Ajuntament d'Olesa de Montserrat

El catedràtic d'Educació Comparada de la Universitat Autònoma de Barcelona, Ferran Farrer, ha demanat, en declaracions a Olesa Ràdio, més temps i menys canvis a les polítiques educatives, i també paciència per tal d'aconseguir òptims resultats educatius. Farrer ha fet aquestes declaracions en un dia en què s'aprovava la primer llei d'Educació de Catalunya, la LEC, nascuda del consens del Pacte Nacional per a l'Educació.

La LEC ha superat un canvi de color polític al capdavant del Departament d'Educació, tres consellers diferents, quatre vagues de l'escola pública, ha registrat una xifra rècord d'esmenes presentades pels parlamentaris i ha desunit els socis del Govern d'Entesa. Aquesta és una llei cridada a blindar la immersió lingüística i desmuntar la pressió de la tercera hora de castellà, fer resistir a l'escola pública l'onada d'immigrants i donar estabilitat a un servei educatiu on conviuen el model públic i el concertat.

Ferran Farrer, catedràtic d'educació comparada, ha afirmat que la situació de l'educació a Catalunya és millorable, ja que tenim un seguit de problemes que convé afrontar i solucionar, que són importants en un sistema educatiu.

Si comparem la situació de la política educativa catalana amb la de la resta d'Europa, segons Farrer, ens trobem amb problemes com l'alt fracàs escolar en primària, i una baixa finalització dels estudis en els trams compresos entre els 16 i els 18 anys, ja que patim un abandonament escolar força més elevat que la mitjana europea.

Com millorar aquesta situació? Farrer apunta vàries fórmules: una millora de la política educativa clara, definir el model educatiu que es vol implementar i compartir la responsabilitat educativa amb la ciutadania, per tal de lluitar contra l'absentisme escolar.

Per superar l'actual situació, el catedràtic d'educació comparada ha reclamat temps, i una actuació constant, sense canvis de polítiques educatives condicionats als canvis de color polític. En definitiva, diu, és important l'estabilitat. Segons Farrer, només així s'assoliran els estàndards europeus desitjats.

Tornant a la Llei d'Educació de Catalunya, fixem-nos en els principals punts que la conformen:

-     (Competències) La Llei d'educació de Catalunya desenvolupa al màxim les competències de l'Estatut en matèria educativa i compleix el mandat del Pacte Nacional per a l'Educació.

 -     (Model educatiu propi) Defineix el Servei d'Educació de Catalunya tenint en compte els criteris d'equitat, suficiència, excel·lència i corresponsabilitat.

-     (Modernització) Aposta per l'autonomia dels centres, reforça el paper de les direccions dels centres públics i crea l'Agència d'Avaluació de Catalunya.

-     (Cossos propis) Dóna la possibilitat de crear els cossos docents propis de Catalunya, amb proves d'oposició catalanes i amb procediments d'accés específics. Alhora manté els drets dels actuals funcionaris docents.

-     (Proximitat) Aprofundeix en els mecanismes de corresponsabilització amb les administracions locals i preveu unitats de planificació com la zona educativa.

-     (Convivència) Els centres educatius hauran de formular una carta de compromís on s'expressi el marc de convivència que haurà de ser assumit per les famílies.

-     (Llengua) La Llei permet blindar el model lingüístic català i aposta decididament pel trilingüisme.

-     (Pressupostos) La memòria econòmica de la Llei preveu que quan aquesta estigui desplegada del tot, en un termini màxim de 8 anys, els pressupostos destinats a educació s'incrementin en 1.500 milions d'euros respecte de l'actualitat.

-     (Inversió) En 8 anys, la inversió en educació haurà de ser equivalent al 6% del PIB.

En quant a les veus contràries, des de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica, representada per Ricard Aymerich, se subratlla que el referent per mesurar la llei és el Pacte Nacional per a l'Educació. 'És una llei molt oberta, molt escolar', un fet que no els acaba de convèncer ja que ells preferien un text 'més educatiu'. La llei parla de sistema educatiu de Catalunya, enlloc de sistema públic d'educació, un canvi que no aproven els sindicats però tampoc als moviments pedagògics, que consideren que no s'ajusta 'del tot a l'esperit del Pla Nacional d'Educació'.

El President de la Federació d'associacions de pares i mares d'alumnes (FaPaC), Walter Garcia, diu que el text 'no assegura que tots els centres que el formen participin en igualtat de condicions en l'escolarització dels alumnes amb necessitats educatives específiques', gran preocupació de la Federació, que ja va denunciar la setmana passada que algunes escoles públiques pateixen una sobrecàrrega d'alumnes amb aquestes necessitats, fonamental immigrants.

La portaveu parlamentària d'Iniciativa, Dolors Camats, justifica la decisió del seu partit polític de no votar a favor de la totalitat de l'articulat de la nova llei dient que no poden 'avalar una llei que pretenia ser de país, de consens i el resultat del PNE i que no serà ni de país, ni de consens ni el resultat del PNE'.

Finalment, la portaveu d'USTEC·STEs, Rosa Cañadell, lamenta que s'aprovi finalment una llei en contra de l''opinió de tota la comunitat educativa'.

(Font: Olesa Ràdio – 90.1FM) - Apunta't al podcast de la ràdio: www.olesaradio.tk

Prohibida la reproducció total o parcial d'aquesta informació sense citar la font.