Us convidem a fer un petit tastet d’aquesta poesia que durant anys ha estat mig amagada sota l’estora de la cultura catalana (per pudor, potser?). Sigui quina sigui la raó podreu, ara i aquí, si voleu, descobrir alguns d’aquests poemes, que literàriament són d’una notable qualitat estètica: hi trobareu molts sonets, sextets i quintets ( i les d’art menor: sextetes i quintetes). Tots ells foren obra de clergues (monjos o capellans), que és de suposar els escrivien d’amagatotis. El més conegut i segurament el més important d’ells, fou Francesc Vicent Garcia, el Rector de Vallfogona, que destaca per la qualitat i el rigor notable de jocs de paraules i al·lusions subreptícies. La majoria, però, va restar en l’anonimat. Ens hem valgut de l’antologia que va fer el catedràtic Albert Rossich, especialista en la literatura catalana del barroc. És la nostra intenció, doncs, difondre aquesta obra literària i sobretot, sobretot, fer passar una estona divertida al públic. Esperem que així sigui, aquest és el nostre desig. 

Les bajoques pebrines són: Janot Carbonell, xerra-poemes i un poc de guitalele Montse Farré, acordió i a voltes xerra poemes.