Ajuntament d'Olesa de Montserrat

El regidor de Cultura i Memòria històrica de l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat, Xavier Rota, va ser l'encarregat de començar l'acte destacant la singularitat de l’Audiència Memorial d’Olesa, la 5a que es celebra a Catalunya promoguda per la Diputació de Barcelona, perquè es fa “amb els testimonis dels besnets, per tant familiars de quarta generació, de les persones víctimes de la Guerra Civil”. Per Rota, aquests testimonis són importants per conscienciar i sensibilitzar la població més jove i treballar perquè “els fets del passat no tornin a succeir en el futur”.

Des de l’organització, un dels conductors, Jordi Palou, director d'Aequitas i mediador en conflictes, va explicar el funcionament de l’Audiència Memorial que va definir com un "exercici de memòria pública amb l’objectiu que fets silenciats puguin ser explicats en públic" i fer-ho des d’un punt de vista plural, des de l’inici de la Guerra Civil fins a la instauració de la democràcia després de la dictadura franquista. Palou va explicar que a Olesa els testimonis es centrarien sobretot en episodis relacionats amb la Guerra Civil i la primera etapa del franquisme.

A l’Audiència Memorial d’Olesa de Montserrat els testimonis van ser els següents: Joan Parent Margarit, Ingrid Moragas Margarit, Marc Campany Gabarrós, Pau Figueras Bartés, Uriel Pujol Fernández, Meri Arenas Sedano, David Pérez Castells i Xavier Rota Boada.

Joan Parent Margarit va explicar la història familiar en relació al seu besavi, Benet Margarit Font, industrial d’Olesa de Montserrat assassinat el 26 de juliol de 1936. Durant el seu testimoni, Parent va centrar-se en tot el que va suposar l’esclat de la Guerra Civil per la seva besàvia, Carme Duran Duran, que entre el 21 i el 26 de juliol del 36 va viure els assassinats del seu germà, Jaume Duran Duran, el seu marit, Benet Margarit Font i el seu fill gran, Josep Margarit Duran.

Ingrid Moragas Margarit és besneta de Joan  Margarit Campanyà, industrial d’Olesa assassinat el 13 de setembre de 1936 a les costes del Garraf. Moragas va explicar que havia conegut la història a través del seu avi, que tenia 9 anys quan esclatà la Guerra Civil i que va deixar escrit quan el juliol del 36 van saquejar casa seva i la van incendiar.  Ingrid Moragas també va llegir una carta que el seu besavi va enviar a la seva besàvia setmanes abans que l’assassinessin.

Marc Campany Gabarrós és besnet de Salvador Casas i Baltasar, alcalde d’Olesa de Montserrat durant la dictadura de Primo de Rivera. A Salvador Casas el van assassinar a Cantallops (Alt Empordà) el 18 de setembre de 1936 on va marxar amb l’esclat del cop militar. Campany va atribuir l’assassinat a les idees polítiques del seu besavi, afiliat al partit monàrquic Renovación Espanyola i que advocava per la restauració de la monarquia d’Alfons XIII. El besnet de Salvador Casas va recordar que l’assassinat del seu besavi es va produir quan ja havia decidit exiliar-se a França i ha lamentat que la família mai ha pogut recuperar el cos.

Pau Figueras Bartés va explicar el testimoni com a besnet de Fèlix Figueras i Aragay, alcalde d’Olesa de Montserrat durant la Segona República. Detingut a l’acabar la guerra per soldats franquistes, va ser afusellat el 19 de febrer de 1939 al cementiri d’Abrera. Figueras va descriure com va conèixer la història a través de la investigació del seu pare, Fèlix Figueras, que va permetre recuperar la memòria del seu besavi i demostrar que no havia comès els crims que se li van atribuir per condemnar-lo a mort.

Meritxell Arenas Sedano, besneta de Diego Arenas García, cabrer, poeta i regidor del poble Pedro Abad de Còrdova pel Partit Comunista va ser afusellat el 14 de juny de 1940. L’avi d’Arenas, a més, va ser empresonat 7 anys a Còrdova i detingut en múltiples ocasions a Barcelona durant el franquisme. El testimoni de Meritxell Arenas es va centrar en la lectura de dues cartes d'acomiadament a la seva esposa i fill que el seu besavi havia escrit empresonat mentre esperava l’execució. 

Uriel Pujol Fernández, besnet de Miquel Gaxet Muntaner, enginyer de camins i sergent del cos d’obres i fortificacions del Front Republicà. Va morir com a conseqüència d’una pallissa de la Guàrdia Civil el 29 de setembre de 1940. Pujo va explicar que després de fer la cerimònia de comiat, van requisar el cos i el van enterrar al Cementiri Vell sense que la família hi tingués accés. Encara ara, no saben on està sepultat el seu besavi. 

David Pérez Castells és besnet de Josep Mañà Argilaga, obrer i carabiner de la Segona República i regidor del PSUC a l’Ajuntament d’Olesa entre el 1936 i el 1937. Mañà va exiliar-se a França i va tornar a Catalunya el 1947. Pérez Castells també va destacar que fa dos anys va descobrir que el germà del seu besavi, Jaume Mañà Argilaga, havia mort al camp de concentració nazi de Mauthausen l’any 1941.

Xavi Rota Boada va explicar la història de diversos familiars víctimes de la Guerra Civil i la repressió franquista, entre els quals dos tiets del seu avi matern, Carles i Marià Boada Bayona, assassinats l’agost de 1936. Per la banda paterna, el seu avi, Ramon Rota Vilaseca, tenia 18 anys el 1936 i va lluitar al Front Republicà, capturat a la Batalla de l’Ebre i empresonat al camp de treball de Castelló i als camps de concentració de Sant Marcos de Lleó i de Miranda d’Ebro. Va tornar a Olesa el 1945.

Acabats els testimonis, l’historiador Jordi Pons va contextualitzar els fets històrics explicats durant l’Audiència Memorial i la conductora, Mireia Vives va donar pas als parlaments institucionals agraïnt el coratge dels protagonistes de l'Audiència Memorial. Per part de la Diputació de Barcelona, el tècnic responsable del programa de Memòria democràtica, Xavier Menéndez, va excusar l’absència, per un imprevist sobrevingut, de Pilar Diaz, diputada adjunta a la presidència de la Diputació. Menéndez va remarcar que aquesta Audiència és un projecte que es porta als ajuntaments compromesos amb la reparació i reconeixement de les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura franquista, com és el cas d’Olesa de Montserrat.

L'Audiència Memorial va acabar amb un parlament de l’alcalde d’Olesa de Montserrat, Miquel Riera, en el qual va remarcar que els testimonis havien estat “colpidors” i que qualsevol de nosaltres “ens podem posar en la seva pell”. Per Riera, cal fomentar la memòria històrica per conèixer la veritat, fer justícia a les víctimes i evitar en el futur errors del passat. L’alcalde va remarcar que l’Ajuntament d’Olesa està compromès en aquesta tasca de memòria amb múltiples activitats i accions i, a la vegada, va agrair la gran tasca que durant anys han fet historiadors locals per documentar aquesta etapa de la història de la Guerra Civil i la dictadura franquista al municipi.