L'Ajuntament s'adhereix al Decàleg d'Empadronament d'Igualtat
Amb aquesta adhesió, l'Ajuntament vol impedir que el padró sigui una barrera per a les persones en situació de vulnerabilitat a l'hora d'aconseguir els drets bàsics.
Imatge de la sala d'espera del vestíbul de l'Ajuntament.
L'Ajuntament d'Olesa de Montserrat ha anunciat la seva adhesió al Decàleg d'Empadronament d'Igualtat, una iniciativa impulsada per la Direcció General d'Antiracisme, Migracions i Refugi del Departament d'Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya. Aquesta acció forma part del compromís municipal per garantir els drets de les persones migrades i en situació de vulnerabilitat, assegurant que puguin accedir als serveis i drets bàsics.
L'empadronament és un tràmit fonamental que sovint es complica per a les persones migrades, posant en risc el seu accés a drets bàsics com la sanitat, l'educació i altres serveis municipals. Tal com explica Alba Tarroc, cap del Departament de Polítiques Migratòries, Antiracisme i Cooperació, "tot i que ja existeix una llei que regula el padró, no es tan específica en determinades matèries que afecten, normalment, a persones migrades".
El decàleg, creat per la Direcció General d'Antiracisme, Migracions i Refugi ofereix bones pràctiques als ajuntaments per garantir un empadronament just i igualitari. Inclou mesures com l'acceptació d'autoritzacions escrites per a l'empadronament en establiments residencials col·lectius i la creació d'adreces alternatives per a persones sense domicili fix. Tarroc apunta que "la llei cobreix situacions com la del sensellarisme, però no ofereix una solució per a persones que, per exemple, no se'ls permet empadronar-se".
Un dels principals problemes identificats és la discrecionalitat amb què alguns ajuntaments gestionen l'empadronament, sovint denegant-lo sense motius justificats o retardant la seva tramitació més enllà dels tres mesos establerts per llei. "Aquestes pràctiques vulneren els drets de les persones i, a l'hora, impedeixen que es tingui una fotografia real de la població del municipi, afectant la planificació i provisió de serveis públics" afageix Alba Tarroc.
El decàleg d'empadronament d'igualtat és una resposta necessària a la realitat de l'habitatge i la migració a Catalunya, i busca establir una normativa més justa que asseguri que totes les persones, independentment de la seva situació residencial, puguin ser reconegudes com a residents del municipi on viuen. Una iniciativa fonamental per construir una societat més inclusiva i respectuosa amb els drets de totes les persones.