28/04/22

L’Ajuntament d’Olesa donarà suport als municipis afectats per l’avantprojecte de l’A-2

L’alcalde reclama que la Generalitat iniciï el projecte del ramal entre la sortida Sud del túnel de la B40 i l’enllaç amb la C55 a l’entrada d’Olesa, a través dels polígons de can Singla i Vilapou.

Image
A-2 Martorell - Igualada

L’alcalde d’Olesa de Montserrat, Miquel Riera, ha anunciat que l’Ajuntament no presentarà al·legacions a l’avantprojecte per adequar i reformar l’autovia entre Martorell i Igualada presentat pel Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana ja que la nova proposta presentada pel govern espanyol “dona resposta parcialment a les reclamacions dels municipis de la zona perquè augmenta la capacitat de l’autovia A-2”. De tota manera, i entenen que “és encara insuficient” l’Ajuntament aposta perquè s’impulsin actuacions a la resta de carreteres que comuniquen el territori, que enllacen Olesa amb Abrera i Martorell, i que depenen de la Diputació de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya.

Tot i que la intenció de l’ajuntament d’Olesa és la de no presentar-ne al·legacions, segons l’alcalde “si des d’altres municipis es decideix fer cap al·legació conjunta, sí que hi donarem suport”.

L’avantprojecte del tram de l'autovia A-2 entre Igualada i Martorell preveu convertir aquesta via de dos a tres carrils per sentit, i fer-ne un tercer túnel al Bruc en sentit Lleida. Els quatre carrils actuals dels dos túnels existents es destinaran al trànsit en sentit Barcelona.

L'actuació contempla un increment de la capacitat i la millora de la accessibilitat amb el territori i, al mateix temps, en aquest tram -on hi ha una alta sinistralitat- recull la millora de la seguretat. El pressupost total estimat del projecte és de 531,7 milions de euros.

Miquel Riera ha explicat que “des de l’Ajuntament d’Olesa i des de la resta d’Ajuntaments del territori es van explicar al Ministeri els problemes greus que teníem amb l’autovia A-2, concretament des del tram de Martorell fins a Esparreguera, que ha quedat obsolet pel gran volum de trànsit que suporta, i on habitualment hi ha embussos. Per això vam reclamar solucions”.

Un projecte d’esquenes al territori

L'autovia A-2 es va construir als anys 80 i, cap al 2000, es va transformar en autovia. L’obra va ampliar l’antiga carretera N-2. El tram comprès entre Igualada i Martorell de l'A-2 va entrar en servei el 1990, i per aquesta raó, ja fa uns anys que al territori es van reclamar actuacions de millora per fer-la més segura i que pogués assumir tot el volum de trànsit.

Al projecte inicial d’ampliació de l’autovia A-2, que es va presentar el 2018, Olesa i la resta de municipis de la zona s’hi van oposar frontalment. Els Ajuntaments d’Olesa de Montserrat, Esparreguera, El Bruc, Collbató, Castellolí i Abrera van decidir unir-se per dissenyar accions conjuntes de cara a millorar i consensuar el traçat que el Ministeri de Foment plantejava per al projecte.  Si bé els sis ajuntaments entenien que era necessari millorar alguns trams de la via ràpida, per la seva perillositat i manca de seguretat, també creien important que aquest projecte comptés amb la participació directa dels municipis afectats.  “La proposta inicial era molt desfavorable”, ha recordat l’alcalde, qui ha afegit que “no es va preguntar als municipis de la zona i, a més, el traçat afectava la zona Zepa al costat del riu Llobregat. Per això vam reclamar que s’aprofités el traçat ja fet de l’autovia i se li donés més capacitat, en comptes d’obrir-ne una de nova. Aquest és un projecte millorat respecte la proposta inicial, però calen millores”.

Per tot plegat els sis ajuntaments van reclamar una nova diagnosi del traçat proposat per a l’ampliació de l’autovia A-2 entre Martorell i Igualada i que el projecte es treballés a tres bandes (municipis, Generalitat i govern central). També van demanar s’atenguessin les seves peticions i suggeriments abans de l’exposició pública del projecte. Posteriorment, la Generalitat es va sumar a aquesta crida i es va crear una comissió de treball tècnica i política per compartir criteris i negociar amb el Ministeri.

Després de diverses reunions en tots aquests anys, l’avantprojecte actual resol algunes de les demandes que es van plantejar respecte a les afectacions de les obres als diferents municipis. Alguns ajuntaments de la zona, com el Bruc i Collbató, han refusat frontalment la proposta perquè aquesta ampliació de l’autovia comporta la construcció d’una variant en una carena, i per tant, hi hauria afectacions mediambientals i paisatgístiques. En canvi, els ajuntament d’Olesa i Esparreguera veuen millorada la proposta en algunes aportacions concretes.

En el cas d’Olesa, l’alcalde Miquel Riera ha remarcat que “a nosaltres ens preocupen afectacions més concretes sobre la mobilitat entre municipis, com és saber què passarà amb l’accés a Olesa quan entri en funcionament la B-40. Aquesta és una connexió important per als polígons però representarà un gran volum de trànsit”.

Per aquest motiu, des del consistori olesà també s’està en converses amb la Generalitat de Catalunya per reclamar que s’acabi la B-40 i les connexions d’aquesta via amb l’A-2. També es reclamen les millores en la C-55 en el tram que queda pendent entre l’accés d’Olesa Nord i la zona de La Puda, un punt negre pel que fa a sinistralitat, i que s’impulsin els nusos d’accés al municipi per connectar amb els polígons de Càtex-Molí, Vilapou, Can Singla o Can Vinyals.