L’Ajuntament d’Olesa reclama a la Generalitat la millora de les connexions amb els diferents polígons del municipi
L'alcalde es va reunir amb responsables de Mobilitat de la Generalitat per tractar sobre les connexions de la B-40 i la C-55 als polígons i sobre la proposta del nou servei de la línia de FGC.
L’alcalde d’Olesa, Miquel Riera, es va reunir amb el director general d’Infraestructures de Mobilitat de la Generalitat, David Prat, i amb el secretari general de la Vicepresidència i Polítiques Digitals i Territori, Ricard Font, per demanar la finalització de les connexions dels diferents polígons industrials d’Olesa amb la C-55 i la futura autovia B-40.
Fa temps que el consistori olesà manté converses amb la Generalitat de Catalunya per reclamar que s’acabi la B-40 -el projecte depèn del govern central- i les connexions d’aquesta via amb l’A-2 i els diferents polígons industrials del municipi: Càtex-Molí, Vilapou, Can Singla i Can Vinyals.
D'altra banda, aquest any la Generalitat de Catalunya ha fet obres de millora de la seguretat viària a un tram de cinc quilòmetres de la carretera C-55, entre Abrera i l’enllaç amb la C-1414, a Olesa. S’ha fet un zebrejat a la part central de la via per reforçar la separació entre els dos sentits de la circulació, s'hi han reordenat els accessos, s'hi han eliminat girs a l’esquerra i s'hi han fet millores en el paviment. La carretera C-55 registra un trànsit de més de 25.000 vehicles diaris i és una de les més perilloses del territori.
També s’ha remodelat l'entrada d'Olesa Sud de la C-55 -la primera entrada venint de Barcelona-, substituint l'encreuament que hi havia en forma de T per una rotonda que permet agilitar i millorar la canalització del trànsit. L’alcalde, Miquel Riera, ha explicat que "amb aquesta petita rotonda es facilita el canvi de sentit de vehicles i camions en direcció als polígons, evitant que entrin al nucli urbà per fer el canvi de sentit o facin maniobres perilloses, com passava abans".
Ara queda pendent un segon tram a la C-55 al terme d'Olesa, que és el que va des de l’accés d’Olesa Nord fins a la zona de La Puda i Can Vinyals. Aquest tram encara no té dotació econòmica.
Riera ha explicat que "el Pla Director d’Infraestructures ja definia tots aquests nusos. Només s’ha fet l’accés central, pel barri dels Closos, i queda pendent l’accés sud i també el nord, que tot i que s'hi han fet millores, no és encara el definitiu”. Aquest Pla inclou un nus molt més gran a l’accés sud per connectar amb els polígons de Vilapou, can Singla i Càtex-Molí. “Aquesta és una obra molt més complexa que també enllaçaria amb la reivindicada autovia B-40. Aquest accés sud connectaria amb la boca sud de la B-40 que segueix la carretera de les Carpes i, a l’alçada del cementiri, hi hauria la rotonda que enllaçaria amb aquests tres polígons” ha explicat l'alcalde, qui ha afegit que "aquest accés sud és una llarga reivindicació de l'Ajuntament d’Olesa i un compromís de la Generalitat ja al 2007, i esperem que en doni resposta. Ara s’està tancant el projecte i s’ha demanat complir amb els compromisos i dotar-lo dels recursos econòmics necessaris”.
També està pendent de fer-se l’accés nord a Olesa, que enllaçaria la C-55 amb el polígon de la KAO i el de La Puda. “Ara hi ha un gir a l’esquerra molt perillós, i més encara tenint en compte el material inflamable que transporten els camions que entren en aquest polígon”, ha destacat l’alcalde.
El Metro del Baix Llobregat
A la reunió amb els responsables de Mobilitat de la Generalitat també és va parlar de l’anomenat “Metro del Baix Llobregat” que incrementarà les freqüències dels combois i escurçarà el temps del trajecte. Olesa reclama que el metro no finalitzi a Martorell, sinó que arribi fins a Olesa. “Aquests canvis estan vinculats a projectes previstos per al 2027-2028. Demanem que la línia de FGC que passa per Olesa no acabi a Plaça Espanya, sinó que arribi fins al centre de Barcelona, de manera que els viatgers d’Olesa no hagin de fer transbordament amb altres trens, metros o busos per arribar al centre”, ha dit l’alcalde d'Olesa.
Riera ha explicat que s’han fet diverses reunions amb els alcaldes del territori afectat, des d’Abrera fins a Manresa, per demanar a FGC una reunió conjunta amb els responsables de la companyia i se'ls informi d’aquest projecte, no només als ajuntaments, sinó també a les persones usuàries i la ciutadania en general "però encara no han tingut resposta de part de FGC".
