Olesa de Montserrat, Esparreguera i Abrera uneixen forces per reclamar una millor atenció als CAP

Els tres municipis s’han reunit per compartir neguits i planificar accions conjuntes per reclamar a la Generalitat millores en la gestió dels Centres d’Atenció Primària.

Image
Reunió de responsables de Esparreguera i Abrera junt a la Regidora de Salut d'Olesa

Responsables polítics de Salut Pública dels ajuntaments d’Olesa de Montserrat, Esparreguera i Abrera s’han reunit amb l’objectiu d’unir forces per reclamar millores als respectius CAP, davant la impotència que senten per l’actual gestió dels centres. La trobada ha tingut lloc a l’Ajuntament d’Olesa i ha comptat amb l’assistència d’Ada Agut i Domènech, regidora olesana; Emmanuel Ortí López, d’Esparreguera, i Sara Roca i Ibáñez, d’Abrera.

Tot i que la incidència de la covid-19 va minvant, els serveis que es van retallar amb motiu de la pandèmia no s’han recuperat encara, com ara l’horari d’obertura, que es va reduir fins a les 20 h, quan abans de l’esclat de la crisi sanitària era fins a la mitjanit. Precisament, una de les queixes de la ciutadania és que a partir de les 20 h, en cas d’urgència mèdica, s’ha de desplaçar fins el CUAP de Sant Andreu de la Barca o a l’Hospital de Martorell. A més, els horaris de les farmàcies de guàrdia també s’han reduït.

Els tres municipis també consideren que la manca de personal que pateixen els CAP fa que el servei sigui del tot insuficient i provoqui el descontentament entre la ciutadania. Algunes de les queixes més habituals és la dificultat de contactar amb el CAP telefònicament, les llargues cues que s’han de fer al centre i les llistes d’espera per accedir als metges de família i especialistes.

Per tot plegat, les regidories de Salut Pública d’Olesa, Esparreguera i Abrera han decidit impulsar accions de manera conjunta per poder pressionar de forma més eficaç i aconseguir millorar la gestió actual dels CAP. De moment, es contactarà amb la resta d’ajuntaments del Montserratí per ampliar al màxim els municipis que s’hi vulguin implicar i es demanarà una reunió amb la màxima responsable de la Regió Sanitària Metropolitana Sud.

A més, els tres municipis coincideixen també en la necessitat de poder disposar d’un nou CUAP que doni servei a la zona. Ara mateix el CUAP de referència és el de Sant Andreu de la Barca, i per aquesta raó moltes persones opten -per raons de proximitat i de manca de transport públic que connecti amb Sant Andreu- per anar a l’Hospital de Martorell, saturant les urgències.

L’Ajuntament fa reunions periòdiques amb CatSalut i Mútua de Terrassa

L’alcalde d’Olesa, Miquel Riera, i la regidora de Salut Pública, Ada Agut i Domènech, juntament amb tècniques del departament, mantenen reunions periòdiques amb responsables de CatSalut, Mútua de Terrassa i el CAP Olesa, precisament per reclamar millores al servei del CAP. En aquestes reunions, que es fan cada dos mesos, traslladen les queixes que formula la ciutadania. La darrera reunió va tenir lloc dijous a la tarda.

En totes les trobades l’Ajuntament reclama el retorn de l’atenció mèdica presencial i un reforç en la cobertura de baixes; la represa de les activitats de salut comunitària, i una solució per als problemes amb el call center que s’encarrega de concertar les visites. En les reunions també es fa repàs de la situació de la pandèmia. En aquest sentit, CatSalut ha informat que la incidència de la covid-19 està de baixada però que al Baix Llobregat la millora està costant una mica més que a la resta de Catalunya.

Quant a la recuperació de serveis al CAP, el centre ha informat que la situació a urgències va millorant però hi ha un problema de manca de professionals a la plantilla que CatSalut està intentant solucionar.

Pel que fa a les activitats de salut comunitària, el CAP Olesa té previst anar-les recuperant entre els mesos de març i abril, com és el cas de les classes prepart i postpart, les caminades pel medi natural o la consulta oberta als centres educatius. D’altra banda, Mútua de Terrassa ha informat que és previst que al març també s’incorpori un/una nutricionista, amb abordatge comunitari i dedicació del 40%, i a l’abril, la figura del referent de benestar emocional, un perfil de psicòleg clínic amb abordatge comunitari (grups de dol, soledat de la gent gran, grups d’adolescents...).