciutadans Carlos Navia va anunciar la seva renúncia a l’acta per raons professionals. Navia va agrair a la resta de la corporació “haver-me escoltat” i l’alcalde, al seu torn, li va agrair “la dedicació” a l’ajuntament.

La resta de preguntes, d’ERC i el PSC, van girar al voltant d’aspectes com l’aparcament, el canvi d’ubicació del cos de voluntaris de Protecció Civil, la comissió del nomenclàtor o el servei de salut mental per a joves.

Del públic, els precs i preguntes sobretot es van centrar en la gestió sanitària a Olesa i la moció debatuda durant la sessió plenària i diferents qüestions de mobiliari públic i mobilitat.